diumenge, de febrer 03, 2019

Valentí Fargnoli Annetta (1885 - 1944)


Processó dels patrons de Celrà. Sants: Cristo i Jou. 1919. Institut Amatller

Valentí Fargnoli (1885-1944)

Valentí Fargnoli és fill de pares italians, migrats a Catalunya. Va néixer a Barcelona, i després d'una breu estada de la família a Itàlia, es van traslladar a les comarques gironines per finalment establir-se a la ciutat de Girona. Primer en una casa al carrer de Santa Eugènia i posteriorment al carrer de la Sèquia.

El seu treball com a fotògraf s'inicia al voltant de 1910 i exerceix en diferents especialitats. Com és sabut, la major part de la seva obra la va difondre a partir de postals fotogràfiques (9x14 cm) que exposava i venia a l’aparador de diversos comerços, com ara la farmàcia Pérez-Xifra, a Girona; l’hostal de ca l’Orench, a Maçanet de la Selva; a la sastreria de Begur o mitjançant el mateix capellà, al santuari de Rocacorba (Canet d’Adri, Gironès).

Fargnoli sempre va ser un fotògraf ambulant. Potser per vocació, però segur que per obligació. Mai no va estar al seu abast l’esforç econòmic que suposava la creació d’un estudi-galeria fotogràfic, i sembla improbable que la naturalesa del seu caràcter l’hagués permès d’exercir d’ajudant subaltern en algun laboratori.
Afortunadament, la seva professionalitat i el seu ventall de registres li van permetre donar resposta a multitud d’encàrrecs, que van molt més enllà de la fotografia patrimonial i abracen l’àmbit del retrat, individual i col·lectiu, la fotografia publicitària o el reportatge social.

Fargnoli no es va estar de participar, i amb èxit, en un gran nombre de concursos fotogràfics, que juntament amb el prestigi, li reportaren uns ingressos econòmics gens negligibles. Les seves fotografies il·lustraren mitja dotzena de publicacions, tres de les quals eren signades per Carles Rahola.

La Diputació de Girona i l’Ajuntament de Girona també li varen fer diversos encàrrecs. Aquest darrer, el 9 de gener del 1925, va aprovar l’adquisició de «hasta cinco ejemplares, de todas y cada una de las que se refieran a vistas de paisajes, edificios y objetos artísticos y arqueológicos de la Ciudad, para formar un album de propiedad del Ayuntamiento y poder otorgar concesiones análogas que en lo sucesivo se soliciten».

Valentí Fargnoli traspassà a la ciutat de Girona el 7 d’abril del 1944, cinc dies abans de complir 59 anys. No se sap amb certesa què va passar amb el seu arxiu. Avui, però, també podem dir que l’Arxiu Mas, a Barcelona, custodia més de dos mil cent negatius de Fargnoli, fruit de la seva col·laboració en el Repertori Iconogràfic.

*Extracte Dossier Premsa: Conveni col·laboració entre la Fundació Ametller i l'Ajuntament de Girona


Castell-Palau de Bellcaire, 1918. Institut Amatller

Retrat de dona i tres nenes a Banyoles, de 1915

 Cor Germanó, 1916

Coral, Vilopriu, 1916

Una dona a la cuina de Can Prat, a Sant Feliu de Pallerols (1918), Arxiu Mas

 Pescadors netejant les xarxes a l'Estartit, cap a 1920, Col·lecció Mascort

 Pescadors a la platja del Port Bo de Calella, datada l'11 febrer 1921, Arxiu Mas

 La Principal de L'Escala, 1923, Col·lecció Família Sala-Puig

La Principal de L'Escala, 1925, Col·lecció D. Hereu.

La principal de L'Escala, 1926,  Col·lecció D. Hereu.

