divendres, d’abril 10, 2015

Motēcuhzōma Xōcoyōtzin, 1466-1520 (Moctezuma)


Retrat de Motēcuhzōma Xōcoyōtzin (Moctezuma II) per Antonio Rodríguez, s. XVII, Palazzo Pitti

Motēcuhzōma (va regnar entre l'any 1502 i el 1520) va heretar i consolidar el control asteca sobre un imperi políticament complexa, a principis del segle XVI s'estenia des de les costes del Pacífic fins al golf de Mèxic. Motēcuhzōma era considerat pels seus súbdits com una figura semidivina, encarregat d'intercedir davant els déus. Com general experimentat en la batalla, va ser nomenat comandant militar suprem, i va dirigir els dos cossos més prestigiosos de guerrers: els guerrers àguila i jaguar. En 1502 va ser triat com jefe del consell d'ancians (Huēyi tlahtoāni), va construir un nou palau al cor de Tenochtitlán (l'actual Ciutat de Mèxic) i reestructura la cort. Amb l'arribada dels espanyols va ser testimoni del col·lapse de l'ordre que coneixia, i la imposició d'una nova civilització que va donar origen a l'actual Mèxic.

s. XV - s. XVI, Serp de dos caps, Mexica (Asteca).  Imatge sagrada probablement usada com un pectoral en ocasions cerimonials. Fet de turqueses, mare-perles i corall. British Museum.

1507, El Teocalli de la Guerra Sagrada, fet amb pedra volcànica. Museu d'Antropologia, Citat de Mèxic

El Teocalli, detall. Museu d'Antropologia, Citat de Mèxic

 1503, Pedra dels quatre sols o pedra de la coronació de Motēcuhzōma. The Art Institute of Chicago

 Quetzalapanecáyotl o Plomall de Motēcuhzōma, Museu Etnogràfic de Viena

1506, Capsa de pedra amb gravats simbòlics incloent una figura identificada pels glifs com Moctezuma. Possiblement va ser propietat de Motēcuhzōma, originalment va poder haver tingut un us ritual de vessament de sang. Hamburg Museum fur Volkerkunde

La història no ha estat justa amb Motēcuhzōma, l'últim emperador real dels mexiques, ja que de fet l'últim va estar el seu cosí, Cuauhtemoc. Després de la colonització i de la seva mort ha estat retratat com una figura feble i supersticiosa, però aquesta és una imatge de bastant dubtosa fidelitat.

El 8 de novembre de 1519 Cortés i les seves tropes van entrar a Tenochtitlán, essent rebuts amb cortesia pel Huēyi tlahtoāni Motēcuhzōma Xōcoyōtzin, però amb un clar sentit del seu propi poder. Des de l'any 1502 Motēcuhzōma governava un imperi que havia conquistat i sotmès gran part del que és l'actual Mèxic. Eren imperialistes però menys brutal que els Inques, permetent als pobles conquerits conservar els seus déus i la seva pròpia organització social, encara que els "guerres de les flors" seguien exigint l'homenatge dels cors dels guerrers conquistats pels sacrificis.

Aquest serà un dels motius pels quals es donarà una imatge distorsionada dels mexiques, titllant-los de bàrbars, però l'extraordinària ciutat que els espanyols van descobrir, els va deixar sense alè, mai ningú havia vist cosa semblant: Tenochtitlan va ser construïda a les illes al llac de Texcoco, solcada per canals i grans calçades i la seva població voltava els 200.000 habitants. Podem fernos una idea de la seva grandesa amb la descripció que ens fa Bernal Díaz, un soldat d'infanteria de l'exèrcit conqueridor, un record que encara perdura 60 anys després, que és quan va escriure el seu relat de la conquesta:

«... Y otro día por la mañana llegamos a la calzada ancha y vamos camino de Iztapalapa. Y desde que vimos tantas ciudades y villas pobladas en el agua, y en tierra firme otras grandes poblazones, y aquella calzada tan derecha y por nivel como iba a México, nos quedamos admirados y decíamos que aquello parecía a las cosas de encantamiento que cuentan en el libro de Amadís, por las grandes torres y cúes y edificios que tenían dentro en el agua y todos de calicanto y aun algunos de nuestros soldados decían que si aquello que veían si era entre sueños, y no es de maravillar que yo escriba aquí de esta forma porque hay mucho que ponderar en ello que no se como lo cuente: ver cosas nunca oídas, ni aun soñadas como veíamos ...»

