diumenge, de gener 07, 2018

François I i els artistes dels Països Baixos


 1530, François I  Valois-Angoulême per Jean Clouet, Louvre

El gust de François I per l'art italià és força conegut; el seu patronatge és essencialment identificat amb la creació de l'escola italianitzant a Fontainebleau, però el seu regnat va estar igualment marcat per una vigorosa tradició d'artistes procedents dels Països Baixos que s'establiran a França.

 Grégoire Guérard, Retaule de l'Eucaristia, Autun, Musée Rolin

 Grégoire Guérard, Retaule de l'Eucaristia, Autun, Musée Rolin

Grégoire Guérard, Retaule de l'Eucaristia, Autun, Musée Rolin

Grégoire Guérard, La Transfiguració -al revers-Saint Laurent repartint almoines

Grégoire Guérard, La Transfiguració -al revers-Saint Laurent repartint almoines

Grégoire Guérard, La Transfiguració -al revers-Saint Laurent repartint almoines

Grégoire Guérard, La Transfiguració -al revers- detenció de Saint Laurent

 1515-20, Jan De Beer, Tríptic de l'adoració dels reis amb la Nativitat i la fugida cap a Egipte, Pinacoteca de Brera 

 Noël Bellemare, La Saviesa de Salomó, Paris, Església de Saint Gervais-Saint Protais

 Maître d’Amiens, La Mort de la Verge, Museum Mayer van den Bergh, Anvers.

Noël Bellemare, Davallada de la Creu, Anvers, Chouzet-sur-Loire, Mairie

 Grégoire Guérard, la Lamentació, Lille, DRAC, Hauts-de-France, Louvre

 1518, Jean Clouet, Retrat de François I com a Joan el Baptista, Louvre

Els artistes neerlandesos més coneguts i actius durant el regnat de François I són Jean Clouet (del que només hi ha al voltant de vint obre totalment reconegudes) i Corneille de la Haye, més conegut, aquest últim com Corneille de Lyon, tots dos especialistes en el món del retrat.

Jean Clouet, Retrat a cavall de François I, Louvre

 1520-25, Joos Van Cleve, Lucrècia, Erich Lessing, Viena

 1530-35, Jean Clouet, Retrat d'home portant un llibre de Petrarca, Royal Collection, Londres

 1530-35, Joos van Cleve, Henry VIII, Royal Collection, Londres

 1531-4, Joos Van Cleve, Retrat d’Eleonora d'Àustria, Royal Collection, Londres

 1534, Corneille de Lyon, Retrat de Pierre Aymeric, Louvre

 Corneille de Lyon, Béatrice Pacheco, comtessa d’Entremont, Grand Palais (Château de Versailles)

 François Demoulins, Le Livre du Fort Chandio, BNF

 Jean Clouet, Retrat de Claude de Lorraine duc Guise, Gallerie degli Uffizi

 Jean Clouet, Retrat de Jacques Ricard, anomenat Galiot, Senyor d’Assier en Quercy, Londres, British Museum 
 Jean Clouet, Retrat de Louis de Clèves, comte de Nevers, Fondazione Accademia Carrara, Bergamo.

 Maître de Dinteville (Bartholomeus Pons), Tres homes baixant tonells, Städel Museum

  Félix Chrétien (Bartholomeus Pons), Retrat d'home a l'antiga, Louvre

Wilhelm de Pannemakersobre el dissenys de Pieter Coecke van Aelst, Detenció de Sant Pau, KBC Bank, Louvain


A més de París, Normandia, Picard, Xampany i Borgonya van ser arrossegats per una onada d'influències nòrdica, des d'Amberes, Brussel·les, Leiden, Haarlem, aniran arribant artistes que destacaran en l'art de la il·lustració de manuscrits, els retrats i la pintura religiosa. Investigacions recents han anant revelat poc a poc els noms de tots aquesta artistes que injustament havien caigut a l'oblit: Godefroy el Batave, Noël Bellemare, Grégoire Guérard i Bartholomeus Pons són només alguns dels artistes que van destacar en els mitjans tan diversos com la il·luminació, la pintura, el vitrall, el tapís i l'escultura. François I va realitzar extenses adquisicions de tapissos, objectes d'art d'or i plata, i pintures flamenques i no només italianes, tot això ens dona una nova dimensió del monarca que representa el Renaixement a França.

dimarts, de desembre 26, 2017

Edvard Munch, Autoretrat: Entre el rellotge i el llit


"Self-Portrait Between the Clock and the Bed" (1940-43), Munch Museum

L'artista noruec Edvard Munch (1863-1944) al principi de la seva carrera va aconseguir fama amb les representacions de l'ansietat humana. Tema que va revisar regularment amb una renovada intensitat i inspiració. Autoretrat: Entre el rellotge i el llit (1940-43) va ser un dels seus treballs finals i ens hi serveix com a objecte per revaluar l'obra de Munch.
No hi ha el menor dubte que "The Screem" (El Crit) és una icona del món de l'art i de la cultura, al mateig nivell que la "Gioconda", però de la mateixa manera, la fama d'aquesta obra ha generat una immensa ombra sobre la resta de l'obra de Edvard Munch, i estem parlant de seixanta any de treball continuat i de aproximadament 1.700 obres.

