dijous, de febrer 04, 2016

Archibald Motley, Art en temps de Jazz



There is nothing borrowed, nothing copied, just an
unraveling of the Negro soul. So, why should the
Negro painter mimic that which the white man is
doing, when he has such an enormous colossal
field practically all his own; portraying his people,
historically, dramatically, hilariously, but honestly.

— "The Negro in Art" de Alan Locke

 Mulatress with Figurine and Dutch Seascape, c. 1920. Collection of Mara Motley, MD, and Valerie Gerrard Browne

Archibald John Motley Jr (1891-1981) va ser un modernista audaç, altament original i un dels grans cronistes visuals de la vida americana del segle XX. va aconseguir fama a la dècada de 1920, durant els primers dies del Harlem Reinassance: El ressorgiment cultural a Harlem de l'art, la música i la literatura afroamericana, un moviment que es va escampar més enllà d'aquest barri de la ciutat de Nova York, sobretot va impactar a Chicago, on Motley va passar gran part de la seva vida. Motley amb una llarga carrera al seu darrera va gaudir de reconeixement pel seu treball des del principi, però també va passar per períodes de la lluita i foscor.

Motley va néixer a Nova Orleans, però la seva família es va mudar a Chicago quan era molt jove, i més tard es va convertir en un dels primers artistes negres que van assistir a l'Escola de l' Institut d'Art de Chicago. La seva formació va ser acadèmica, rigorosa i centrada en la figura humana, seguint la tradició europea. La seva comprensió de la variada història de l'art és deixa traslluir, especialment, en els seus retrats, però amb una nova visió desafiant que queda palesa a les estridents escenes de la vida urbana quotidiana.

Portrait of My Grandmother, 1922. Collection of Mara Motley, MD, and Valerie Gerrard Browne

 The Octoroon Girl, 1925. Michael Rosenfeld Gallery, LLC, New York

 Café, Paris, 1929.Collection of Mara Motley, MD, and Valerie Gerrard Browne

Mentre les escenes de la vida quotidiana d?Edward Hooper, Thomas Hart Benton, i Reginald Marsh van arribar a ser quasi unes icones i mundialment conegudes, Motley desenvoluparà els seus propis arquetips de llosc i de gents en aquest país, un món sense complexos, un món en que no caldrà demanar disculpes pel fet de ser afroamericà. Aquesta bigarrada realitat, plena de Jazz que conforma la realitat de l'obra de Archibald Motley, li dona no només un caràcter excepcional, si no que el fa mereixedor d'estar entre els grans modernistes americans. L'artista va crear un llenguatge visual molt més atrevit que molts dels seus contemporanis, fusionant la narració de fets amb una vertiginosa i discordant distorsió espacial produint la barreja de personatges de diversos orígens racials i diferents classes socials. Una obra que es mou entre serens i dignes retrats fins abrasives caricatures, tots un món pictòric per plasmar la intensitat, la bogeria, i la complexitat de la vida moderna .

 Tongues (Holy Rollers), 1929. Collection of Mara Motley, MD, and Valerie Gerrard Browne

Blues, 1929. Collection of Mara Motley, MD, and Valerie Gerrard Browne

 Portrait of a Woman on a Wicker Settee, 1931. Collection of Mara Motley, MD, and Valerie Gerrard Browne

Brown Girl After the Bath, 1931. Collection of the Columbus Museum of Art, Ohio

 Self-Portrait (Myself at Work), 1933. Collection of Mara Motley, MD, and Valerie Gerrard Browne

 Black Belt, 1934. Hampton University Museum, Hampton, Virginia.

Between Acts, 1935. Terra Foundation for American Art, Chicago

  Gettin’ Religion, 1948. Whitney Museum of American Art, New York

 Hot Rhythm, 1961. Collection of Mara Motley, MD, and Valerie Gerrard Browne

The First One Hundred Years, terminat al 1972. Collection of Mara Motley, MD, and Valerie Gerrard Brown

+ Informació:

http://www.nytimes.com/A Lesser-Known Modernism Inspired by African-American Culture
http://whitney.org/
http://nasher.duke.edu/motley/#!/black-belt

dissabte, de gener 23, 2016

Modern Scottish Women: Painters and Sculptors 1885–1965


 Charlotte Nasmyth, Pastoral Landscape, 1800s, National Galleries of Scotland

La història de l'art feminista ha sostingut durant molt de temps que no és suficient amb escriure sobre les dones que han estat excloses de la història de l'art. Hi ha d'haver una anàlisi més ampli de les desigualtats construïdes en la història de l'art, la cultura i la mateixa història. Aquesta és una feina pendent que ens demostra la quantitat de relats cultural i històrics que han de ser revisats a fons. De moment la Scottish National Gallery of Modern Art ha posat el seu granet de sorra per començar aquest canvi amb l'exposició "Modern Scottish Women: Painters and Sculptors 1885–1965"

Flora MacDonald Reid, Fieldworkers (c.1883). The Fleming Collection

 Bessie MacNicol, A Girl of the Sixties (c. 1900). Glasgow Museums Collection

 Mary Cameron, Les Joueurs, 1907. City of Edinburgh Council

 Norah Nielson Gray, Military Hospital Abbaye de Royamour, 1918. Argyll and Bute Council Collection.

