Michelangelo (Daniele da Volterra)
L'obra mestra de Michelangelo "
Il Sogno" ha estat descrita com un dels millors dibuixos de tot el Renaixement. Executat en 1533, quan Michelangelo
Buonarroti (1475-1564) estava a la cúspide de la seva carrera, és un exemple de la seva incomparable habilitat com a dibuixant.
Il Sogno
Així mateix és el més famós dels dibuixos que Michelangelo va donar als seus amics més propers. Sent probablement creada per a un noble romà, el jove
Tommaso Cavalieri, qui va ser cèlebre per la seva bellesa, gràcia, maneres i intel·lecte. Michelangelo ho va conèixer a Roma, en l'hivern de 1532, i va caure a l'instant enamorat del jove, el qual tenia 16 o 17 anys.
Cap Ideal, Possible retrat de Tommaso Cavalieri
Tan bon punt es van conèixer, Michelangelo li escriurà una carta en la qual queden patents els seus sentiments:
"El cel va fer ben impedint la plena comprensió de la vostra bellesa... Si a la meva edat no em consumeixo encara del tot, és perquè la trobada amb vós, senyor, va ser molt breu".
"La seva senyoria, única llum del món en nostra era, mai estarà satisfet amb el treball d'un altre home perquè no hi ha un altre home que se t'assembli, cap que t'iguali... M'apesara granment que no pugui recuperar el meu passat, i així d'aquesta manera per més temps estar al seu servei. Tal com és, només puc oferir-li el meu futur, el qual és curt, ja que sóc ancià... Això és tot el que haig de dir. Llegiu el meu cor, ja que la ploma és incapaç d'expressar-se bé".
El jove Tommaso Cavalieri contestaria a Michelangelo
"Juro retornar el seu amor. Mai he volgut a un home com ho vull a vostè, ni he desitjat una amistat més que la que desitjo la seva".
El Somni probablement va ser part del magnífic grup de dibuixos que Michelangelo li va donar a
Cavalieri en els primers anys de la seva "amistat". Aquest grup s'hagi constituït per: El càstig de Tici, La Caiguda de Faetó, Una bacanal de Nens i El Rapte de Ganimedes. Segons compte
Vasari en la seva biografia de Michelangelo aquests regals estaven destinats, principalment, a ensenyar a dibuixar al jove
Cavalieri.
La caiguda de Faetó
Els relats mitològics, com Faetó caient a terra amb el carro d'Helis, el rapte de Ganimedes - el més bell dels mortals - i el càstig del gegant
Tici a causa de la seva luxúria pot ser que també tinguessin una intenció moralitzadora per al jove adolescent. Encara que observant-los és difícil sostreure's a la idea que són expressions d'amor de Michelangelo envers el jove
Cavalieri. Passió amorosa de la qual Michelangelo va donar complida compte en els seus eloqüents cinc sonets, destinats a
Tommaso, escrits en la primera fase de la seva "amistat". No obstant això Michelangelo li dedicaria prop de tres-cents sonets i madrigals, constituint la col·lecció més gran de poemes de Michelangelo.
El castic de Tici
Sempre d'acord amb les convencions de la poesia amorosa, aquests sonets registren l'extraordinària intensitat de l'adoració de Michelangelo per la bellesa del jove, la qual es veu sublimada com un reflex de l'eterna bellesa de Déu a la terra.
Caldria remarcar que hi ha els qui afirmen que la relació era merament d'afecte platònic en contraposició a les seves relacions amb: Urbino, Luiggi del Riccio, Febo di Poggio, Giovanni da Pistoia, Gherardo Perini o Cecchino dei Bracci, però sí que és indubtable l'enorme profunditat que va tenir, ja que seria Cavalieri qui assistiria al genial Michelangelo als seus últims moments, una fidelitat fins a la mort.
El rapte de Ganimedes
Sonetto XXX
Veggio co' bei vostri occhi un dolce lume,
Che co' miei ciechi già veder non posso;
Porto co' vostri piedi un pondo addosso,
Che de' mie zoppi non è già costume.
Volo con le vostr'ale senza piume;
Col vostr'ingegno al ciel sempre son mosso;
Dal vostr'arbitrio son pallido e rosso,
Freddo al sol, caldo alle più fredde brume.
Nel voler vostro è sol la voglia mia,
I mie' pensier nel vostro cor si fanno,
Nel vostro fiato son le mie parole.
Come luna da sè sol par ch'io sia;
Chè gli occhi nostri in ciel veder non sanno
Se non quel tanto che n'accende il sole.
Crist ressuscitat
Sonetto XXXI
A che più debb'io mai l'intensa voglia
Sfogar con pianti o con parole meste,
Se di tal sorte 'l ciel, che l'alma veste,
Tard' o per tempo, alcun mai non ne spoglia?
A che 'l cor lass' a più morir m'invoglia,
S'altri pur dee morir? Dunque per queste
Luci l'ore del fin fian men moleste;
Ch'ogn' altro ben val men ch'ogni mia doglia.
Però se 'l colpo, ch'io ne rub' e 'nvolo,
Schifar non poss'; almen, s'è destinato,
Ch entrerà 'nfra la dolcezza e 'l duolo?
Se vint' e pres' i' debb'esser beato,
Maraviglia non è se nud' e solo,
Resto prigion d'un Cavalier armato.
Bacanal de niños
Sonetto XXXII
S'un casto amor, s'una pietà superna,
S'una fortuna infra dua amanti equale,
S'un'aspra sorte all'un dell'altro cale,
S'un spirto, s'un voler duo cor governa;
S'un'anima in duo corpi è fatta etterna,
Ambo levando al cielo e con pari ale;
S'amor c'un colpo e d'un dorato strale
Le viscer di duo petti arda e discerna;
S'amar l'un l'altro, e nessun se medesmo,
D'un gusto e d'un diletto, a tal mercede,
C'a un fin voglia l'uno e l'altro porre;
Se mille e mille non sarien centesmo
A tal nodo d'amore, a tanta fede;
E sol l'isdegno il può rompere e sciorre.
+ Informació
des dels meus ulls....: Nel voler vostro è sol la voglia mia,
http://www.johncoulthart.com/feuilleton/michelangelos-dream
+Louvre.jpg)
