A la fi del s. XIX, Ramon Casas va rebre l'encàrrec de decorar la sala anomenada la Rotonda del Cercle del Liceu, un petit saló que acollirà dotze obres imprescindibles del pintor. En 1901 l'artista va iniciar la seva elaboració, Cases coneixedor dels gustos dels membres del Cercle, representants de la classe burgesa a la qual ell mateix pertanyia, no reflectirà un món de deesses o nimfes sinó a la dona burgesa que tantes vegades havia retratat i retrataria. Aquesta dona serà l'element unificador de tota l'obra. La dona representada en diferents moments d'oci o dedicada a activitats artístiques, majoritàriament de caràcter musical. El pintor optarà per situar les dones en un primer plànol, però en una actitud aliena a l'entorn que les envolta. La figura femenina es converteix en protagonista, realçant la posició social, enfront d'un entorn que es difumina.
Sala de descans
Moulin de La Galette
Sardanes a la font de Sant Roc, Olot
Cafè-concert
Cor de monges
Cos de ball
El Liceu
La revetlla
L'avantllotja
Les caramelles
El conjunt de les dotze composicions representen temes relacionats directament o indirectament amb la música, situada en diferents ambients: El Liceu, L'avantllotja i Sala de descans retraten al públic de l'òpera, sardanes en la font de Sant Roc a Olot i Les caramelles a la música popular catalana, Teatre Novetats en l'escènica, El cor de monges la música religiosa, Cos de ball el ballet clàssic, Cafè-concert la música folklòrica espanyola, La revetlla el ball popular, El Moulin de la Galette la música de ball frívola de París, fins i tot al tema L'automòbil, al fons, podem veure el pavelló instal·lat pel Cercle del Liceu a l'Exposició Universal de 1888.
Teatre Novetats
L'automòbil o Temps moderns
Curiosament el pintor que acabaria sent el més celebrat de la burgesia barcelonina i el més conegut del públic, especialment pels seus retrats i dissenys de cartells comercials, va ser estomacat tant pel públic com per la crítica més conservadora quan les seves obres es van exposar en 1890 a la Sala Parés de Barcelona.
9 comentarios:
Ha sido como viajar en el tiempo y desplazarme a la oportunidad que tuve de ver esta sala ya hace... no se cuantos años!
En fin, una joya pero yo prefiero otras obras de Ramon Casas aunque el conjunto impresione!
Un encanto ese circulo,obras maestras y discretas!
Hace unos años, una persona que ya no está entre nosotros,y su mujer, nos invitaron a mi marido y a mí, a visitar este exclusivo círculo, aprovechando un descanso de una ópera.
Recuerdo unas pinturas maravillosas y una puesta en escena efectista, pero también recuerdo... miradas por encima del hombro, hipocresía, y clasismo a partes iguales.
mis opiniones me han hecho ganar muchos enemigos de por vida, recuerdo una pelea fuerte y encarnizada en la defendi a casas y rusiñol diciendo que estaban muy por encima de renoir y degas - nunca más me volvieron a hablar, de los dos, ella era francesa
por cierto alguien puede decirme si casas y rusiñol estaban liados?
La Barcelona de principios del siglo XX es de esos sitios donde yo viviría con todo el gusto.
Preciosas pinturas, sí señor.
Conocí este lugar hace bastantes años (antes del incendio) en extrañas circunstancias relacionadas con mi trabajo. Pero no ha sido hasta hace muy poco, en mi ultima visita al Liceo, que tuve la oportunidad de volver a la rotonda, esta vez en solitario con mis amigos y disfrutar de la magia del lugar. Mas allá de las obras, la sala, la iluminación, el conjunto de las pinturas es una maravilla.
cómo se lo pasaban los amigos del Liceu, qué refinado todo, empachados de belleza tot el día...
las obras de Casas me parecen preciosas.
un abrazo.
Soberbia entrada. Como siempre, si me permites puntualizarlo.
Publicar un comentario