dimecres, de maig 04, 2016

"Impressionistes i moderns. Obres mestres de la Phillips Collection"

 Jean-Auguste-Dominique Ingres, La petita banyista, 1826. The Phillips Collection, Washington, D.C

Maneres d'anar a veure una exposició hi ha moltes, per casualitat o de forma programada són les més comuns. A partir d'aquí ens podem o no informar sobre el que anem a veure, la qüestió és com encarem una exposició d'aquestes característiques, abastint un període tant llarg i amb tants canvis, i alhora amb una llistat d'artistes tant gran. És complicat, força complicat, per tant jo soc dels que van a gaudir, i aquesta és la meva recomanació, simple i senzillament anar a fer un meravellós passeig per la història i la evolució de la creació pictòrica, deixant-se endur per les emocions i els diferents sentiments que aquests ens hi van generant.  

Honoré Daumier, Els Disturbis, 1848. The Phillips Collection, Washington, D.C

 Edourard Manet. El ballet espanyol 1862. The Phillips Collection, Washington, D.C

Òbviament, jo soc dels que s'informen, però en aquest cas no ho recomano, no té sentit saber de quantes ni quines són les obres que conformen la Col·lecció Phillips, només ens hi cal saber que és una de les grans col·leccions d'art, amb seu a Washington D.C. potser saber qui eren Marjorie i Duncan Phillips i com es va generar aquesta col·lecció. Tot el demés són pures disquisicions sobre el perquè han exposat aquesta obra i no aquella, cosa que ens pot fer perdre de vista el que estem veient. Hem de pensar que estem davant d'una oportunitat única, poder observar obres d'artistes, fora Picasso, que molt difícilment podrem tornar a veure, ja que no hi són presents al nostres museus, i per molt que existeixi l'internet, és obvi que no és el mateix que poder gaudir de les pinzellades mestres, de les textures, dels colors reals, això és impagable.

 Henri Fantin-Latour. Préssecs 1869. The Phillips Collection, Washington, D.C

 Paul Cézanne, Autoretrat ca. 1878. The Phillips Collection, Washington, D.C

 Paul Cézanne, La muntanya Sainte-Victoire, entre 1886 i 1887. The Phillips Collection, Washington. D.C

 Vincent van Gogh, Casa a Auvers, 1890, The Phillips Collection, Washington. D.C

 Berthe Morisot. Dues noies ca. 1894, The Phillips Collection, Washington. D.C

 Edouard Vuillard, Mainadera amb nen vestit de mariner 1895. The Phillips Collection, Washington. D.C

 Edgar Degas (1834–1917), Ballarines a la barra, ca. 1900. The Phillips Collection, Washington D.C.

Maurice Utrillo, Place du Tertre, 1911. The Phillips Collection, Washington D.C.

 Pablo Picasso, L’habitació blava, 1901. The Phillips Collection, Washington DC.

 Wassily Kandinsky, Tardor II, 1912. The Phillips Collection, Washington, D.C.

Juan Gris, Natura Morta amb Diari, 1916. The Phillips Collection, Washington, D.C.

Amedeo Modigliani, Elena Povolozky, 1917. The Phillips Collection, Washington, D.C.


Georgia O'Keeffe, Model de fullas, 1926. The Phillips Collection, Washington, D.C.

 Jackson Pollock, Composició, ca. 1938 -1941. The Phillips Collection, Washington, D.C

 Pablo Picasso, Cursa de braus, 1934. The Phillips Collection, Washington DC.

 Pablo Picasso, Dona amb barret verd, 1939. The Phillips Collection, Washington DC.

Henri Matisse, Interior amb cortina egípcia, 1948. The Phillips Collection, Washington DC.

Georges Braque, The Philodendron, 1952. The Phillips Collection, Washington DC.

Phillip Guston, La Lliçó, 1975. The Phillips Collection, Washington DC.


+Informació:

http://www.phillipscollection.org/
http://agenda.obrasocial.lacaixa.es/es/-/impresionistas-y-modernos-expo

dijous, d’abril 21, 2016

El Cartell al voltant del 1900: Quan la publicitat era art.

 1892, Henri de Toulouse-Lautrec, Divan Japonais

Al voltant del 1900, el cartell no només va ser establert com un mitjà de publicitat eficaç, també va comptar amb un ampli reconeixement com una nova forma d'art. Es van fundà nombroses societats a l'entorn d'aquesta nova manifestació artística que donen fe de la devoció que la gent sentia pel cartellisme. Els artistes van crear cartells per anunciar qualsevol producte imaginable: cafè, tabac, automòbils, exposicions, revistes, espectacles de cabaret, etc. Uns cartells que per a ser eficaços, enmig del soroll visual dels carrers, necessitaven captar la mirada des de la distància i a l'hora transmetre a simple vista el seu missatge, i vaja si ho van aconseguir. El més conegut mestre d'aquest art fa ser, Henri de Toulouse - Lautrec, que es va inspirar en els gravats en fusta japonesos, així com artistes tant importants com Edgar Degas i Eduard Manet, que per aconseguir més efecte,varen utilitzar línies més gruixudes, punts de vista, i perspectives inusuals fins aquell moment.