"The Sick Child" (1907), Tate Gallery, London

"Self-Portrait with cigarette" (1895), Nasjonalgalleriet, Oslo

"Sick Mood at Sunset, Despair" (1892), Thielska Calleriet, Stockholm

"Despair" (1894), Munch Museum

"Moonlight" (1893), Nasjonalgalleriet, Oslo

Self Portrait in Hell (1903), Munch Museum, Oslo

"Weeping Nude" (1913-14), Munch Museum, Oslo

"At the Deathbed" (1895), Art Museums of Bergen

The Artist and His Model" (1919-21), Munch Museum, Oslo

"Starry Night" (1922-24), Munch Museum, Oslo

"Ashes" (1925) Munch Museum, Oslo

"The Dance of Life" (1899-1920) Nasjonalmuseet, Oslo

"The Night Wanderer" (1923-24), Munch Museum, Oslo

"Self-Portrait With Bottles" (1938), Munch Museum

dimecres, de novembre 08, 2017

Rússia 1917-1932, un volcà de creativitat.


 1905, Boris Kustodiev, Moscou I

2017 marca el centenari de la Revolució d'Octubre. La revolució va portar esperança, però també caos, heroisme i tragèdia, tot a mesura que l'Imperi Rus es va anant convertint en la Unió Soviètica. En molt `poc espai de temps es va suportar revolucions, guerra civil, fam, dictadura i invasió nazi. I metres tot això anava succeint, una nova cultura visual emergia i transformava el teixit de la vida quotidiana.

Kandinsky, Malevich, Chagall, Rodchenko ... Es van trobar entre els artistes que van viure els esdeveniments de 1917, que van acabar amb segles de govern tsarista i van sacsejar la societat russa fins als seus fonaments. Enmig del tumult, les arts van prosperar a mesura que es debatia sobre quina forma hauria de prendre el nou art "del poble". Però l'optimisme no va durar: a finals de 1932, la brutal repressió de Stalin va acabar amb la llibertat creativa.

En mig de tots els canvis hi ha un element fonamental que es manté, aquesta sensació de pasta de full que domina l'art Rus, capes i capes que se succeeixen, que se sobreposen, però que mai arriben a interrelacionar-se.

 1915, Kazimir Malevich, Black Square, State Tretyakov Gallery, Moscou

 1915, Kazimir Malevich, Dynamic Suprematism Supremus, Tate, London

 1917, Boris Grigoriev, Old Dairy Woman, State Tretyakov Gallery, Moscow

 1917, Wassily Kandinsky, Blue Crest, State Russian Museum, St. Petersburg

 1917-18, Marc Chagall, Promenade, State Russian Museum, St Petersburg

 1919, Dimitrii Moor, Death to World Imperialism 

 1919, El Lissitzky’s poster Beat the Whites with the Red Wedge, Abbemuseum, Eindhoven

 1919, Isaak Brodsky, V.I.Lenin and a Demonstration, The State Historical Museum, Moscou

 1920, Boris Kustodiev, The Bolshevik, Tretyakov Gallery, Moscou

 1920, Dimitrii Moor, May Day all russian subbotnik

 1920, V. Silkin, Red Cavalry! 

 1924, Konstantin Yuon, New Planet, State Tretyakov Gallery, Moscow

 1924, Kuzma Petrov-Vodkin, Beside Lenin’s Coffin, State Tretyakov Gallery, Moscou

 1924, Nikolai Demkov, Kerchief with portrait of Lenin, Burilin Ivanovo Museum of Local History, Ivanovo

 1925, Kuzma Petrov-Vodkin, Fantasy, State Russian Museum, St Petersburg

 1926, Adolf Strakhov- Braslavsky, The Emancipated Woman is Building Socialism 

 1926, Advertisement 'Of course, cream-soda!', The State Museum of the History of St Petersburg

 1926, Alexander Deineka, Construction of New Workshops, State Tretyakov Gallery, Moscou

 1927, Alexander Deineka, Textile Workers, State Russian Museum, St Petersburg

 1928-29, Kazimir Malevich, Suprematist Construction of Colours, State Russian Museum, St Petersburg

 1930, Andrey Golubev, Red spinner, The Burilin Ivanovo Museum of Local History

 1930, Kazimir Malevich, Peasants, State Russian Museum, St Petersburg

1932, Isaak Brodsky, A Muscovite Michelangelo, Russian Academy of Fine Arts Museum, St Petersburg