"Pilars i parets mestres van esberlar-se bruscament; una fragor eixordadora en la qual es barrejaven el cruixir de jàsseres i bigues, l’ensulsiada d’escales, trespols, envans i revoltons, l’esmicolament de vidres i la trencadissa de maons, teules i rajoles, va retrunyir per la Baixada de la Ferradura mentre la casa s’esfondrava sense remei. De seguida, un núvol de pols, el primer dels que havien d’acompanyar la llarga agonia que començava aleshores, va elevar-se per sobre de la vila i es va esfilagarsar a poc a poc en l’aire lluminós del matí de primavera."
Fragmento de la despedida de Mequinenza de Jesús Moncada
Ahora que estamos instalados enlo que Zygmunt Bauman ha definido como la realidad liquida, ese tipo de vacío, banalidad, ausencia de exigencia, inconsistencia e insustancialidad que nos asedia por toda por todas partes, nos conforta encontrarnos con realidades, no por desaparecidas, sólidas y comprometidas.
El escritor Jesús Moncada (Mequinenza 1941 – Barcelona 2005) fotografió su pueblo, protagonista de buena parte de su obra literaria, poco antes de que desapareciera bajo las aguas del pantano de Riba-roja a principios de la década de los setenta. Estas imágenes de una vida condenada a desvanecerse es lo que ahora puede verse en "Mequinenza! Fotografías de Jesús Moncada" al Born Centro Cultural. La exposición es una iniciativa de la hermana del escritor, Rosa Maria Moncada, y del director del Museo Etnológico de Barcelona, Josep Fornés.
La exposición Mequinenza! recoge 36 fotografías en blanco y negro realizadas por Jesús Moncada antes de que Mequinenza desapareciera, a principios de la década de los setenta, bajo las aguas del pantano de Riba-roja. Esta exposición planteada y comisariada por su hermana, Rosa Maria Moncada, y por el amigo de la familia y director del Museo Etnológico de Barcelona, Josep Fornés en colaboración con el Ayuntamiento de Mequinenza nos muestra la mirada comprometida del escritor con la historia de su pueblo, a la vez que acerca el testimonio de un paisaje lleno de vida condenado a desaparecer y con él toda la historia, todos los recuerdos, como si nunca nada hubiera sucedido, como si a nadie le importara el drama personal, la amnesia por decreto, con la desaparición de Mequinenza se borró toda una forma de entender y de vivir la vida en la ribera del río, un río que ya no es.
"¡Si fos jove, encara rai! Un jove oblida, la sang li bull i té moltes coses per davant. Però els de la nostra edat ja tan sols vivim del passat; i tot el nostre passat és aquí, en aquestes cases que avui enrunen. ¿Què fotré jo allà a dalt, sense carrer Major, sense plaça de la Vila, sense perxis i sobretot sense riu? Perquè, desenganya’t, treu-t’ho del cap i fica-t’ho als peus, això ja no és un riu; un riu es mou, creix i meix, aquí fa torna, allà mossega la vora, ara s’emprenya i tenim riuada: un riu és viu. Aquest ja l’han fet malbé; és mort, és com un home capat. Si ara el poguessin veure els patrons que navegaven per l’Ebre d’abans amb els llaüts, la pena els sacsejaria els ossos!"
Crònica del darrer rom, dins Cabòries estivals, 25
"Poc abans del tancament de les comportes del pantà de Riba-roja, la pluja va despenjar-se amb violència sobre la vila demolida i deserta. Les barrancades de la serra del Castell es precipitaren amb fúria sobre els molls, trencaren les amarres podrides del cementiri dels llaüts i els dispersaren. A la deriva en un Ebre furiós que havia oblidat els solcs de les quilles i la cadència de les vogades, van sotsobrar per colls i pedrets. El Verge del Carme va asclar-se enfront de l'Illa dels Tretze Sants, la proa s'encallà entre els àlbers de la vora. Quan el riu va deixar, ningú no reconegué les restes de la nau; la rabior de la riada havia esborrat les lletres del tercer nom. El vell Neptú, avarat amb discursos, banderes i música al moll de les Vídues un dels dies esplendorosos de L'Edèn, era per sempre més una carcassa anònima de fusta morta."
"Camí de sirga", Jesús Moncadapàg. 345-346
http://www.jesusmoncada.cat/
http://elborncentrecultural.bcn.cat/ca/node/677
3 comentarios:
Una excel·lent entrada per una exposició que és una pura meravella. Aquesta mena de fotografies m'emocionen molt. Els mons que ja no existeixen però que estan perpetuats a les fotografies i a la literatura em traslladen més que qualsevol viatge.
Jesus Moncada va guanyar amb "Històries de la ma esquerra" el premi Jacme March a l'any 1980, a Gavà en anys en el que escriure en la nostra llengua era gairebé una heroïcitat. Segurament es al mon al que ens volen tornar contra la nostra voluntat.
Soc dels que pensa, i crec què no soc l'únic, què hem de mirar capa en davant però sense oblidar el passat. perquè té molt a explicar-nos.
Publicar un comentario