dimecres, de novembre 08, 2017

Rússia 1917-1932, un volcà de creativitat.


 1905, Boris Kustodiev, Moscou I

2017 marca el centenari de la Revolució d'Octubre. La revolució va portar esperança, però també caos, heroisme i tragèdia, tot a mesura que l'Imperi Rus es va anant convertint en la Unió Soviètica. En molt `poc espai de temps es va suportar revolucions, guerra civil, fam, dictadura i invasió nazi. I metres tot això anava succeint, una nova cultura visual emergia i transformava el teixit de la vida quotidiana.

Kandinsky, Malevich, Chagall, Rodchenko ... Es van trobar entre els artistes que van viure els esdeveniments de 1917, que van acabar amb segles de govern tsarista i van sacsejar la societat russa fins als seus fonaments. Enmig del tumult, les arts van prosperar a mesura que es debatia sobre quina forma hauria de prendre el nou art "del poble". Però l'optimisme no va durar: a finals de 1932, la brutal repressió de Stalin va acabar amb la llibertat creativa.

En mig de tots els canvis hi ha un element fonamental que es manté, aquesta sensació de pasta de full que domina l'art Rus, capes i capes que se succeeixen, que se sobreposen, però que mai arriben a interrelacionar-se.

 1915, Kazimir Malevich, Black Square, State Tretyakov Gallery, Moscou

 1915, Kazimir Malevich, Dynamic Suprematism Supremus, Tate, London

 1917, Boris Grigoriev, Old Dairy Woman, State Tretyakov Gallery, Moscow

 1917, Wassily Kandinsky, Blue Crest, State Russian Museum, St. Petersburg

 1917-18, Marc Chagall, Promenade, State Russian Museum, St Petersburg

 1919, Dimitrii Moor, Death to World Imperialism 

 1919, El Lissitzky’s poster Beat the Whites with the Red Wedge, Abbemuseum, Eindhoven

 1919, Isaak Brodsky, V.I.Lenin and a Demonstration, The State Historical Museum, Moscou

 1920, Boris Kustodiev, The Bolshevik, Tretyakov Gallery, Moscou

 1920, Dimitrii Moor, May Day all russian subbotnik

 1920, V. Silkin, Red Cavalry! 

 1924, Konstantin Yuon, New Planet, State Tretyakov Gallery, Moscow

 1924, Kuzma Petrov-Vodkin, Beside Lenin’s Coffin, State Tretyakov Gallery, Moscou

 1924, Nikolai Demkov, Kerchief with portrait of Lenin, Burilin Ivanovo Museum of Local History, Ivanovo

 1925, Kuzma Petrov-Vodkin, Fantasy, State Russian Museum, St Petersburg

 1926, Adolf Strakhov- Braslavsky, The Emancipated Woman is Building Socialism 

 1926, Advertisement 'Of course, cream-soda!', The State Museum of the History of St Petersburg

 1926, Alexander Deineka, Construction of New Workshops, State Tretyakov Gallery, Moscou

 1927, Alexander Deineka, Textile Workers, State Russian Museum, St Petersburg

 1928-29, Kazimir Malevich, Suprematist Construction of Colours, State Russian Museum, St Petersburg

 1930, Andrey Golubev, Red spinner, The Burilin Ivanovo Museum of Local History

 1930, Kazimir Malevich, Peasants, State Russian Museum, St Petersburg

1932, Isaak Brodsky, A Muscovite Michelangelo, Russian Academy of Fine Arts Museum, St Petersburg

diumenge, d’octubre 29, 2017

Alfred Kubin, Viatge a l'Altre Costat


Influït per "The Interpretation of Dreams" de Sigmund Freud, els denses dibuixos de visions de malsons d'Alfred Kubin són l'epitome del turmentat fin-de-siècle. Potser seria bo tindre unes poques notes de la seva biografia, per així entendre la seva obra. La vida de Kubin és una successió de tragèdies: després de mort de la seva mare quan només tenia deu anys, el pare de Kubin  es va casar immediatament amb la seva cunyada, però ella va morir de part el mateix any. Als 19 anys, Kubin va intentar suïcidar-se a la tomba de la seva mare, i el 1903, va estar novament a la vora del suïcidi quan el seva nuvia va morir sobtadament. Així que no és d'estranyar que la seva obra miri cap el altre costat, una mirada amb una absoluta manca d'empatia, en la que no reprimeix els seus desitjos i temors sobre el sexe i la mort, amb una juguesca del tot macabre.