 Llorà, 1938, Col·lecció Mascort

 Pont d'en Gómez, Col·lecció Mascort

 Col·lecció Mascort

 
Interior de la cuina del Mas Segú de Sant Privat d’en Bas, amb pastera per preparar el pa, Col·lecció Mascort

Vista de l'arribada de barques de pesca a la platja de l'Estartit, Col·lecció Mascort

Membres de la secció dramàtica de la Societat Obrera l’Amistat camí del santuari dels Àngels, 1925.

 Col·lecció Mascort

 La sala de necròpsies de l'Hospital de Santa Caterina de Girona

Tossa de Mar, pescadors de l’Estartit i processó festiva amb l’Àliga de Girona, entre el 1918 i el 1923. Institut Amatller.
 

+Informació:
http://www.inspai.cat/Inspai/ca/patrimoni-fotografic/21/fons-valenti-fargnoli
https://www.fundaciomascort.com/

diumenge, de gener 20, 2019

El Triomf de Tintoretto


1546-47, Tintoretto, Autoretrat, Philadelphia Museum of Art

Jacopo Comin, millor conegut com Tintoretto ( c . 1518/1519 - 1594) va tenir un començament bastant accidentat. Carlo Ridolfi, el seu biògraf del segle XVII, es descriu com el nen va ser, per pocs dies, aprenent de Tiziano qui, en un atac de gelosia, el va expulsar del seu estudi. Sense desanimar-se, Tintoretto va aprendre copiant els millors artistes de l'època. "Il disegno di Michelangelo i il colorito de Tiziano" és el que diuen que el jove Tintoretto va escriure en una paret.

1542, Crist entre els Doctors del Temple (c. 1542) Museu del Duomo, Milà.

1544, La conversió de San Pau, Washington, National Gallery of Art

1544-46,  Apol·lo i Màrsia, Hartford, Wadsworth Atheneum Museum of Art

c.1546-48, Estiu,  National Gallery of Art, Washington, DC

1547, Crist rentant el peus dels seus deixebles, Museu del Prado

1548, El Miracle de l'Esclau o Sant Marc allibera l'Esclau del suplici de la Tortura,  Gallerie dell’Accademia

Alguns estudiosos consideren que aquesta història  és apòcrifa, però és evident que l'obra de Tintoretto és fruit d'una fusió de Miquel Àngel i Ticià, una evidència que s'anirà fent cada cop més forta fins arribar a "El miracle de l'esclau" (1548). Figures musculades dibuixades amb la força, confiança i monumentalitat d'un Michelangelo i una variada pinzellada explorant totes les possibilitats d'oli.

1549, Sant Marcial el Gloria amb els Sants Pere i Pau, Església de San Marziale, Venècia

1549-50, Sant Agustí i la Curació del Coix. Musei Civici, Pinacoteca di Palazzo Chiericati, Vicenza

1551-1552, Sant Jordi, Sant Lluís i la princesa, Venècia, Gallerie dell’Accademia,Palazzo-dei-Camerlengui

1555, Retrat de dona vestida de vermell, Vienna, Kunsthistorisches Museum Gemäldegalerie

1555-56, Susanna i els vells, Kunsthistorisches Museum, Viena

1560, Crist portat a la tomba, National Gallery of Scotland, Edinburgo

1561, les Noces de Canaan, Santa Maria della Salute, Dorsoduro

1567, Madonna dei Camerlenghi (Madonna dei Tesorieri), Gallerie dell'Accademia, Venècia

1575, L'Origen de la Via Làctia, The National Gallery, Londres

Així és com en aquests moments es celebra el triomf de qui va ser l'últim gran geni del Renaixement, una poderosa figura que resumeix el bo i millor d'aquella època. Una celebració amb epicentre a Venècia, on va néixer i va passar tota la seva carrera artística així com on són la gran majoria de les seves obres. Durant moltes dècades, semblava que una exposició dedicada a Tintoretto era innecessari o potser impossible, No per res important, el seu valor era innegable, però una altra cosa son les dimensions materials de les seves obres i també l'estat de conservació i la necessitat d'una neteja a fons.