 1893, Jules Chéret, Folies Bergère. La Loïe Fuller

El cartellisme comença la seva història a França en la dècada de 1860 i va assolir la seva màxima popularitat trenta anys més tard. Mentre els artistes francesos eren coneguts per les seves imatges pujades de to, artistes com Alfons Mucha i Gustav Klimt van basar els seus dissenys en l'antiguitat clàssica. L'aparició de revistes com: Jugend, i Simplicissimus donaran una embranzida a l'evolució de noves varietats estilístiques dins el cartellisme, des de l'ornamental Art Nouveau fins a la sàtira i la caricatura. El cartells reflectiran les aspiracions massives de la gent, creant un món de luxe, pel que utilitzarà icones del moment, el dandi, les dones de l'alta societat, etc. Pel que sembla això no ha canviat pas gaire.

 1895, Henri de Toulouse-Lautrec, La revue blanche

 1896, Ludwig von Zumbusch, Jugend

A Àustria i Alemanya, el cartell va servir sobretot per anunciar exposicions, com els nombrosos dissenys de cartells per a la secessió Vienesa. Oskar Kokoschka i Egon Schiele van portar el llenguatge de l'expressionisme al nou medi; potser un dels més famosos és el creat al 1910 per Kokoschka per a la revista Der Sturm, un provocador autoretrat de l'artista calb i amb tors nu inspirat en el tradicional home de dolors. Altra tendència que va sorgir al mateix temps es va centrar en la representacions sòbria d'objectes, posant en primer pla el producte tal com raja: Una total adequació a la finalitat promocional fugint de falses ambicions creatives. Després de la Primera Guerra Mundial, el disseny de cartells es va convertir en una cosa cada cop més vulgar i especialitzada, la nova situació serà la causa de que molts artistes abandonin el medi. La comunicació visual primarà l'eficàcia comercial, i el fet d'aconseguir vendre'ns el que sigui i com sigui, convertint-se en una eina essencial a l'era del consum de masses.

 1896, Théophile-Alexandre Steinlen, Tournée du Chat Noir

 1896, Théophile-Alexandre Steinlen, La rue. Affiches Charles Verneau

 1896-97, Alphonse Mucha, Bieres de la Meuse

 1898, Ramon Casas i Carbo, Anis del Mono

 1898-99, Auguste Roubille, Le smart carman

 1899, Henri de Toulouse-Lautrec, Jane Avril

1910, Oskar Kokoschka, Der Sturm

 1911, Franz von Stuck, Internationale Hygiene-Ausstellung Dresden

 1912, Hans Rudi Erdt -Problem Cigarettes

1915, Egon Schiele, Galerie Arnot

1918, Egon Schiele, Plakat Secession. 49. Ausstellung

Anotació: No he inclòs els museus, galeries o col·leccions pel simple fet que d'aquests cartells existeixen diverses versions distribuïdes al llarg i ample d'aquest món, és el que té el món gràfic.

dimecres, d’abril 06, 2016

La Mirada de Yan Xing


 The History of Fugue (2012)

 The History of Fugue (2012)

Yan Xing va néixer a Chongqing el 1986, actualment viu i treballa a Beijing, Xina i Los Angeles, EUA. L'any 2009 es va graduar al departament de pintura de l'Institut de Belles Arts de Sichuan. Yan Xing ha guanyat el premi Chinese Contemporary Art Award (CCAA) – Best Young Artist Award i també va estar nominat per la Future Generation Art Prize by the Victor Pinchuk Foundation al 2012.

 Arty, Super-Arty, 2013

 Arty, Super-Arty, 2013

Les seves últimes exposicions inclouen: Building Bridges – Zeitgenössische Kunst aus China, Wolfsberg, Ermatingen, Suïssa (2013); 2012 Future Generation Art Prize, Collateral Event of the 55th Venice Biennale, Palazzo Contarini Polignac, Venècia, Italia (2013); China China, PinchukArtCentre, Kíev, Ucraïna (2013); ON | OFF: China’s Young Artists in Concept and Practice, Ullens Center for Contemporary Art (UCCA), Beijing, Xina (2013); Yan Xing, Chinese Arts Centre, Manchester, UK (2012); Unfinished Country: New Video From China, Contemporary Arts Museum Houston (CAMH), Houston, USA (2012); The III Moscow International Biennale for Young Art, Central House of Artists (CHA), Moscou, Rússia (2012); The Seventh Shenzhen Sculpture Biennale, OCT Contemporary Art Terminal (OCAT), Shenzhen, Xina (2012).

  Two Videos, three photographs, several related masterpieces, (2013)

  Two Videos, three photographs, several related masterpieces, (2013)

  Two Videos, three photographs, several related masterpieces, (2013)

 Two Videos, three photographs, several related masterpieces, (2013)

  Two Videos, three photographs, several related masterpieces, (2013)

Les seves obres són presenta a les col·leccions:  Rubell Family Collection, Miami, USA; M+ Museum for Visual Culture, Hong Kong; Kadist Art Foundation, Paris, França.

 The Story of Shame (2015)

 The Story of Shame (2015)


+Informació:

http://www.yan-xing.com/#upcoming
https://www.artsy.net/artist/yan-xing