Francis Campbell Boileau (1883-1937)

Francis Cadell, autoretrat, 1914
Scottish National Portrait Gallery

Francis Campbell Boileau Cadell (12 d'abril de 1883, Edimburg - 6 de desembre de 1937, Edimburg), pintor escocès, conegut per les seves obres sobre els elegants interiors del seu Edimburg natal, i pel seus treball a l'illa de Iona. Fill d'un cirurgià, des dels setze anys va estudiar a París a l'Acadèmia Julian. Durant la seva estada a França va entrar en contacte amb els primers fauvistes -especialment, Matisse- que va exercir un influència duradora sobre la seva l'obra. Després del seu retorn a Escòcia, va exposar de forma habitual a Edimburg i Glasgow, així com a Londres. Cadell va passar la major part de la seva vida a Escòcia, tenint poc contacte amb les noves idees que es desenvolupaven a la resta d'Europa. Per tant, tendia a pintar allò que l'era més proper: paisatges, interiors de Edimburg, natures mortes i retrats. Iona, que va visitar per primer cop l'any 1912, deuria causar un gran impacte a l'artista, convertint-se en un tema recurrent de la seva obra. Amb l'agreujament del clima econòmic dels anys trenta, trobarà cada cop més dificultats per poder vendre la seva obra, morint, a l'edat de cinquanta-quatre anys, en mig d'una relativa pobresa.

Francis Campbell Boileau Cadell
Boxer

Francis Campbell Boileau Cadell
Pensive (1922)

 Francis Campbell Boileau Cadell
The Dance

Francis Campbell Boileau Cadell
Ben More from Iona (1913) 
Hunterian Art Gallery, University of Glasgow

Francis Campbell Boileau Cadell
Refections (1915)
Kelvingrove Art Gallery and Museum

Francis Campbell Boileau Cadell
Man with orange (1920)

Francis Campbell Boileau Cadell
Black and Gold (1920-25)
McLean Museum and Art Gallery

Francis Campbell Boileau Cadell
Still Life (The Grey Fan) 1920-25
National Galleries of Scotland, Scottish National Gallery of Modern Art

Francis Campbell Boileau Cadell
The Coral Necklace (1921)

Francis Campbell Boileau Cadell
Negro in White (1922)
Dundee Art Galleries and Museums

Francis Campbell Boileau Cadell
The Cathedral Rock, Iona (1923)
Hunterian Art Gallery, University of Glasgow

Francis Campbell Boileau Cadell
Iona Croft (1925-30)
National Galleries of Scotland, Scottish National Gallery of Modern Art

Francis Campbell Boileau Cadell
Interior, Regent Terrace, Edinburgh (1932-33)
Dundee Art Galleries and Museums Collection (Dundee City Council)

Francis Campbell Boileau Cadell
Male nude seated on the ground ( c.1937)
National-Galleries-of-Scotland

 Francis Campbell Boileau Cadell
Male nude seated on the ground ( c.1937)
National-Galleries-of-Scotland

 Francis Campbell Boileau Cadell
 Bather In A White Hat

 Francis Campbell Boileau Cadell
 Boxers

Francis Campbell Boileau Cadell
Portrait of a Young Man
Doncaster Museum and Art Gallery

Francis Campbell Boileau Cadell
Reflections

Francis Campbell Boileau Cadell
The Forge

Francis Campbell Boileau Cadell
The Rugby Player

Francis Campbell Boileau Cadell
The Sailor

Francis Campbell Boileau Cadell
Lunga from Iona 
Aberdeen Art Gallery & Museums

+Informació:
https://en.wikipedia.org/wiki/Francis_Cadell_(artist)
https://artuk.org/discover/artists/cadell-francis-campbell-boileau-18831937#

Itō Jakuchū, un excèntric del periode Edo

Itō Jakuchū. Peònies i Papallones (1757-58), "L'acolorit regne dels éssers vius" (1757–66), Museu de les Col·leccions Imperials (Sannomaru Shōzōkan), Tòquio

