divendres, de juny 22, 2018

Dinastia Qajars: L'imperi de la rosa

Acrobat (c. 1820–1820), Iran. Archivio di Stato del Cantone Ticino, Bellinzona

En 1786, Agha Muhammad, general de l'exèrcit, eunuc i cap de tribu, aconsegueix apoderar-se del poder i s'estableix en la que aleshores era una petita ciutat i de la que va fer la seva capital: Teheran. Després del seu assassinat, en 1797, el seu nebot Fath Ali Shah va ascendir al tron. La dinastia dels Qajars es posa en marxa i, amb ella, obre un segle XIX, tant políticament com artísticament. Es va succeir sis governants fins que Ahmad Shah va ser deposat, el 1925, per Reza Khan, fundador de la dinastia Pahlavi.

Acrobat (c. 1800–30), artista desconegut. Victoria and Albert Museum, Londres

De 1786 a 1925, els brillants governants de Qajar van governar l'Iran. Originària i sorprenent, la creació artística d'aquest període és particularment rica i abundant, estimulada per una producció extremadament virtuosa.

L'estudi d'aquest període d'història iraniana per especialistes en l'art islàmic és recent. Així i tot, aquest és un període fonamental, que ara és considerat com una referència de gran importància pels artistes iranians contemporanis.
c. 1810–40, Fath ‘Ali Shah sentat al tro de Shahanshahnama of Fath ‘Ali Khan Saba, artista desconegut. Musée du Louvre, Paris

Durant aquest període, el desenvolupament artístic d'una producció destinada a la cort produirà una gran evolució de les tècniques tradicionals de l'art iranià. La pintura, l'obra de vidre, la metal·lúrgia o la cal·ligrafia es troben en un alt grau d'excel·lència.

Al mateix temps, sorgeixen noves tècniques, inclosa la fotografia, que ha tingut un paper fonamental des de la seva introducció en la dècada de 1840. Mentre queden els temes iconogràfics principals, els estils canvien considerablement i profundament l'art iranià.
Ballarina con tambor, Iran, c. 1820-1830

Ordre del Lleó i el sol, Iran, cap al 1840 - or i pedres precioses, decoració pintada d'esmalt i champlevé

1857 -1858, Bahram Kirmanshashi, Retrat de Nasir al-Din Shah, Louvre-Lens

Dames al voltant del Samovar (c. 1860–75), Isma‘il Jalayir. Victoria and Albert Museum, Londres

Estoig de mirall amb el retrat de ‘Ali, Hasan and Husayn (1871), Iran. Bernisches Historisches Museum

Abu’l Hasan Ghaffari Sani al-Mulk. Retrat de Nasir al-Din Shah en apoteosis, Iran, Téhéran, 1858-1859

c. 1805.Atribuït a Mihr ALI, actiu a l'Iran entre 1795 -1830. Retrat de Fa’th Ali Shah (1797 - 1834) Louvre-Lens

Bol amb tapa, plat i cullera d'un conjunt signat i dedicat a Fath Ali Shahl (principis s. XIX), signat per Bagir. Ashmolean Museum, University of Oxford

Gat (finals s. XIX), Acer sdamascat, decoració damasc Musée du Louvre, Paris

Compendi astronòmic, segle XIX - or, esmalt pintat i decoració de champlevé

Jules Laurens, Les ruïnes del palau d'Aschroff, Musée Comtadin-Duplessis, Carpentras

Sivella adornada, Museum of Islamic Art, Doha Samar Kassab

1808, L'Ambaixador Persa Askar Khan Afshar, en Paris de Juliol del 1808 a Abril del 1810, per Césarine Davin, Versailles

Retrat d'un home religiós (finals del s.XIX), Abu Turab Ghaffari. Musée du Louvre

Retrat de Fath Ali Shah. Bernisches Historisches Museum

Enquadernació amb decoració roses i rossinyol, finals del s.XVIII o principis del s.XIX. paper maixé pintat amb vernís, Louvre

+Informació: https://www.louvrelens.fr/exhibition/lempire-des-roses/

2 comentaris:

Galderich ha dit...

Iran és un país fantàstic malgrat el règim dels aiatol·làs. El seu art és magnífic i d'aquest període trobo sensacional aquest aiguabarreig entre l'art persa tradicional i l'occidental.

El Deme ha dit...

Siempre fascinante Irán, país desconocido, país por descubrir.