Bajo el Signo de Libra

diumenge, de setembre 16, 2018

Itō Jakuchū, un excèntric del periode Edo

Itō Jakuchū. Peònies i Papallones (1757-58), "L'acolorit regne dels éssers vius" (1757–66), Museu de les Col·leccions Imperials (Sannomaru Shōzōkan), Tòquio

Itō Jakuchū (1716-1800) és una figura singular del període Edo (1603-1867), Jakuchū és conegut per ser un artista excèntric i independent de Kyoto, no estava vinculat a cap moviment artístic en particular, la qual cosa el va permetre desenvolupar un estil molt personal. No es va dedicar de forma plena a la creació artística fins a l'edat de 40 anys. La seva obra més ambiciosa és, sense cap mena de dubta, un conjunt de trenta rodets titulats "L'acolorit regne dels éssers vius" (Dōshoku sai-e). Flors, peixos, aus que conformen un dels exemples més notables de la pintura japonesa del s. XVIII.

Una bona excusa per visitar París, i veure la seva obra al Petit Palais, sense necesitat de fer tant kilòmetres fins a Tòquio.

Itō Jakuchū. Vell Pi i Paó (1757-60), "L'acolorit regne dels éssers vius" (1757–66), Museu de les Col·leccions Imperials (Sannomaru Shōzōkan), Tòquio

Itō Jakuchū. Pardals (1759), "L'acolorit regne dels éssers vius" (1757–66), Museu de les Col·leccions Imperials (Sannomaru Shōzōkan), Tòquio

Itō Jakuchū. Ànec Mandarí a la neu (1759), "L'acolorit regne dels éssers vius" (1757–66), Museu de les Col·leccions Imperials (Sannomaru Shōzōkan), Tòquio

Itō Jakuchū. Gall i gallina (1759), "L'acolorit regne dels éssers vius" (1757–66), Museu de les Col·leccions Imperials (Sannomaru Shōzōkan), Tòquio

Itō Jakuchū. Oca i Canyes (1761), "L'acolorit regne dels éssers vius" (1757–66), Museu de les Col·leccions Imperials (Sannomaru Shōzōkan), Tòquio

Itō Jakuchū. Albercoquer i Grues (1761-65), "L'acolorit regne dels éssers vius" (1757–66), Museu de les Col·leccions Imperials (Sannomaru Shōzōkan), Tòquio

Itō Jakuchū. Faisans daurats a la neu (1761-65), "L'acolorit regne dels éssers vius" (1757–66), Museu de les Col·leccions Imperials (Sannomaru Shōzōkan), Tòquio

Itō Jakuchū. Insectes i granotes (1761-65), "L'acolorit regne dels éssers vius" (1757–66), Museu de les Col·leccions Imperials (Sannomaru Shōzōkan), Tòquio

Itō Jakuchū. Peònies i ocellets (1761-65), "L'acolorit regne dels éssers vius" (1757–66), Museu de les Col·leccions Imperials (Sannomaru Shōzōkan), Tòquio

Itō Jakuchū. Petxines (1761-65), "L'acolorit regne dels éssers vius" (1757–66), Museu de les Col·leccions Imperials (Sannomaru Shōzōkan), Tòquio

Itō Jakuchū. Galls (1765), "L'acolorit regne dels éssers vius" (1757–66), Museu de les Col·leccions Imperials (Sannomaru Shōzōkan), Tòquio

Itō Jakuchū. Roses i ocells (1765), "L'acolorit regne dels éssers vius" (1757–66), Museu de les Col·leccions Imperials (Sannomaru Shōzōkan), Tòquio

Itō Jakuchū. Acer i petits ocells (1765-66), "L'acolorit regne dels éssers vius" (1757–66), Museu de les Col·leccions Imperials (Sannomaru Shōzōkan), Tòquio

Itō Jakuchū. Vell Pi i Fènix Blanc (1765-66), "L'acolorit regne dels éssers vius" (1757–66), Museu de les Col·leccions Imperials (Sannomaru Shōzōkan), Tòquio