«... Y después que entramos en aquella ciudad de Iztapalapa, de la manera de los palacios donde nos aposentaron, de cuán grandes y bien labrados eran, de cantería muy prima y la madera de cedros y de otros buenos árboles olorosos, con grandes patios y cuartos, cosas muy de ver y entoldados con paramentos de algodón. Después de haber visto todo aquello fuimos a la huerta y jardín que fue cosa muy admirable verlo y pasearlo, que no me hartaba de mirar la diversidad de árboles y los olores que cada uno tenía y andenes llenos de rosas y flores y muchos frutales, y rosales de la tierra, y un estanque de agua dulce, y otra cosa de ver: que podían entrar en el vergel grandes canoas desde la laguna por una abertura que tenían hecha sin saltar en tierra ... Digo otra vez lo que estuve mirando, que creí que en el mundo hubiese otras tierras descubiertas como éstas ... Ahora todo está por el suelo, perdido que no hay cosa ...»

«...Y diré que en aquella sazón era muy gran pueblo y que estaba poblada la mitad de las casas en tierra y la otra mitad en el agua , y ahora en esta sazón está todo seco y siembran donde solía ser laguna. Está de otra manera mudado que si no lo hubiere de antes visto dijera que no era posible que aquello que estaba lleno de agua, que esté ahora sembrado de maizales ...»


Així que amb el temps hi ha certes qüestions que comencen a quedar clares, el cap d'un imperi com aquest mai s'hagués agenollat davant un parell de fortes explosions i un collaret de vidre, això no quadra. Des de fa diversos mesos els espanyols recorrien la ciutat, però després de la revolta de Nautla (estat de Veracruz) tot es va girar. Els Totonaques aconsellats pels espanyols van deixar de pagar els tributs, òbviament els Mexiques varen prendre represalies, que van ser força violentes i sagnants, va acabar amb l'expulsió de les tropes espanyoles, la decapitació de Juan de Argüello i la crema de la ciutat de Nautla. Moctezuma va ser fet presoner, l'horror no va acabar ací, la terrible matança del Temple Major, duta a terme per Pedro de Alvarado, va fer vessar el got i la paciència dels mexiques.

"(…) Durante la ausencia de Cortés, en Tenochtitlan se debía celebrar la ceremonia en honor del dios Huitzilopochtli. Los mexicas pidieron permiso al capitán Pedro de Alvarado, quien otorgó el permiso correspondiente para llevar a cabo la fiesta de Tóxcatl. (…) Alvarado mandó cerrar las salidas, pasos y entradas al patio sagrado, la entrada de Cuauhquiyauac (Águila) en el palacio menor, la de Ácatl iyacapan (Punta de caña), la de Tezcacóac (Serpiente de espejos) y entonces comenzó la masacre. «Dieron un tajo al que estaba tañendo el tambor, le cortaron ambos brazos y luego lo decapitaron, lejos fue a caer su cabeza cercenada, otros comenzaron a matar con lanzas y espadas; corría la sangre como el agua cuando llueve, y todo el patio estaba sembrado de cabezas, brazos, tripas y cuerpos de hombres muertos"

Sahagún, op.cit. libro doceno cap. XX, p.715-716

Cortés va obligar a Moctezuma a sortir a un mur del seu palau per cridar a la calma. Segon sembla una població, òbviament, enfurismada li va llançar dards i pedres. Tres dies després Motēcuhzōma Xōcoyōtzin va morir. I ací és on comencen els dubtes ¿Va morir de les ferides o va ser assassinat pels espanyols?

