L'any 1562 va néixer un dels grans poetes i geni teatral de tots el temps
Lope de Vega, amb tan sol dos anys de diferència, un altre gran poeta i geni teatral venia al món a Anglaterra, William Shakespeare. Dos genis que van compartir època i les obres de la qual presenten considerables similituds.
Lope de Vega y Carpio, atribuit a Eugenio Caxés o a la seva escola, 1630. Museo Lázaro Galdiano
Lope de Vega és el vívid reflex d'una època, a través de la seva obra apunta la societat del seu temps, la de la cort, la dels pobles, les seves dames, els seus galants, els seus camperols, la seva frivolitat, les seves virtuts, els seus amors (ja sigui per joc, ja veritables i profunds)
, els seus costums etc., creador de personatges que desfilaran davant nosaltres amb totes les seves contradiccions, res escaparà al seu ull crític, ni el noble ni el plebeu, sempre dins de l'àmbit de la versemblança. Un autor que es va regir per la màxima de delectar ensenyant, per això va canviar les regles teatrals amb el seu "Art Nou de Fer Comèdies".
Lope veia el teatre com un gran món on tots som els seus personatges, i la mort serà el final de la representació.
Lope va establir un vincle entre l'Espanya antiga i la moderna, fusionant-les en les seves obres de teatre i en el cultiu de la poesia popular. En l'Espanya de
Lope de Vega les obres teatrals es representaven en corrals i en carros, ja que encara que existien teatres, aquests s'utilitzaven molt poques vegades, tan sol quan assistien a la representació els reis.
Soneto CLXXXII
Fingido amigo, en las lisonjas tierno,
no iguala al enemigo declarado;
si amor me tiene ciego y engañado,
yo sé que hay redención, aunque es infierno.
En tu breve placer mi daño eterno
bebiendo voy en dulce error cifrado,
ya por costumbre a tanto mal llegado
que por mi propio engaño me gobierno.
Para ser desdichado fui nacido,
y, con estarme bien, morir no quiero
por no perder un mal también sufrido.
Tales son unos ojos por quien muero
que en el tormento del dolor me olvido
y en quien me ha de matar vivir espero.
Lope de Vega
William Shakespeare, suposat únic retrat realitzat en vida, 1610
Shakespeare és el principal representant del teatre isabelí i un dels principals cims de la literatura dramàtica universal. Va dominar com pocs tots els registres de l'art dramàtic, tant el tràgic com la comèdia i la dicotomia entre realisme i simbolisme. Shakespeare no volia canviar les normes tradicionals del teatre anglès encara que ho desitgés profundament. En l'Anglaterra de Shakespeare les obres teatrals es representaven en els teatres, ja que anaven destinades especialment per a les persones de classe alta i reis, la qual cosa impedia la seva representació en ple carrer.
La bellesa i riquesa del seu llenguatge juntament amb la perfecta construcció dramàtica de les seves obres li han encastellat com una de les màximes figures de la literatura universal. En les seves obres l'home és el rector de la seva destinació, personatges perfectament perfilats convertits en autèntics prototips dels desitjos, anhels, vicis o virtuts de l'ésser humà.
Sonnet XX
A woman's face with nature's own hand painted,
Hast thou, the master mistress of my passion;
A woman's gentle heart, but not acquainted
With shifting change, as is false women's fashion:
An eye more bright than theirs, less false in rolling,
Gilding the object whereupon it gazeth;
A man in hue, all 'hues' in his controlling,
Which steals men's eyes and women's souls amazeth.
And for a woman wert thou first created;
Till Nature, as she wrought thee, fell a-doting,
And by addition me of thee defeated,
By adding one thing to my purpose nothing.
But since she prick'd thee out for women's pleasure,
Mine be thy love and thy love's use their treasure.
William Shakespeare
