dimarts, de març 31, 2020

La Infanta Margarida Teresa d'Àustria per Velázquez


Diego Rodriguez de Silva y Velázquez
Infanta Margarida Teresa amb vestit rosa (1654)
Kunsthistorisches Museum, Viena

La infanta Margarida Teresa d'Àustria, a qui el genial pintor espanyol Diego Velázquez (1599-1660) va immortalitzar com una de les protagonistes del seu quadre "Las meninas", una de les pintures més importants de la història de l'art universal.va tindre el que podem dir un trist destí de dona, quelcom bastant normal a la seva època, un món en el que les dones de la noblesa servien per tindre fills i lligar aliances, les qual no obstant acabaven decidint el destí de moltes persones.

Margarida Maria Teresa d'Àustria (1651-1673) va néixer a Madrid fruit del matrimoni del rei Felip IV d'Espanya amb la seva segona esposa i neboda, Mariana d'Àustria (filla de Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic i Marianna d'Àustria, germana de Felip IV)

Diego Rodriguez de Silva y Velázquez
Infanta Margarida Teresa amb vestit blanc (1656)
Kunsthistorisches Museum, Viena

Com moltes altres joves de la reialesa en aquella època, el seu matrimoni era un assumpte d'estat. Promesa des de petita al seu oncle, l'emperador Leopold I d'Àustria, No oblidem que la seva germanastre Maria Teresa d'Àustria i de Borbó (1638-1683) es casaria amb el seu cosí germà Lluís XIV de França, fill d'Anna d'Àustria, germana de Felip IV, i Lluís XIII de França, germà de Isabel de Borbó i de Mèdici mare de Maria Teresa d'Àustria.

Diego Rodriguez de Silva y Velázquez
Las meninas (1656)
Museo Nacional del Prado, Madrid

El compromís de la petita Margarida amb el germà de la seva mare pretenia un acostament entre les dues branques de la dinastia Habsburg, l'austríaca de Leopold I i l'espanyola de Felip IV.

Diego Rodriguez de Silva y Velázquez
Infanta Margarida Teresa amb vestit blau (1659)
Kunsthistorisches Museum, Viena

Ambdues s'havien distanciat després de la signatura de la pau de Westfàlia, que va posar a fi a la coneguda com a Guerra dels Trenta Anys a Europa. La petita nena de cabells rosos, convertida en emperadriu d'Europa, moriria amb tant sols 21 anys a causa de les seqüeles que li va deixar el seu quart part.

dissabte, de març 28, 2020

Decodificant a Albrecht Dürer


La inventiva i l'intel·lecte d'Albrecht Dürer queda patent en els seus gravats; en els quals sovint usava símbols visuals per a omplir de significat les seves obres. Els contemporanis de Dürer reconeixien ràpidament els significats més profunds dels animals, plantes, eines i altres detalls aparentment insignificants que anaven apareixent en les seves obres. Avui dia els acadèmics han hagut de treballar durant molt de temps per a descodificar aquestes complexes imatges com les que apareixen en el Cavaller i la Mort o en Melancolia. Aquest estudi iconogràfic ens ajuda a comprendre el significat de l'obra i així evitar que aquest acabi perdent-se.

Albrecht Dürer 
Adám i Eva (1504)
Kupferstichkabinett der Staatlichen Museen zu Berlin

Els quatre animals a la part inferior dreta són representacions dels quatre temperaments o humors — flegmàtics, sanguinis, melancòlics i colèrics. L'antiga teoria, que existia a l'època de Dürer, era que cada humà tenia els quatre humors. La personalitat i les dolències d’una persona van ser determinades pel seu humor predominant.

Bou: Humor flegmàtic, tranquil, despreocupat.

Conill: Humor sanguini, sensual, valent, esperançat

Cérvol: Humor malenconiós, desesperat, insomni, irritable

Gat: Humor colèric, cruel, fàcilment enfadat,

Ratolí : Debilitat masculina

Cabra blanca: Luxúria i damnació

Serp: El mal

Lloro: Salvació, l'antídot de la serp

Albrecht Dürer
Malenconia I (1514)
Minneapolis Institute of Art

La Malenconia: "Melancòlic" és un dels quatre humors. Era l’humor menys desitjable perquè era el responsable de la depressió, l’apatia i fins i tot la bogeria. L’avantatge de ser melancòlic, era que aquest humor tendia a associar-se amb els individus més creatius i intel·ligents. Es creia que els fusters, els matemàtics, els artistes i els gramàtics tendien a ser melancòlics.

Martell: Fuster

Brúixola: Matemàtiques

Putto amb llibreta: Gramàtica

Claus: Potència

Borsa: Riquesa

Campana: Eternitat

Ratpenat: Foscor. Els antics recomanaven ratpenats bullits com a remei per a la malenconia

Garlanda: Feta d’una planta que es creia que era una cura per a l’excés de malenconia

Cometa: Signe de Saturn, el déu afiliat a la malenconia

Quadrat màgic: Ordenació dels números, cada línia (horitzontal, vertical, diagonal) suma 34. Es pensava ser un talismà per atraure a Júpiter (El déu que podria curar els efectes de Saturn)

1514: L'any de la mort de la mare de Dürer. També la data d'aquesta impressió

Albrecht Dürer
La Temptació del Mandrós; o El Somni del Doctor (c. 1498)
Metropolitan Museum of Art, New York

Coixí: Luxe i mandra

Manxa: Alimentar el foc del desig

Estufa: Ambient escalfat

Poma escalfada: Pecat de mandra

Orbe: Fortuna

Cupido sobre xanques: Naturalesa precària de l’amor

Anell: referència a la història del segle XII d’un jove nen romà que, a la instància del diable, va col·locar el seu anell al dit d’una estàtua de Venus.

Albrecht Dürer
El Cavaller, La Mort, i el Diable (1513-14)
National Gallery of Art, Washington

Rellotge de sorra: Fugacitat de la vida

Cua de guineu: Mentides

Gos: Veritat i lleialtat

Llangardaix: Perill imminent

Fulles de roure: Retorn d’una caça d’èxit

Arrels dels arbres: Precarietat de la vida