diumenge, de juliol 02, 2017

Giovanni da Rimini, dues obres i un misteri


Giovanni da Rimini, "Escenes de la vida de la Verge i altres sants", 1300-1305, The National Gallery, Londes.

Petites i exquisides, així podem considerar "Escenes de la vida de la Verge i altres sants" i "Escenes de la vida de Crist", pintades entre 1300 i 1305 per Giovanni da Rimini a la ciutat de l'Adriàtic que ara està unida al seu nom. L'escena representa una varietat de narratives, incloent la coronació de la Verge, Santa Caterina predicant als filòsofs pagans i, el més important, a la part superior esquerra l'ascensió al cel de Sant Joan Evangelista, fins fa poc temps es creia que Sant Agustí.

Giovanni-da-Rimini, "Escenes de la vida de Crist", 1300-1305, Galleria Nazionale d'Arte Antica di Palazzo Barberini, Roma

La gran pregunta és si aquesta obra és o no la meitat d'un díptic, l'altra part que ara es conserva al Palazzo Barberini de Roma, encara que la investigació realitzada amb raigs X no presenta cap evidència que fossin una sola obra.

Giovanni da Rimini, "La Verge amb el Nen i cinc sants", c. 1300-05. Pinacoteca Comunale di Faenza

Aquestes dues obre poden ser examinades per aquells que visitin l'exposició "Giovanni da Rimini: a 14th-century Masterpiece Unveiled" a la National Gallery de Londres. Les dues obres es presenten  contextualitzades amb una pintura addicional per Giovanni i cinc obres d'altres artistes que van treballar en Rimini al s. XIV, incloent-hi Giotto. Dos panells d'ivori bizantí dels segles X i XII que demostren la influència bizantina.

Francesco da Rimini (Master of Verucchio), "La Crucifixió", "Noli me tangere", 1330s. National Gallery of Ireland, Dublin

"La Nativitat i el rentat de l'infant Jesús", segle X (mitjà bizantí). Panell d'ivori, The British Museum, Londres

Giovanni Baronzio, "La Nativitat i l'Adoració dels Mags" and the Adoration of the Magi, segon quart del s. XIV. The Courtauld Gallery, Londres

Escenes de la vida de Crist, s.XII (Constantinople). Panell d'Ivori, Victoria and Albert Museum, Londres


 Giotto, Pentecosta, probablement al voltant del 1310-18. The National Gallery, Londres.

Francesco da Rimini, La visió de la benedicció de Clara de Rimini, c. 1333-1340, The National Gallery, Londres




dissabte, de juny 24, 2017

28 Obres Mestres de la Galleria degli Uffizi


1597, Michelangelo Merisi da Caravaggio, "Testa di Medusa"

Aquesta llista contempla 28 obres d'art que mai podràs veure si no visites Florència, en concret la Galleria degli Uffizi.

La llista, que inicialment tenia 23 obres mestres i des de llavors s'ha expandit a 28 amb la inclusió d'escultures, es va redactar per protegir un delicat tresors, obre mestres que no podran abandonar la ciutat dels Medici.

Des del 2006 els Uffizi han emprés un costós camí de restauració i expansió, que en tres anys ha donat com a resultat l'addició de 50 noves sales d'exposició. En aquest moment els treballs es centren a la segona planta, on estan exposades les tres Majestats,  Cimabue, Duccio di Buoninsegna i Giotto, creant una cabina de defensa especial, degut a la necessari de aïllar i protegir la seva integritat, fins i tot, el trasllat dins el propi museu està fora de tota dubta.

això ens mostra la inflexibilitat de la llista, encara que hi ha diferents graus, però la intenció és que cap d'elles pugui patir les nefastes conseqüències d'un trasllat inadequat

 1333, Simone Martini e Lippo Memmi, "Annunciazione tra i santi Ansano e Margherita"

1438, Paolo Uccello, "Battaglia di San Romano" (Disarcionamento di Bernardino della Ciarda, part.)

1445. Domenico Veneziano, "Pala di Santa Lucia de' Magnoli" 

1465-1472, Piero della Francesca, Dittico dei Duchi di Urbino

1482, Sandro Botticelli, "Primavera"

1475-78, Leonardo da Vinci i Andrea del Verrocchio, "Battesimo di Cristo" 

1518, Raffaello Sanzio, Ritratto di Leone X con i cardinali Giulio de' Medici e Luigi de' Rossi.

 Il cinghiale degli Uffizi, s. I -II a.C.

