dijous, d’abril 30, 2015

L'opulencia dels Sultans del Dècan, 1500 - 1700

Catifa Kalamkari (Golconda)

En els últims decennis, els curiosos i els erudits han posat el poc conegut art del Dècan (sud de l'Índia), així com la seva arquitectura i literatura dintre del context històric.

Dels molts regnes que van florir i després va caure en l'oblit, els cinc sultanats de la regió del Dècan són alguns dels més misteriosos. Fins i tot els seus noms vénen de la mà amb la fantasia. Ahmadnagar, Berar, Bijapur, Bidar i Golconda, malgrat que no siguin massa antics ( s.XVI i s.XVII )  els seus monuments destaquen avui en dia d'una manera trista i el que resta del seu art moble s'ha escampat per tot el món. No obstant això, és de la més alta qualitat i originalitat. Les exquisides pintures, orfebreria, manuscrits i tèxtils són considerats com alguns dels millors exemples de l'impressionant patrimoni artístic de l'Índia, i algunes de les creacions de la més alta qualitat del món islàmic en general.

Els sultans del Dècan - sovint multilingües, músics, poetes, així com experts en l'art de la diplomàcia i també en el camp de batalla - van generar una cultura veritablement internacional. Un cosmopolitisme propi, fruit de la fusió de l'hinduisme amb el seu moviment Bhakti, el sufisme Islàmic, les tradicions locals i les creences animistes, a les que es varen afegir influències internacionals provinents del nord de l'Índia, Pèrsia, l'Imperi Otomà, Àfrica i Europa.

Manuscrit de Nyjumal-Ulum (Stars of Science), 1570. Chester Beatty Library, Dublín

Miniatura, Dècan, Bijapur; c. 1570

Miniatura. Retrat del Sultà Ali Adil Shah I de Bijapur Índia, Dècan, Bijapur; c. 1570

Sultan Ibrahim Adil Shah II de Bijapur. Miniatura. c. 1590. The David Collection

Opulència i la fantasia caracteritzen l'art de les corts dels sultanats del Dècan durant els segles XVI i XVII. Una regió rica en diamants que va atraure artistes, poetes, escriptors, i comerciants de tot l'Iran, Turquia, Àfrica i Europa que van desenvolupar la cultura xiïta i l'esplendor de les corts.

Durant el seu apogeu, el Dècan, es va convertir en la llar dels artistes indis i perses, zona d'estatge de les elits africanes, i el lloc on els descobridors europeus van enlluernar-se amb l'esplendor i riquesa de nous teixits i de joies fabuloses.

Daga mitjans del s. XVI, probablement de Bijapur. The David Collection, Copenhagen

Penjoll floral amb diamants, robins i maragdes, 1600-1650. The al-Sabah Collection, Dar al-Athar al-Islamiyyah, Kuwait

Retrat d'un governant o un músic (c. 1630), Bijapur o Golconda. Collection of Terence McInerney, New York

Un lloro enfilat en arbre de mango, una ovella ancorada avall (c. 1630–70), Golconda. Jagdish and Kamla Mittal Museum of Indian Art, Hyderabad

Sultà Ali Adil II Shah de BijapurII caçant un tigre (c. 1660), atribuït al pintor de Bombai (probablement Abdul Hamid Naqqash), Bijapur. The Ashmolean Museum, Oxford.

 Un incensari del s.XVII. Col·lecció privada

Gerro de bronze daurat del s. XVII, rematat amb un cap de drac. The Ashmolean Museum, Oxford

Sabates blindades, Golconda, segon quart del s.XVII, acer daurat (koftgari), Col·lecció privada, Londres

Donzella enjoiada amb un periquito, "Retrat de Zeb al-Nisa, filla de Alamgir, c. 1670 -1700. Metropolitan Museum, NY

"La Casa de Bijapur" ca. 1680, fulla del àlbum, atribuït a Kamal Muhammad; Chand Muhammad, Metropolitan Museum, NY

Cal·ligrafia en forma de falcó. Golconda, s. XVII. Victoria and Albert Museum

Falcó, Bijapur, 1610-20, aquarel·la, tinta i or. RMN-Grand Palais, París

Príncep Aurangzeb, c. 1653-55. Aquarel·la pintada, molt probablement, per un artista mogol quan Aurangzeb era virrei i governador. The Ashmolean Museum, Oxford

verso ca. 1620- recto ca. 1530–50. El emperador Shah Jahan amb el seu fill Dara Shikoh, fulla del Shah Jahan Album. The Metropolitan Museum, NY

Jahagir Shoots Malick Ambar, obra Abu'l Hasan. c. 1616. Trustees of the Chester Beatty Library

El diamant Arcott II (Golconda)

Sultà Muhammad Adil Shah i Ikhas Khan muntant un elefant (1645), Ashmolean Museum d'art i arqueologia, Oxford

Sultà Ibrahim Adil Shah II venerant un sant sufí (1620-30). Autor: Ali Riza. British Museum

Retrat de l'elefant Alam Guman, (ca. 1640). MET, NY

Gerro per aigua Bidri Huqqa, zinc i llautó, s.XVII, Col·lecció privada, Londres


+ Informació:

http://ca.wikipedia.org/Dècan
http://www.metmuseum.org/exhibitions/objects?exhibitionId={8951577E-FB8D-4B46-92DE-C4F08364DF96}




2 comentaris:

Enric H. March ha dit...

Un món molt poc conegut, com acostuma a passar amb la història d'Àsia i d'Àfrica. Molt bon article, Javier!

El Deme ha dit...

Fascinante India, siempre, mundo de ricos y de pobres, de joyas y de manos levantadas. Tierra de contrastes.