dilluns, de juny 01, 2015

Elizabeth i els seus pretendents


 Queen Elizabeth I, Autor anglès desconegut, cap el 1560. National Portrait Gallery

Tot i que Elisabeth I es coneix com la Reina Verge, va tindre bastants pretendents.

L'any 1559, la Cambra dels Comuns va demanar a la reina que prengués la decisió de contraure matrimoni. Però estava clar que Elizabeth no estava feta per ser dominada per ningú i va replicar amb un famós discurs que conté una de les frases més cèlebres d'aquesta monarca:

"And in the end this shall be for me sufficient, that a marble stone shall declare that a Queen, having reigned such a time, lived and died a virgin."

Speech to a parliamentary delegation on marriage (1559)

No obstant això, a ella li agradava la companyia dels homes i la cort isabelina va afavorir la presència d'homes valerosos, així com també atractius i seductors. Especialment aquells que la honraven amb el joc de l'amor cortesà, portant els seus colors durant els tornejos, i embellint les festivitats amb poemes i entreteniments a major glòria de la reina, com per exemple Sir Christopher Hatton, Sir Francis Drake o Sir Walter Raleigh, que es van beneficiar de l'afecte reial.

Sir Christopher Hatton, artista desconegut, segle XVI probablement 1598. National Portrait Gallery, Londres

Sir Francis Drake (1581), miniatura de Nicholas Hilliard. National Portrait Gallery, Londres

Sir Walter Raleigh (1585), miniatura de Nicholas Hilliard.  National Portrait Gallery, Londres

Tan sol un d'ells va estar a punt de poder convertir-se en rei consort, l'únic home que va fer dubtar Elisabeth  i per tant fer-li pensar a contraure matrimoni fou Robert Dudley, primer comte de Leicester.

Robert Dudley (1560), 1er comte de Leicester, obra de Steven van der Meulen. Yale Center for British Art, Paul Mellon Collection

Quan l'any 1558, Elisabeth Tudor és coronada com reina d'Anglaterra, Dudley estava casat, però l'any 1560 la seva dona, Amy Robsart, va morir a causa d'una estranya caiguda per unes escales. Durant tot aquest temps Elisabeth i Robert Dudleley havien mantingut una estreta i sincera amistat a la vista de tothom, però la mort d'Amy Robsart, caient per unes escales que coneixia a la perfecció, i les no poques estranyes circumstàncies que van rodejar els fets va disparar les sospites entorn de Robert Dudley. No obstant el forense i la investigació el van exonerar. Aparentment Elizabeth tenia el camí lliure per contraure matrimoni, però no va ser així, la cort s'oposa fermament a aquest matrimoni: es temia que aquest matrimoni perjudiqués greument el prestigi de la sobirana. L'any 1564 Elizabeth va elevar a Robert Dudley a la noblesa nomenant-ho comte de Leicester.

Lettice Knollys (1585), atribuït a George Gower, Longleat House-Collection of the Marquess of Bath

Finalment, l'any 1578, el flamant comte de Leicester, es tornaria a casar, situació davant la qual, segon sembla, la reina va reaccionar amb escenes repetides de disgust i odi cap a, Knollys Lettice, la nova dona de Robert Dudley. Encara i així, Dudley sempre es va mantenir al centre de la vida emocional d'Elizabeth.

Robert Dudley, 1er comte de Leicester (1575), anònim. National Portrait Gallery, Londres

Per contra, diversos assessors reials defensaven la idea del matrimoni mitjançant una aliança diplomàtica amb un príncep estranger, qüestió aquesta que no era del grat d'Elisabeth. I ací és on els retrats van jugar un paper clau i els artistes van viatjar d'un cort a una altra per retratar la reina i els candidats a la seva mà.

Erik XIV de Suècia (1561), obra de Steven van der Meulen

 Arxiduc Ferdinand II d'Habsburg (1557). Francesco Terzio (?). Kunsthistorisches Museum

Karl II. Franz von Innerösterreich (1569), anònim. Kunsthistorisches Museum

Alexandre Édouard de Françae futur Henri III, duc d'Anjou (1570), obra de Jean Decourt, Musée Condé

Hercule-François, Duc d'Alençon (1572). National Gallery of Art, Washington

Elizabeth I, "The Darnley Portrait", anònim, c1575. National Portrait Gallery, Londres

Aquest tipus de transaccions va oferir als artistes l'oportunitat d'establir-se a la cort: per exemple, en 1561, Steven Van Der Meulen va acompanyar una ambaixada d'Erik XIV de Suècia, del que va fer un retrat de cos sencer. Steven va acabar  fent carrera a Londres. Entre els contendents eren també Ferdinand i Carles d'Àustria, arxiducs d'Habsburg, però cap al 1569, les relacions amb la Casa d'Habsburg s'havien deteriorat, i es va començar a valorar les possibilitats d'emparentar amb la Casa de Valois, els candidats eren Alexandre Édouard de França, futur Henri III (hagués estat una molt curiosa decisió, dues reines a palau), duc d'Anjou i el seu germà Hèrcule-François duc d'Aleçon, aquest últim divuit anys més jove que la reina, quelcom inacceptable per als súbdits protestants, per tant l'any 1581 les negociacions queden definitivament interrompudes.

Queen Elizabeth I, "Ermine Portrait" (1585), atribuït a Nicholas Hilliard, Hatfield House

I mai, Elizabeth mai es va casar, romanent la Reina Verge ...

+Informació:

http://www.tudors.org/
http://www.tudorplace.com.ar/index.htm
http://tudorhistory.org/

3 comentaris:

Enric H. March ha dit...

Una interesant vida presentada gairebé com una novel·la il·lustrada.

Javier Arnott Álvarez ha dit...

La veritat és que m'ha costat poc, és un dels meus personatges històrics favorits. La trobo fascinant.

Leopold Estapé ha dit...

Molt bon resum, i poc a veure amb el que ens ha venut en alguns films...