Corrado Cagli, Gugliemo Janni, Filippo de Pisis, la mirada revelada

Corrado Cagli al Camp Callan (1942)

Corrado Cagli, Gugliemo Janni i Filippo de Pissis, la mirada revelada, aquests tres pintors representen juntament amb Giorgio de Chirico, la ruptura i la denúncia dels valors del feixisme italià, la seva mirada es deslliura de les consignes, de la hipocresia i del cinisme per a donar-nos una mirada lliure de prejudicis, oberta i sense complexos. Lliure de les pressions de l'estat feixista i de les esquerra, lliure de qualsevol estigmatització. Todo esto parece tan lejano en el tiempo, Tot això sembla tan llunyà en el temps, no obstant això els problemes persisteixen, els prejudicis no s'acaben, i el desig de repressió contínua present.

Corrado Cagli, Il neofita, (1933)

Corrado Cagli, La nave di Ulisse, (1934)

Corrado Cagli, Mirko, (1936)

Corrado Cagli, Bacchino (1938)

Corrado Cagli, Allegoria del pesce che vola, (1940)

Corrado Cagli, Apollo e Dafne (1967)

Corrado Cagli, Ulisse ed Aiace, anys 70. Collezione di Giuliano Gemma

 Corrado Cagli, Narciso (1976)

Gugliemo Janni, Autoretrat (1937)

Gugliemo Janni, San Sebastiano, 1927 (collezione Cerasi)

Gugliemo Janni, Atleta, estudi per David, 1930

Guglielmo Janni. Endimione. 1931

 Gugliemo Janni, Figure di atleti (1935)

Gugliemo Janni, Soldati In Riposo, c. 1936

  Gugliemo Janni, Il pugile, 1937

 Gugliemo Janni, Atleti in palestra, 1937

Gugliemo Janni, Atleti in palestra, 1937

Gugliemo Janni, Pesi e trapezi, 1937

Filippo de Pisis (1938)

 

Filippo De Pisis, Nudino rosa, 1931

 Filippo de Pisis, Il suonatore di flauto, 1940

Filippo de Pisis, Ritratto di Allegro, 1940

François Pascal Simon, Baron Gérard: Retrats Imperials - Retrats de Familia

François Pascal Simon, Baron Gérard
Napoleó Bonaparte Premier Consul (1803)
Musée Condé

François Pascal Simon, Baron Gérard
Joséphine de Beauharnais, Madame Bonaparte, posteriorment l'Emperadriu Joséphine, en Malmaison (1801)
Hermitage

François Pascal Simon, Baron Gérard
Marie-Lætitia Buonaparte, nascuda Ramolino, Madame Mère, mare de Napoleó (1802-04)

François Pascal Simon, Barón Gérard
Jérôme Bonaparte, rei de Westfalia
Musée national du Château de Fontainebleau

François Pascal Simon, Baron Gérard
Hortense Eugénie Cécile de Beauharnais amb el seu fill Napoleón Louis, (Esposa de Louis Bonaparte com a reina  d'Holanda, filla de la emperadriu Joséphine) 1807
Château de Fontainebleau

François Pascal Simon, Barón Gérard
Louis Bonaparte, Rei d'Holanda (1806)
Château de Versailles

François Pascal Simon, Baron Gérard
Queen Hortense amb el seu fill Napoléon Louis (1807)
Château de Versailles

François Pascal Simon, Baron Gérard
Joseph I Bonaparte, Rei d'Espanya (1808)
Musée national du Château de Fontainebleau

François Pascal Simon, Baron Gérard
Marie Julie Clary, esposa de Joseph Bonaparte, Reina d'Espanya amb les seves filles Zénaïde i Charlotte (1808)
National Gallery of Ireland

François Pascal Simon, Barón Gérard
Joachim Murat (1801)
Château de Versailles

François Pascal Simon, Baron Gérard
Caroline Murat nascuda Bonaparte, Reina de Nàpols amb els seus fills (1809 - 10)
Château de Fontainebleau 

François Pascal Simon, Baron Gérard
Elisa Baciocchi Levoy nascuda Bonaparte, Gran Duquesa de la Toscana, Princesa de Lucca i Piombino, amb la seva filla Elisa (1811)
Musée Napoléonien de Rome

François Pascal Simon, Baron Gérard
Retrat de Napoleó com a Emperador (1805)
Château de Fontainebleau

François Pascal Simon, Baron Gérard
La Emperadriu Marie-Louise d'Autriche amb el seu fill Napoléon François Joseph Charles Bonaparte, Rei de Roma (1813)
Château de Versailles

François Pascal Simon, Baron Gérard
Jean Lannes, 1er duc de Montebello (1810)
Blanton Museum of Art

François Pascal Simon, Baron Gérard
Louise-Antoinette Scholastique de Guénéheuc-Lannes, Duquessa de Montebello i els seus fills (1814)
Houston, Museum of Fine Arts

"Les Set Últimes Paraules" (1898) per F. Holland Day

Del 1895 al 1898, Holland Day va dur a terme un projecte sense precedents: una gran sèrie, uns 250 negatius, que mostraven escenes de la vida de Crist, des de l'Anunciació a la Resurrecció, ell mateix va exercir el paper protagonista. El 1890, Holland Day havia viatjat a Oberammergau per veure la representació de la Passió i potser hauria vist una presentació multimèdia similar que va recórrer la costa est, incloent Boston. Per a la seva pròpia producció, Day es va morir de gana, es va deixar créixer la barba i va importar draps i una creu de Síria. El resultat va ser aquesta sèrie d’autoretrats: Les imatges més poderoses de tota la seva sèrie, son sense cap mena de dubtes "les set últimes paraules de Crist"

 Pater dimitte illis, non enim sciunt, quid faciunt (Lucas, 23: 34)

 Amen dico tibi hodie mecum eris in paradiso (Lucas, 23: 43)

 Mulier ecce filius tuus [...] ecce mater tua (Joan, 19: 26-27)

¡Elí, Elí! ¿lama sabactani?" - Deus meus Deus meus ut quid dereliquisti me (Mateu, 27: 46 i Marc, 15: 34).

 Sitio (Joan, 19: 28)

 Consummatum est (Joan, 19: 30)

Pater in manus tuas commendo spiritum meum (Lucas, 23: 46)

Edward Steichen va afirmar:

"Few paintings contain as much that is spiritual and sacred in them as do the ‘Seven Words’ of Mr. Day. . . . If we knew not its origin or its medium how different would be the appreciation of some of us, and if we cannot place our range of vision above this prejudice the fault lies wholly with us. If there are limitations to any of the arts, they are technical; but of the motif to be chosen the limitations are dependent on the man—if he is a master he will give us great art and ever exalt himself."

Resurrecció (1896/98), Library of the Congress, Washington
F.Holland Day (1864-1933)

+ Informació
https://artblart.com/
https://www.metmuseum.org/