Itō Jakuchū. Peixos i Pop Octopus (1766), "L'acolorit regne dels éssers vius" (1757–66), Museu de les Col·leccions Imperials (Sannomaru Shōzōkan), Tòquio

+Informació: http://www.petitpalais.paris.fr

diumenge, de setembre 02, 2018

Delacroix (1798-1863) Super-Star

Eugène Delacroix, Dante et Virgile aux enfers (1822).
Musée du Louvre, Paris

Eugène Delacroix, Jeune orpheline au cimetière (1824).
Musée du Louvre, Paris

[...]
Delacroix est le plus suggestif de tous les peintres, celui dont les œuvres, choisies même parmi les secondaires et les inférieures, font le plus penser, et rappellent à la mémoire le plus de sentiments et de pensées poétiques déjà connus, mais qu’on croyait enfouis pour toujours dans la nuit du passé.

L’œuvre de Delacroix m’apparaît quelquefois comme une espèce de mnémotechnie de la grandeur et de la passion native de l’homme universel. Ce mérite très-particulier et tout nouveau de M. Delacroix, qui lui a permis d’exprimer, simplement avec le contour, le geste de l’homme, si violent qu’il soit, et avec la couleur ce qu’on pourrait appeler l’atmosphère du drame humain, ou l’état de l’âme du créateur, — ce mérite tout original a toujours rallié autour de lui les sympathies de tous les poëtes ; et si, d’une pure manifestation matérielle il était permis de tirer une vérification philosophique, je vous prierais d’observer, monsieur, que, parmi la foule accourue pour lui rendre les suprêmes honneurs, on pouvait compter beaucoup plus de littérateurs que de peintres. Pour dire la vérité crue, ces derniers ne l’ont jamais parfaitement compris.
[...]

L’Œuvre et la vie d’Eugène Delacroix

Charles Baudelaire

Eugène Delacroix, Scène des massacres de Scio (1824).
Musée du Louvre, Paris

Eugène Delacroix, La Grèce sur les ruines de Missolonghi (1826).
Musée des Beaux-Arts, Bordeaux

Eugène Delacroix, Louis-Auguste Schwiter (1826-27)
Londres, National Gallery

Eugène Delacroix, Femme nue au perroquet (1826-29)
Lyon, Musée des Beaux-Arts

Eugène Delacroix (1798-1863). “Le Christ au jardin des Oliviers”. Huile sur toile, 1827.
Paris, église Saint-Paul – Saint-Louis

Eugène Delacroix, Nature morte aux homards (1827).
Musée du Louvre, Paris

Eugène Delacroix, La Mort de Sardanapale (1827).
Musée du Louvre

Eugène Delacroix, Étude de deux tigres, dit aussi Jeune tigre jouant avec sa mère (1830).
Musée du Louvre, Paris

Eugène Delacroix, July 28, 1830: La Liberté guidant le peuple (1830).
Musée du Louvre, Paris

Eugène Delacroix, Femmes d'Alger dans leur appartement (1833- 1834).
Musée du Louvre

Eugène Delacroix, Autoportrait au gilet vert (Circa 1837).
Musée du Louvre

Eugène Delacroix, Médée furieuse (1838).
Palais des Beaux- Arts, Lille

Eugène Delacroix, La Prise de Constantinople par les Croisés (1840)
Musée du Louvre

Eugène Delacroix, Le Christ au tombeau. 1847.
Boston, Museum of Fine Arts

Eugène Delacroix, Othello et Desdémone (1847-49)
National Gallery of Canada, Ottawa

Eugène Delacroix, Corbeille de fleurs renversée dans un parc (1848-1849).
The Metropolitan Museum of Art, New York

Eugène Delacroix, La Mer vue des Hauteurs de Dieppe (Circa 1852).
Musée du Louvre, Paris