"Alessandro Morente", descoberta a Roma a principis del s, XVI

Torso Gaddi, artista hel·lenístic,  s.II a.C.

Gruppo di Niobe e della figlia minore

1308-11, Duccio di Buoninsegna, "Maestà del Duomo di Siena", Museo dell'Opera Metropolitana del Duomo, Siena

1280-90, Cimabue, "Maestà di Santa Trinita"

  Tors del Dorífor, s. I d.C, basalt verd.

 1424-25, Masaccio, "Sant'Anna Metterza"

1483-1485, Sandro Botticelli, "Nascita di Venere"

 1506, Raffaello Sanzio, "Madonna del cardellino"

1534-40, Parmigianino, "Madonna dal Collo Lungo"

1423, Gentile da Fabriano, "Adorazione dei Magi"

 1481-82, Leonardo Da Vinci, "Adorazione dei Magis"


c. 1506-1508, Michelangelo Buonarroti, "Tondo Doni"

 1475, Leonardo da Vinci, "Annunciazione"

 1310, Giotto di Bondone, "Maestà di Ognissanti"

 Cleomene fill de Apollodoro, "Venere de' Medici", s. I a.C

 Vaso Medici, s. I a.C

 1342, Ambrogio Lorenzetti, "Presentazione al Tempio"


diumenge, de juny 11, 2017

Una altra mirada sobre Jean Louis André Théodore Géricault


1818-19, El rai de la Medusa, Louvre

Tan si volem, com si no, sempre que observem l'obra de Théodore Géricault, ens hi queda una sensació estranya. La sensació de que l'última paraula sobre aquest pintor del Romanticisme francès, encara està per dir, o que encara no s'ha dit, però les evidències són tantes que potser no cal dir res, només observar. Encara que millor és llegir què ens explica el propi pintor a les seves cartes.

1811-12, Estudi d'un tors masculí, Privat

A la primera biografia de Géricault, publicada en 1868 per Charles Clément, qui era en possessió de tota la correspondència del pintor, aquest confessa: "Je n’ai pas voulu conserver à la postérité ce qui m’a paru choquant, ni évoquer ces affections particulières qui le troublaient sans cesse, où il apportait toute la violence de son caractère et de son tempérament, et sur lesquelles il ne m’est pas permis d’insister davantage. Il souffrait d’un amour dévoyé." On mostra gran afecte pel seu amic Dedreux-Dorcy, el model de moltes de les ves obres, igual que fa en aquesta carta de 1816 : "Que vous dire après le rêve déraisonnable de cette nuit qui vient de s’écouler ? Il me manque un bon ami comme vous avec lequel je pourrais vivre et travailler. Mon coeur n’est jamais content, il aurait besoin de votre amitié…"

1812, Tors nu, Privat

1812, Oficial de caçadors a la càrrega, Louvre

De la mateixa manera ens hi podem trobar amb afirmacions prou torbadores per l'època, com aquesta entorn a la seva predilecció pel nus masculí: "Oui, j’aime les hommes aux grosses fesses. Je commence une femme, je finis par un lion ou un cheval."

Per si encara hi ha dubtes, l'any 1817 Géricault escriuria això: "Mon cher Dorcy, une lettre convient si peu pour l’ouverture de mon pauvre coeur rempli de vous. Rien n’est si doux que de se savoir aimé ! J’ai si peu d’amis qui se plaisent à recevoir et faciliter un complet épanchement. Pourquoi m’avez-vous quitté mon ami ? Je m’entendais bien avec vous et je vous aimais. C’était pour moi une source de véritable bonheur."

1814, Cuirasser ferit sortint del foc, Louvre

1816, Musée de Rouen

1816, National Gallery, Washington

Estudi d'un cap, The Hermitage, St. Petersburg

1816, Nus masculí

1816, Musée Bonnat

Musée Magnin, Dijon

1816-18, Estudi de nus masculí

1817, Cavall detingut per esclaus, Musée des beaux-arts de Rouen

1817, Cursa de cavalls, Getty Museum, LA

Per a terminar, és molt interessant llegir l'anècdota que ens explica Clément en la seva biografia: "Le "rapin" [l’élève] de Géricault, un adolescent nommé Jamar dormait le plus souvent dans l’atelier. Un jour, il se formalisa d’une remontrance que son maître lui avait faite, il fila chez lui et ne revint pas pendant deux jours. Le troisième jour, Géricault vint à cinq heures du matin le rechercher. Cela montre à quel point le peintre était attaché à son apprenti."

1817, Cursa de cavalls a Roma, Louvre

1817-18, National Gallery, London