 Eleanor Allen Moore, The Silk Dress c. 1918 (self-portrait). Private Collection

Dorothy Johnstone, Anne Finlay portrait (1920). Aberdeen Art Gallery & Museums

L'exposició  ens parla d'èxits innovadors i de desafiaments. Una tensió remarcada per la data triada com a punt de partida d'aquesta exposició. El 1885 Sir William Fettes Douglas, president de la Reial Acadèmia Escocesa, va afirmar que l'obra d'una dona era "com la d'un home però més feble i més pobre". L'acadèmia sembla haver compartit aquesta opinió fins a 1944, quan finalment una dona va ser nomenada membre de l'Acadèmia. (The Edinburgh Arts Club i el Glasgow Arts Club trigarien una mica més, 1982 i 1983, respectivament.)

Norah Neilson, Mother and Child (c. 1920s). Scottish National Gallery of Modern Art, Edinburgh

Gertrude Alice Meredith Williams. The Spirit of the Crusaders, c.1922

 Dorothy Johnstone, Rest Time in the Life Class (1923). City Art Centre, Edinburgh Museums and Galleries

Dorothy Johnstone, Belle Kilgour (Girl with Fruit) 1925. The Fleming Collection

 Doris Zinkeisen, self-portrait (c. 1929) Nationa Portrai Gallery, London

Isabelle Babianska Brodie self-portrait (1939)

La baixa presència de la dona en el món de l'art, es contradiu amb l'actitud més progressista de les escoles d'art. L'any 1848, a l'escola d'Art de Glasgow assistien tant dones com homes, mentre que la universitat d'Art d'Edimburg quedava oberta tant a homes com dones l'any 1908. Les dones van començar a viatjar a París aprofitant les oportunitats que la capital francesa oferia també per a la seva formació. Moltes de les artistes es van convertir en professores, tutores d'altres dones, i establiren una xarxa de connexions que es superposaven amb la familiar - moltes professionals procedien de les classes mitja i alta, amb famílies amb recursos que fomentaven la seva inclinació artística.

Anne Redpath, The Indian Rug (or Red Slippers), c. 1942. Scottish National Gallery of Modern Art

Doris Zinkeisen, Belsen April 1945. IWM (Imperial War Museum)

 Joan Eardley, Street-Kids (1949-51). Scottish National Gallery of Modern Art

Wilhelmina Barns-Graham, Glacier Chasm, 1951. The Barns-Graham Charitable Trust through the Art Fund

 Joan Eardley, Sleeping Nude (1955). Scottish National Gallery of Modern Art

Pat Douthwaite (1934-2002), Hogey Bear, 1960.Scottish National Gallery of Modern Art, Edinburgh

Joan Eardley, Catterline in Winter, 1963. Scottish National Gallery of Modern Art

El que sorprèn és com moltes dones van haver de renunciar als seus càrrecs docents a causa del matrimoni, ja que les normes  impedien que els matrimonis treballessin en la mateixa institució, i les que renunciaven eren elles.

+Informació:

https://www.nationalgalleries.org/whatson/on-now-coming-soon/modern-scottish-women/



diumenge, de gener 03, 2016

Xavier Gosé, Una Crònica Social



El Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Museu d’Art Jaume Morera commemoren el centenari de la mort de Xavier Gosé i Rovira (Alcalá de Henares, 1876 - Lleida, 16 de març de 1915) amb una exposició que reuneix el millor de la seva obra coneguda alhora que descobreix molts treballs inèdits que amplien la visió sobre la trajectòria creativa de qui va ser un dels artistes catalans més internacionals d’inicis del segle XX. En total s’exposen prop de 300 obres, entre pintures, dibuixos, revistes, il·lustracions de moda i vestits d’alta costura, que revisen totes les etapes de la seva car­rera, des dels inicis al taller del mestre Lluís Pellicer i la Barcelona dels Quatre Gats al París de la Belle Époque, així com també totes les seves facetes creatives.

High Life (1913). Museu d'Art Jaume Morera, Lleida

Les Sportsmen par Xavier Gosé (1902). Col·lecció particular

Les Sportsmen par Xavier Gosé (1902). Col·lecció particular

L’obra de Gosé reflecteix les diferents corrents estètics i gràfics del moment. Es va fer ressò de la geometrització cubista, la inspiració persa i els ballets russos, per arribar a ser un referent internacional. Gosé va deixar una important empremta creativa en tota una generació que va sublimar un temps eclipsat per l’esclat de la Gran Guerra, tot coincidint amb la mort prematura de l’artista, quan es trobava al cim de la seva carrera.

Promenoir (1912) Museu d'Art Jaume Morera, Lleida

 Parella davant una joieria (1909). Col·lecció Casacuberta Marsans

Gent de suburbi (1899-1903) Col·lecció Artur Ramon

Elegants (1909). Col·lecció Particular

Parella ballant (1913). Col·lecció particular

Les dues germanes (1910). MNAC

Jardí d'hivern (1914). Museu d'Art Jaume Morera, Lleida

Grata Sorpresa (1911). Col·lecció Particular.

Noctàmbuls (1911). Museu d'Art Jaume Morera, Lleida

Cocotte i cavaller (1906-09) MNAC

L’Assiette au Beurre- Les Rastas (1903). Museu d'Art Jaume Morera, Lleida

Vie Au Grand Air, Noel, Paris-13-12-1913. Col·lecció Particular

Sobre la neu (1913). Museu d'Art Jaume Morera

Almanach de la campana de Gràcia (1904). Col·lecció Particular

Romanesque, Cigarrillos-Paris (1901). Museu de la Garrotxa, Olot

+ Informació:

http://www.museunacional.cat/xavier gosé
http://www.museunacional.cat/ca/xavier-gose-1876-1915-ilustrador-de-la-modernitat
http://www.museud'artjaumemorera/xavier gosé