Itō Jakuchū (1716-1800) és una figura singular del període Edo (1603-1867), Jakuchū és conegut per ser un artista excèntric i independent de Kyoto, no estava vinculat a cap moviment artístic en particular, la qual cosa el va permetre desenvolupar un estil molt personal. No es va dedicar de forma plena a la creació artística fins a l'edat de 40 anys. La seva obra més ambiciosa és, sense cap mena de dubta, un conjunt de trenta rodets titulats "L'acolorit regne dels éssers vius" (Dōshoku sai-e). Flors, peixos, aus que conformen un dels exemples més notables de la pintura japonesa del s. XVIII.

Una bona excusa per visitar París, i veure la seva obra al Petit Palais, sense necesitat de fer tant kilòmetres fins a Tòquio.

Itō Jakuchū. Vell Pi i Paó (1757-60), "L'acolorit regne dels éssers vius" (1757–66), Museu de les Col·leccions Imperials (Sannomaru Shōzōkan), Tòquio

Itō Jakuchū. Pardals (1759), "L'acolorit regne dels éssers vius" (1757–66), Museu de les Col·leccions Imperials (Sannomaru Shōzōkan), Tòquio

Itō Jakuchū. Ànec Mandarí a la neu (1759), "L'acolorit regne dels éssers vius" (1757–66), Museu de les Col·leccions Imperials (Sannomaru Shōzōkan), Tòquio

Itō Jakuchū. Gall i gallina (1759), "L'acolorit regne dels éssers vius" (1757–66), Museu de les Col·leccions Imperials (Sannomaru Shōzōkan), Tòquio

Itō Jakuchū. Oca i Canyes (1761), "L'acolorit regne dels éssers vius" (1757–66), Museu de les Col·leccions Imperials (Sannomaru Shōzōkan), Tòquio

Itō Jakuchū. Albercoquer i Grues (1761-65), "L'acolorit regne dels éssers vius" (1757–66), Museu de les Col·leccions Imperials (Sannomaru Shōzōkan), Tòquio

Itō Jakuchū. Faisans daurats a la neu (1761-65), "L'acolorit regne dels éssers vius" (1757–66), Museu de les Col·leccions Imperials (Sannomaru Shōzōkan), Tòquio

 Itō Jakuchū. Insectes i granotes (1761-65), "L'acolorit regne dels éssers vius" (1757–66), Museu de les Col·leccions Imperials (Sannomaru Shōzōkan), Tòquio

Itō Jakuchū. Peònies i ocellets (1761-65), "L'acolorit regne dels éssers vius" (1757–66), Museu de les Col·leccions Imperials (Sannomaru Shōzōkan), Tòquio

 Itō Jakuchū. Petxines (1761-65), "L'acolorit regne dels éssers vius" (1757–66), Museu de les Col·leccions Imperials (Sannomaru Shōzōkan), Tòquio

Itō Jakuchū. Galls (1765), "L'acolorit regne dels éssers vius" (1757–66), Museu de les Col·leccions Imperials (Sannomaru Shōzōkan), Tòquio

Itō Jakuchū. Roses i ocells (1765), "L'acolorit regne dels éssers vius" (1757–66), Museu de les Col·leccions Imperials (Sannomaru Shōzōkan), Tòquio

Itō Jakuchū. Acer i petits ocells (1765-66), "L'acolorit regne dels éssers vius" (1757–66), Museu de les Col·leccions Imperials (Sannomaru Shōzōkan), Tòquio

Itō Jakuchū. Vell Pi i Fènix Blanc (1765-66), "L'acolorit regne dels éssers vius" (1757–66), Museu de les Col·leccions Imperials (Sannomaru Shōzōkan), Tòquio

Itō Jakuchū. Peixos i Pop Octopus (1766), "L'acolorit regne dels éssers vius" (1757–66), Museu de les Col·leccions Imperials (Sannomaru Shōzōkan), Tòquio