Fins fa relativament poc s'ha donat per bona l'opció de la mort deguda a les ferides, però últimament cobra solidesa la idea de l'assassinat. Motēcuhzōma Xōcoyōtzin havia perdut el favor del seu poble, ja que el veien com un ser dèbil, entregat als espanyols, potser no valoraven prou el fet que buscava salvaguardar la vida dels mexiques i temia que un enfrontament acabés en una matança general, i aquesta manca de suport del poble, al Huēyi tlahtoāni, feia que ja no fos una persona interessant pels espanyols, va passar a ser algú prescindible. Per altra banda queden les proves aportades pel Còdex Tlaxcala, un dels pocs que van sobreviure a la destrucció dels registres asteques per ordre de l'església, i conservat a la Universitat de Glasgow. El debat es obert sobre la figura de Moctezuma i el seu temps sembla que encara romandrà obert durant bastant temps.

 1400 - 1521, Ganivet de sacrificis amb mànec de mosaic i fulla de calcedònia. British Museum

1500, Ventall de plomes Mexica. Museu Nacional d'Antropologia, Ciutat de Mèxic

 1500, Atuell de basalt amb forma d'àguila real, el recipient de l'esquena servia per recollir la sang dels sacrificis. Temple Major, Ciutat de Mèxic.

1510, Altar dels Guerrers, fet amb basalt, Museu Nacional d'Antropologia, Ciutat de Mèxic.

1325-1521, Bust de pedra de Quetzalcoatl. British Museum

 1502-1520, Màscara de Tezcatlipoca. Dumbarton Oaks Pre-Columbian Collection, Washington

 Màscara de mosaic de Tezcatlipoboca, Crani del mirall fumejant, un dels quatre poderosos déus creadors mexiques. Incrustacions sobre un crani humà amb les dents reals, folrat amb pell de cérvol sobre el qual s'articula la mandíbula mòbil. Les llargues corretges de pell de cérvol haurien permès utilitzarla durant les cerimònies.

 s. XV - s. XVI, Mexica-Mixteca, Màscara de mosaic de Quetzalcoatl. British Museum


1400-1521 Màscara de turqueses i els ulls de mare-perles, possiblement representant Xiuhtecuhtli, Mexica-Mixteca. British Museum


 1200-1521, Anell i arracada d'or, penjoll amb forma de figura humana amb insígnies rituals. British Museum.



1400 - 1521, Nariguera d'or, British Museum


1400-1521, Collaret d'or de les tortugues pertanyia a la joieria real. Dumbarton Oaks, Pre-Columbian Collection, Washington, DC.


 Còdex Tlaxcala, manuscrit del s. XVI, probablement fet a Centra Amèrica. Mostre l'encontre entre els mexiques i les tropes espanyoles, Motēcuhzōma apareix encadenat a la part superior, el que demostra que realment va ser fet presoner. Glasgow University




Còdex Tlaxcala, manuscrit del s. XVI, probablement fet a Centra Amèrica. Novament apareix Motēcuhzōma, al marge de la part superior del costat dret, és la figura de l'esquerra i al darrere hi ha un espanyol atacant per l'esquena a un Motēcuhzōma encadenat. Glasgow University


+ Informació:

http://centrohistorico.veracruzmunicipio.gob.mx/biografia.php?idreg=13#
http://en.wikipedia.org/wiki/Moctezuma_II
http://www.aztec-history.com/moctezuma-ii.html
http://pueblosoriginarios.com/biografias/moctezuma.html
http://www.ancient.eu/Montezuma/



3 comentaris:

Leopold Estapé ha dit...

Molt interesant, encara avui tenim moltes incògnites seobre el mon asteca, esperem poc a poc anar millorant la investigació.

Enric H. March ha dit...

Magnífica exposició històrica la que ens has regalat, Javier. Que poc en sabem d'un món que ens hauria de resultar tan pròxim.

El Deme ha dit...

El mundo azteca tiene una riqueza artística que te deja sin palabras. Las fotos que has elegido son fascinantes.