1576-77, Rapte d'Elena, Madrid, Museu del Prado

1577, Mercuri i les tres Gràcies, Palau Ducal, Venècia

1577, Minerva, Mart i la Pau, Palau Ducal, Venècia

1577, La Forja de Vulcà, Palau Ducal, Venècia

1577, Noces d'Ariadna i Baco, Palau Ducal, Venècia

1578-80, Tarquini i Lucrècia, The Art Institute of Chicago

1588, Autoretrat, Musée du Louvre, Paris



+Informació: http://www.mostratintoretto.it/

dimecres, de desembre 26, 2018

Robert Mapplethorpe (1946-1989)

 1974, Self-portrait of Robert Mapplethorpe with trip cable in hand

“I went into photography because it seemed like the perfect vehicle for commenting on the madness of today’s existence.”
Robert Mapplethorpe

 1975, Self-Portrait

 1975, Patti Smith, Tate Gallery

 1976, Mark Stevens, Getty Museum

 1977, Irises, N.Y.C. (Y Portfolio)

 1977, Jim, Sausalito (X Portfolio)

 1977, Patrice, N.Y.C.

 1977, Patrice, N.Y.C.

 1977, Rose, N.Y.C. (Y Portfolio)

 1977-78, Jim and Tom, Sausalito

 1978, Carnation, N.Y.C. (Y Portfolio)

 1978, Cedric, N.Y.C. (X Portfolio)

“I think you have a really interesting life as a photographer. To me the most important thing is my experience, and not anything else. I care more about that than anything—I care about what I’ve gone through.”
 Robert Mapplethorpe

 1978, Helmut Fist Fuck - Helmut and Brooks, N.Y.C. Getty Museum

 1978, Helmut, N.Y.C. (X Portfolio), Los Angeles County Museum of Art

 1978, Joe

 1978, John N.Y.C. (X Portfolio)

 1978, Lou, N.Y.C.

 1978, Self -Portrait with Whip

“I’m looking for things I’ve never seen before. But I have trouble with the word ‘shocking’ because I’m not really shocked by anything…Basically, I’m selfish. I did [those photos] for myself— because I wanted to do them, because I wanted to see them. I wasn’t trying to educate anyone. I was interested in examining my own reactions.”
 Robert Mapplethorpe

 1978, Tulips

 1979, Dominick and Elliot.

 1980, Alistair Butler, N.Y.C. (Z Portfolio)

 1980, Leather Crotch

 1980, Leigh Lee, N.Y.C. (Z Portfolio)

 1980, Man in Polyester Suit

 1980, Dan S. The Robert Mapplethorpe Foundation

 1980, Self-Portrait

 1980, William Burroughs, Tate Gallery

 1981, Lisa Lyon

 1981, Cock

“I want to see the Devil in us all. That’s my real turn on.”
 Robert Mapplethorpe

 1981, Truman Capote

 1982, Phillip Prioleau

“I am obsessed with beauty. I want everything to be perfect, and of course it isn’t. And that’s a tough place to be because you’re never satisfied.”
 Robert Mapplethorpe

 1982, Cock and Gun

 1983, Andy Warhol

 1983, Derrick Cross

 1983, Ken Moody

 1984, Ken Moody and Robert Sherman

 1985, Flower With Knife

 1985, Grapes

 1985, Ken and Lydia and Tyler

 1985, Self-Portrait

 1986, Calla Lily

 1986, Flower Arrangement

 1987, Melody (Shoe)

 1987, Orchid

 1988, Calla Lily

 1988, Poppy

 1988, Self-Portrait

“Much has been said about Robert, and more will be added. Young men will adopt his gait. Young girls will wear white dresses and mourn his curls. He will be condemned and adored. His excesses damned or romanticized. In the end, truth will be found in his work, the corporeal body of the artist. It will not fall away.”
 Patti Smith

1988, Tulips



+Informació: http://www.mapplethorpe.org/