Eugène Delacroix, Chasse aux lions (1854-1855)
Musée des Beaux-Arts, Bordeaux

Eugène Delacroix, Ovide chez les Scythes. 1856-1859.
Londres, National Gallery

diumenge, d’agost 19, 2018

Michel Sittow, 500 anys

Atribuït a Michel Sittow, Mare de Déu amb el Nen i una poma, 1480
Museum of Fine Arts, Budapest

Molts creuen que això de la fama és una cosa actual, però res més allunyat de la veritat, en realitat no hi ha res o quasi res de nou sota el sol que ens il·lumina. Com a exemple Michel Sittow, un pintor estonià, molt famós a la seva època, cridat des de les principals corts de l'època, i a qui ara, amb la commemoració dels 500 anys de la seva mort, la seva terra d'origen ret homenatge amb una exposició a Tallin, per desgràcia molt poques de les seves obres han arribat als nostres dies, només 25 obres certificades, de les que 20 serveixen per a il·lustrar aquesta entrada.

Considerat com el més gran artista del Renaixement d'Estònia, Michel Sittow (c. 1469-1525) va treballar a les corts europees més importants de la seva època, inclosos Ferran d'Aragó, Isabel I de Castella, Margarida d'Àustria, i Christian II de Dinamarca.

Michel Sittow, Home jove amb barret vermell, 1490
Detroit Institute of Arts

Michel Sittow, Retrat d'una dona, 1489-91
Kunsthistorisches Museum, Gemäldegalerie, Vienna

Atribuït a Michel Sittow, Coronació de la Verge, 1496-1504
Musée du Louvre, Paris

Michel Sittow va néixer al voltant de 1469 d'origen alemany-escandinau a la ciutat portuària hanseàtica de Reval, ara Tallin, a Estònia. Probablement va rebre la seva primera formació de part del seu pare, també pintor, a Reval, però, el seu aprenentatge a Bruges i anys de treball per la reina Isabel I de Castella i la seva cort van donar a la seva obra un aire flamenc i cosmopolita.

Michel Sittow, Ferran II d'Aragó (?)
Kunsthistorisches Museum, Viena

Sittow es va traslladar a Bruges la primavera de 1484. La suposició que va estudiar amb Memling es basa en el fet que aquest artista era el principal pintor a Bruges i en l'ús que fa Sittow del tipus de Madonna utilitzat per Memling. No obstant això, no hi ha registres de Sittow com a mestre a l'Aliança de Bruixes, i es desconeix el seu parador abans de 1492, quan va entrar al servei d'Isabel I de Castella, encara que Sittow sembla haver estat confós amb el pintor "Melchoior Alemany" també esmentat als comptes de la casa d'Isabel.

Michel Sittow, Assumpció de la Verge, 1500
National Gallery Washington

Michel Sittow, Retrat d'home amb un clavell, 1500
The J. Paul Getty Museum, Los Angeles

Michel Sittow, L'Ascensió de Crist, 1500-1504
Col·lecció Privada

A la cort castellana va ser apreciat com pintor de retrats, i és conegut per haver col·laborat amb Juan de Flandes en una sèrie de petits panells, sobre la vida de Crist i la Mare de Déu, per a la reina Isabel. Sembla que va romandre al servei d'Isabel fins a la mort de la reina en 1504. Després de 1502 sembla haver-se absentat de la cort castellana, dirigint els seus passos cap a les corts de Margarida d'Àustria i Enric VII d'Anglaterra. A finals de 1505 treballava per a Felip el Bell a la cort de Brabant. El 1506 va tornar a Reval per liquidar la seva herència i allà va romandre, sent rebut pels membres del gremi d'artistes, casant-se en 1509. L'any 1514 va ser cridat per a pintar el retrat de Christian II de Dinamarca, el futur marit de Margarida d'Àustria. Sittow llavors va començar un segon període als Països Baixos a la cort de Margarida d'Àustria i del seu nét Carles V. Aquest va ser interromput per un breu viatge a Castella per negociar el salari que encara se li devia. Quan el 13 de juliol de 1518es torna a casar, Sittow estava de tornada a Reval, on va viure fins a la seva mort el desembre de 1525.