dimecres, de juliol 30, 2014

Domènec Terradellas (1713-1751)

 Retrat de Domènec Terradellas (1713-1751)

If music be the food of love, play on;
Give me excess of it, that, surfeiting,
The appetite may sicken, and so die.
That strain again! it had a dying fall:
O, it came o'er my ear like the sweet sound,
That breathes upon a bank of violets,
Stealing and giving odour! Enough; no more:
'Tis not so sweet now as it was before.
O spirit of love! how quick and fresh art thou,
That, notwithstanding thy capacity
Receiveth as the sea, nought enters there,
Of what validity and pitch soe'er,
But falls into abatement and low price,
Even in a minute: so full of shapes is fancy
That it alone is high fantastical.

"Twelfth Night", Shakespeare (1602)

Com sempre Shakespeare tota una inspiració, però no parlaré d'ell, avançaré en el temps uns quants anys per a situar-me l'any 1713, any en què venia al món a la ciutat de Barcelona (en ple setge borbònic) un dels grans músics barrocs catalans, Domènec Terradellas, figura tant cabdal a la nostra música com oblidada, almenys aquí que no pas a la resta del món on és conegut pels noms de Domenico Terradeglias i Domingo Terradellas, com sempre se'ns omple la boca amb els noms de compositors de tot el món i ens oblidem d'aquells que són de casa, encara que com un reflex dels temps actuals, Terradellas va haver d'emigrar.


Motet: "Nocturna procella"

Ària: Nocturna procella
Soprano: Carme Cusidó
Orquestra: Concerto Brandenburg
Director: Gregor DuBuclet

Els motius de l'oblit en som desconeguts, però ara que hem començat a recuperar la història de Catalunya, ara que recuperem la figura d'Antoni Viladomat, hauríem de desitjar que això no es quedi ací, i a l'hora que demostrem que Catalunya no va ser cap desert entre els segles XV i XIX, recuperem els noms de les figures que conformen o haurien de conformar l'imaginari cultural d'aquestes terres, perquè l'autèntica força d'un poble és la seva cultura.I entorn de la figura d'en Domènec Terradellas deuríem recordar que la seva obra va tindre un gran ressò a Itàlia, a Anglaterra o a França.



Òpera "Artaserse"

Ària: "Allor che irato freme"
Soprano: Mariví Blasco
Orquestra: Reial Companyia Òpera de Cambra
Director: Juan Bautista Otero

+ Informació:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Domènec_Terradellas
http://www.reciclassicat.com/2013/10/terradellas-domenec-1713-1751-motet.html


2 comentaris:

Enric H. March ha dit...

Reconec que no el coneixia. Però és clar, hi ha tants autors i artistes que han estat al marge de les històries oficials i acadèmiques que no m'estranya gens.

El Deme ha dit...

Música barroca para alegrar y entender el mundo en el que vivimos. Los artistas que estudiaron, viajaron y se documentaron en otros siglos son los que crearon la sensibilidad del hombre del s.XXI (con mayor o menor éxito)