Nota: Aquesta vegada he prescindit dels títols i de les dates, crec que l'important és el què les imatges ens hi van suggerint.



















diumenge, d’octubre 08, 2017

Els Escites, des de Sibèria amb Amor


s.IV a.C, Placa d'or que representa un genet escita amb una llança, Hermitage

Els escites eren un poble nòmada, pastor i migrant. Sorgits a l'Àsia central, van emigrar cap a l'Iran i l'Àsia Menor, arribant finalment fins al Caucas, l'estepa d'Ucraïna, les estepes del sud de Rússia i la moderna Romania.
A alguns pobles existents, se'ls atribueix un origen gairebé directe dels escites, entre aquests hi ha els Ossetes del Caucas (Ossètia) i fins i tot els Iàcigues que habiten a la part oriental d'Hongria, però en el cas dels ossets sembla predominar un llinatge dels alans sobre el probable llinatge escita. Pel que fa als Iàcigues, com els Cumans, fa aproximadament un segle que estan aculturats amb els Magiars.

s. IV - III aC "Escites amb cavalls sota un arbre". Placa de corretja d'or. Sibèria. Hermitage

s.III a.C, Figura de feltre d'un cigne, Hermitage

 s.III a.C, Sabata de cuir d'una dona decorada amb llautó, cristalls de pirita, làmines d'or i boles de vidre

Per a una antiga civilització que no va deixar cap registra escrit, sabem una sorprenent quantitat  de coses dels Escites. Aquesta civilització nòmada de Sibèria habitaven una vasta franja de terra des del nord de la Xina fins a la vora del Mar Negre, el doble del poderós Imperi persa. Molt del que sabem sobre ells ha estat obtingut de fonts antigues, entre ells l'historiador grec Heròdot, i dels articles dipositats en les seves tombes.

s.IV a.C, Escena mitològica, Kur-Kul-Oba, Hermitage

s.IV a.C, Placa d'or amb escena de la caça d'una llebre. Kul 'Oba, regió del nord del Mar Negre

Algunes curiositats sobre aquest poble: Eren molt curosos en tot allò relatiu a la seva aparença física, sobre tot la dels morts. Els agradaven els tatuatges, tant als homes com a les dones. els agradava fumar cànnabis, segons Heròdot, ululaven de plaer, així com també l'utilitzaven com a medecina, especialment com analgèsic.

s.IV a.C, Placa d'or amb un lleó caçant un cérvol, Monticle de Chertomlyk, Hermitage

s.IV a.C, Ritó de plata, Kur-Kul-Oba. Hermitage

s.IV-III a.C, Mitjons de feltre, Pazyryk, monticle sepulcral  2, Hermitage

s.IV-III a.C, Sivella de cinturó: Or i turqueses,Col·lecció siberiana de Pere el Gran, Hermitage

s.IV-III, Arracades

s.IV-III, Guarniment cavall. Mound 1, Pazyryk, Altai.

s.IV-III, Pell humana amb un tatuatge, costat esquerre de la mama i l'esquena d'un home

s.IV-III, Tocat masculí de la vall de Pazyryk,muntanyes d'Altai, sud de Sibèria

s.IV-V a.C, Detall de tocac, Pazyryk, monticle sepulcral  2, Hermitage

s.V a.C, Puny d'or d'una espasa aqueménida, Monticle de Chertomlyk, Hermitage

s.VII a.C, Placa d'or en forma de cérvol. Barrow 1, Kostromskaya, regió de Kuban.

Sis pals del marc d'una tenda per fumar i un braser, Hermitage