dijous, de novembre 05, 2015

"Animals i Faraons" El Regne Animal a L'Antic Egipte


Ocells voleiant sobre els aiguamolls Muna pintada. Imperi Nou, dinastia XVIII (c. 1550-1295 a. C.) © Musée du Louvre

"Els temples dels egipcis, els seus propileus i els seus atris, estan magníficament construïts; els seus patis estan envoltats d'innombrables columnes [...]; els naos brillen amb l'esclat de l'or, l'argent i l'electre, i de les pedres precioses procedents de l'Índia o d'Etiòpia; als santuaris hi domina la penombra gràcies a unes cortines brodades d'or. Però si penetreu cap el fons del recinte i busqueu l'estàtua del déu a qui està dedicat el temple [...] Què hi veieu, aleshores? Doncs un gat, un cocodril, una serp autòctona o qualsevol altre animal d'aquest tipus!
El Déu dels egipcis sembla ... És una bèstia salvatge arraulida sobre un jaç de porpra!"

Climent d'Alexandia (c. 150-215)
El Pedagog. Llibre III, capítol II, citat per Champolion, 1823

 Estatueta de toro. Bos Taurus. Quarsita, antigament amb els ulls incrustats. Època grecoromana (332 a. C. – 395 d. C.) © Musée du Louvre

 Estàtua de gata asseguda (Felis sylvestris catus) , Baixa Època (664-332 a. C.) © Musée du Louvre

 Model d'escultor. Cap de moltó. Ovis platyura aegyptiaca. Guix. Baixa Època (664-332 a. C.) © Musée du Louvre

 Model d'escultor, dos pollets de guatlla. Calcària. Baixa Època (664-332 a. C.) o Període Ptolemaic (332-30 a. C.) © Musée du Louvre

Element d'un moble en forma de cap de lleó. Fusta de tamariu (Tamarix aphylla) c.  664-332 a. de C © Musée du Louvre

 Mòmia de gat. Matèria orgànica, lli, cartonatge policromat. Baixa època (664-332 a. C.) o Periodo Ptolemaico (332-30 a. C.) © Musée du Louvre

  Tauler de joc en forma d'hipopòtam i tres fitxes amb cap de cànid per al joc dels 58 forats. Baixa Època (664-332 a. C.) © Musée du Louvre

 Hyppolite Boussac. Escena de cacera als aiguamolls. Començament del segle XX.© Musée du Louvre

 Fragment de cartonatge de Padiuf. Tela endurida i pintada. Tercer període Intermedi, dinastia XXII (c. 945-715 a. C.) © Musée du Louvre

No cal ser egiptòleg per adonar-se de la notòria presència de la figura animal en l’art egipci, en un gran nombre de formes i contextos. Aquesta profusió, juntament amb el culte als animals sagrats de les èpoques més tardanes de l’Egipte faraònic, va portar a alguns filòsofs i historiadors clàssics a considerar els antics egipcis com a simples zoòlatres.Però en realitat el que estem és davant una religiositat molt mes complexa. ela antics egipcis no adoraven els animals, triaven les formes animals per convertir-les, per comparació o per assimilació, en una manifestació de l'essència de la divinitat. En el fons no és una qüestió que ens deuria resultar estranya, ja que, en certa mesura, el Cristianisme ha utilitzat aquest tipus de simbolisme.

 Vasos Canopis de Padiuf, sacerdot d'Amon. Tercer Període Intermedi © Musée du Louvre

 Tablilla decorada amb una faula+dansa d'un toro davant un ase arpista. Esteatita. Finals de l'Imperi Nou o Tercer Període Intermedi  (1200-800 a. C.) © Musée du Louvre

 Fragment escultòric monumental de quatre babuïns adorant al sol naixent, Obelisc de Luxor (Regnat de Ramses II) , Musée du Louvre

 Estàtua de lleó estirat sobre un costat. Calcària. Baixa Època, dinastia XXX, regnat de Nectànebo I (378-361 a. C.) © Musée du Louvre

 Estàtua de Sejmet leontocéfala asseguda Diorita. Imperi Nou, dinastia XVIII, regnat de Amenhotep III (c. 1391-1353 a. C.) © Musée du Louvre

 Estatueta de granota. Faiança silícia. Imperi Nou (c. 1550-1069 a. C.) © Musée du Louvre

 Pinta. íbice amb un genoll a terra. Capra ibex nubiana. Madera. Imperi Nou, dinastia XVIII (c. 1550-1425 a. C.). © Musée du Louvre

L’exposició “Animals i faraons”, formada per més de quatre-centes peces, mostra la funció i la importància de la figura animal a la civilització faraònica i reconstrueix la relació d’admiració que es va establir entre homes i animals a nivell cultural, en la guerra i en les creences religioses.
Romandrà oberta al CaixaForum de Barcelona (Av. Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8) fins el 10 de Gener de 2016


 Paleta en forma de peix. Grauvaca. Període Predinàstic, Nagada II (c. 3500-3300 a. C.) © Musée du Louvre

 Cap de cànid de l'estàtua d'un déu Probablement Baixa Època (664-332 a. C.) © Musée du Louvre

 Estàtua d'Ibis assegut que representa el déu Thot. fusta i bronze. Segle IV. a.C © Musée du Louvre

 Estàtua de falcó. Falco peregrinus. Fusta de sicòmor i de cedre, aliatge de coure, cristall de roca. © Musée du Louvre

 Figureta de mare mona amb la seva cria Esteatita esmaltada. Tercer Període Intermedi, probablement dinasties XXII-XXV. © Musée du Louvre


+ Informació:

http://www.agendacentrosobrasociallacaixa.es/ animals i faraons/caixaforum-barcelona

3 comentaris:

Enric H. March ha dit...

Probablement, de totes les cultures de l'antiguitat, l'egípcia és la que ha deixat una petja més sòlida en el nostre imaginari des de ben petits. Acostar-se a aquesta exposició és d'aquestes oportunitats que no s'han de deixar passar. És veure de prop el paisatge dels somnis.

Leopold Estapé ha dit...

Una exposició genial....

El Deme ha dit...

Siempre los animales han tenido esa cosa mágica de transmisión de valores y mensajes. Incluso eso lo intuyó Mariscal en 1992, con Cobi.