+Informació: http://www.petitpalais.paris.fr

Delacroix (1798-1863) Super-Star

Eugène Delacroix, Dante et Virgile aux enfers (1822). 
Musée du Louvre, Paris

Eugène Delacroix, Jeune orpheline au cimetière (1824). 
Musée du Louvre, Paris

[...]
Delacroix est le plus suggestif de tous les peintres, celui dont les œuvres, choisies même parmi les secondaires et les inférieures, font le plus penser, et rappellent à la mémoire le plus de sentiments et de pensées poétiques déjà connus, mais qu’on croyait enfouis pour toujours dans la nuit du passé.

L’œuvre de Delacroix m’apparaît quelquefois comme une espèce de mnémotechnie de la grandeur et de la passion native de l’homme universel. Ce mérite très-particulier et tout nouveau de M. Delacroix, qui lui a permis d’exprimer, simplement avec le contour, le geste de l’homme, si violent qu’il soit, et avec la couleur ce qu’on pourrait appeler l’atmosphère du drame humain, ou l’état de l’âme du créateur, — ce mérite tout original a toujours rallié autour de lui les sympathies de tous les poëtes ; et si, d’une pure manifestation matérielle il était permis de tirer une vérification philosophique, je vous prierais d’observer, monsieur, que, parmi la foule accourue pour lui rendre les suprêmes honneurs, on pouvait compter beaucoup plus de littérateurs que de peintres. Pour dire la vérité crue, ces derniers ne l’ont jamais parfaitement compris.
[...]

L’Œuvre et la vie d’Eugène Delacroix

Charles Baudelaire

Eugène Delacroix, Scène des massacres de Scio (1824). 
Musée du Louvre, Paris

Eugène Delacroix, La Grèce sur les ruines de Missolonghi (1826). 
Musée des Beaux-Arts, Bordeaux

Eugène Delacroix, Louis-Auguste Schwiter (1826-27)
Londres, National Gallery

Eugène Delacroix, Femme nue au perroquet (1826-29)
Lyon, Musée des Beaux-Arts

Eugène Delacroix (1798-1863). “Le Christ au jardin des Oliviers”. Huile sur toile, 1827. 
Paris, église Saint-Paul – Saint-Louis

Eugène Delacroix, Nature morte aux homards (1827). 
Musée du Louvre, Paris

Eugène Delacroix, La Mort de Sardanapale (1827). 
Musée du Louvre

Eugène Delacroix, Étude de deux tigres, dit aussi Jeune tigre jouant avec sa mère (1830). 
Musée du Louvre, Paris

Eugène Delacroix, July 28, 1830: La Liberté guidant le peuple (1830). 
Musée du Louvre, Paris

Eugène Delacroix, Femmes d'Alger dans leur appartement (1833- 1834). 
Musée du Louvre

Eugène Delacroix, Autoportrait au gilet vert (Circa 1837). 
Musée du Louvre

Eugène Delacroix, Médée furieuse (1838). 
Palais des Beaux- Arts, Lille

Eugène Delacroix, La Prise de Constantinople par les Croisés (1840) 
Musée du Louvre

Eugène Delacroix, Le Christ au tombeau. 1847. 
Boston, Museum of Fine Arts
 

Eugène Delacroix, Othello et Desdémone (1847-49)

Othello et Desdémone(1847-1849). 

National Gallery of Canada, Ottawa

Eugène Delacroix, Corbeille de fleurs renversée dans un parc (1848-1849). 
The Metropolitan Museum of Art, New York

Eugène Delacroix, La Mer vue des Hauteurs de Dieppe (Circa 1852). 
Musée du Louvre, Paris 

Eugène Delacroix, Chasse aux lions (1854-1855)
Musée des Beaux-Arts, Bordeaux

Eugène Delacroix, Ovide chez les Scythes. 1856-1859. 
Londres, National Gallery