dijous, de febrer 19, 2015

Modest Urgell: Un Estat d'Ànim


 Paisatge amb figura, Museu d'Art de Girona

Els paisatges de Modest Urgell (Barcelona, 1839-1919) posseeixen una atmosfera, un color i uns temes que son la negació del estereotip de paisatge mediterrani (naturaleses càlides i amables, de brillant cromatisme, plenes de sensualitat meridional). Un estereotip  creat pels impressionistes francesos i que van continuar pintors com Matisse, entre d'altres. Els paisatges de Modest Urgell ens parlen de malenconia i solitud, recreant una Catalunya desolada i trista pròpia de un sentiment Romàntic. Anys més tard trobarem aquest mateix sentiment a l'obra de Salvador Espriu, en concret a l'inoblidable "Assaig de càntic en el temple" que esquincen el paper amb el mateix poètic lament amb què va esquinçar els seus llenços el pinzell del pintor.

 Platja de la Rabassada (1870), Museu d'Art de Girona

 El toc d'oració (1876), MNAC

 Muralles de Girona (1880), Museu d'Art de Girona

 Paisatge (1885-1895), MNAC

Marina (1892) Museu d'Art de Girona

Deixeble de Martí Alsina, i també de Gustave Courbet, la influencia del Realisme i el Naturalisme serà ben present a la seva obra amb un manifest rebuig de qualsevol tema de tipus fantasiós o pintoresc, el seu pinzell recull assumptes corrents que mai pretendrà idealitzar o ennoblir, però, d'altra banda, és innegable que els seus paisatges resten vestits d'un àuria romàntica. Llums crepusculars que es dissolen, per breus moments, en harmonia de vermells, desolats cementiris o marines nues, despullades de tot lo superflu.

Cementiri, Col·lecció Fons d'Art Caixa Sabadell

Cementiri, Col·lecció Fundació Gala-Salvador Dalí.

"Assaig de càntic en el temple"

Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria d’allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: «Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que se’n va del seu indret»,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.

Salvador Espriu

Costes de Catalunya (1864), Museu d'art de Girona

Barca a la vora de l'estany de Banyoles (1897), MNAC

El riu (1899), Col·lecció Garreta Rovira

També podem observar com, a l'obra de Modest Urgell, l'home, quan apareix, és un element més, petit i minimitzat amb la naturalesa que és la gran protagonista de la seva pintura.

El mateix de sempre (1896), MNAC

Tot plegat, un univers que ens recorda al pintor alemany Caspar David Friedrich, provocant-nos un estat d'ànim malenconiós.

Fins el 24 de Maig, al Museu d'Art de Girona, es pot veure: Modest Urgell (1839-1919). Fons del Museu d'Art de Girona

+ Informació:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Modest_Urgell_i_Inglada
http://eudaldcamps.com/2015/01/13/urgell-fisic-i-metafisic/




3 comentaris:

Jorge Rueda De la Rosa ha dit...

Interesantes contenidos! Me apunto el blog. Sigue así. Por cierto! hay nueva Edición de Expogays del 17 al 19 de abril en Barcelona. Junto
con la feria B-Travel. Bien!

David Hornero ha dit...

No conocía este pintor pero me ha gustado lo que nos has traído, la composición sencilla de las escenas pintadas.

Gracies, amic. Una abraçada.

Enric H. March ha dit...

No puc afegir-hi res més. La seva obra parla sola: em sembla emotiva i evocadora.