Desbordament de llum i intensitat dels seus personatges és el resum de l'obra d'aquest recuperat pintor, Hermen Anglada Camarasa. Ha hagut de ser una subhasta i el valor de l'obra subhastada la que hagi impulsat de nou a la llum l'obra d'aquest artista que va aconseguir la glòria en vida. Artista de referència a Itàlia, Rússia, Llatinoamèrica i Estats Units per després anar quedant en un dolç oblit, sempre present però sense ocupar el lloc que li tocava.
L'element més significatiu d'aquesta exposició és l'Anglada col·leccionista, element que ens apropa a la intimitat de l'artista, aquells objectes i obres d'art que conformaven el seu entorn i que va ser col·leccionant des de la seva època de París, unes delicioses estampes japoneses, mobiliari oriental, teixits coloristes i un conjunt d'indumentàries populars valencianes, ens fan aquesta exposició diferent, en ajudar-nos a comprendre els gustos personals de l'artista.
D'altra banda és remarcable l'esforç de representar les diverses èpoques del creador, des de l'època catalana representada per paisatges rurals.
Les seves dues èpoques parisenques, les que personalment més m'han agradat, la primera representada per la seva visió del món frívol i dissolut de la capital francesa, amb un estil sumptuós i curvilini de clara influència postimpressionista i modernista. I la segona etapa de forta influència folklòrica i espanyola, és en aquesta època quan la seva fama s'intensificarà i figuraran entre els seus admiradors gents com: Kandinsky i Diaghilev.
Amb la Primera Guerra Mundial es traslladarà a Mallorca, començant la seva etapa mallorquina i centrarà la seva obra en els paisatges de la illa, sempre des d'un punt de vista molt decoratiu.
És després de la Guerra que el seu nom comença a decaure en produir-se l'entrada de les noves avantguardes. Durant la Guerra Civil i la postguerra, en trobar-se a Barcelona i no poder retornar a Mallorca, es refugiarà a Montserrat, centrant la seva obra en l'estranya orografia del massís.
Podem afirmar que aquest gran artista que va entendre l'art com una joia, va ser víctima dels esnobs que consideren que tot allò que no és avantguarda ha de ser arraconat, quan són ells els que haurien de ser desplaçats de molts dels llocs que ocupen.
Podemos afirmar que este gran artista que entendió el arte como una joya, fue victima de los snobs que consideran que todo aquello que no es vanguardia debe ser arrinconado, cuando son ellos los que deberían ser desplazados de muchos de los puestos que ocupan.
