dijous, desembre 11, 2014

Giovanni Battista Moroni, la força del retrat

1543-47, Retrat de Marco Antonio Savelli, Museu Calouste Gulbenkian, Lisboa

Giovanni Battista Moroni, contemporani de Tiziano, va ser un dels més grans retratistes d'Itàlia del segle XVI, els seus retrats no tan sols capturen la imatge exacta dels seus models, sinó que posseeixen una penetrant i poderosa profunditat psicològica que es manté completament viva 400 anys després de la seva realització. Dotades d'un naturalisme i vitalitat sorprenent, que poques vegades ha estat igualat per altres artistes i que és un anticipo de Caravaggio i posteriorment del Realisme del s. XIX.

1552, L'escultor Alessandro Vittoria, Kunsthistorisches Museum

1555, Retrat de Bernardo Spini, Bergamo Accademia Carrara

1555, Retrat d'Isotta Brembati, Lucretia Moroni Collection, Bergamo

1555-60, Un Cavaller en adoració davant el Baptisme de Crist, Gerolamo and Roberta Etro

1556, Retrat de l'Abadessa Lucrezia Agliardi Vertova, Metropolitan Museum, N.Y

Moroni, nascut a Albino cap a l'any 1520, va passar la major part dels seus dies treballant als voltants de Bèrgam, al nord d'Itàlia, en un moment en el qual la majoria dels artistes italians es dirigien cap a Venècia. El fet d'estar lluny del centre va significar que el seu treball fos relativament marginat. Però, per una altra banda, Moroni es va establir com una de les principals figures de l'art llombard, un estil que va fugir de la idealització i l'artifici que dominava el retrat en el moment i va seguir un camí basat en el realisme.

1556-60, Retrat d'una Dama (La Dama in Rosso), The National Gallery

1558, Retrat d'un Canonge Lateran (Basilio Zanchi?), Museum Boijmans Van Beuningen, Rotterdam

1558-59, Retrat d'home amb barba pèl-roja, Col·lecció Privada, Milà

1560, Retrat de Gian Gerolamo Grumelli, Lucretia Moroni Collection, Bergamo

1560, Retrat de Prospero Alessandri, Liechtenstein Museum

1560-65, Una Jove Dama, Col·lecció Privada

Els retrats de Moroni representen a la perfecció els canvis que es van produir durant la Contrareforma i la gent del seu temps, homes i dones de l'alta societat lluint les seves millors vestimentes, com els membres de la classe mitjana a l'exercici de la seva feina. Una d'aquestes obres és "el sastre", obra molt elogiada tant al seu temps com ara, completament revolucionaria al presentar a un treballador manual com un cavaller, desafiant d'aquesta manera totes les regles establertes sobre la representació en l'art.

1565, Retrat d'Antonio Navagero, Pinacoteca di Brera, Milan

1565-70, El Sastre, The National Gallery, London

1567, Retrat d'un jove de 29 anys, Accademia Carrara, Bergamo, Guglielmo Lochis Collection

1570, Retrat de Gian Girolamo Albani, Col·lecció Privada

1572-75, Retrat d'un Cavaller amb les seves dues filles, National Gallery of Ireland

1575-79, Retrat d'ancià assegut amb un llibre, Accademia Carrara, Bergamo

Per terminar, si algú té pensat viatjar a Londres "Giovanni Battista Moroni" és a la Royal Academy of Art, Londres, fins el 25 gener 2015.

+ Informació:

https://www.royalacademy.org.uk/exhibition/giovanni-battista-moroni
http://www.artcyclopedia.com/artists/moroni_giovanni_battista.html
http://www.nationalgallery.org.uk/artists/giovanni-battista-moroni
 

diumenge, desembre 07, 2014

Els Caps Tallats d'Ullastret, una troballa excepcional


Les excavacions arqueològiques dutes a terme durant els mesos d’agost i setembre, de l'any 2012, a la ciutat ibèrica del Puig de Sant Andreu (Ullastret) realitzades pel Museu d’Arqueologia de Catalunya, van posar al descobert una excepcional troballa en un tram del carrer principals del jaciment: van aparèixer un conjunt de set restes cranials humanes, en concret quinze fragments cranials humans, entre el que hi havia dos caps sencers enclavats, és a dir travessats per sengles claus de grans dimensions, lo qual dona evidencies de la realització de tractaments rituals, ja que es suposa que  haurien estat exposats, com trofeus de guerra, en un lloc públic en el cas de que parléssim d'elements hostils, o bé eren personatges prou respectats com per haver tingut un tractament funerari diferenciat (inhumació en lloc d’incineració) i posterior recuperació del crani un cop esqueletitzat per a ser utilitzat amb finalitats religioses.

Aquesta troballa confirma la hipòtesi que els ibers de l’actual zona catalana devien seguir una tradició d’origen celta. No obstant, l’excepcionalitat rau en el fet que, fins a l’actualitat, només s’havien localitzat tres cranis enclavats sencers. I és que des de les primeres evidències publicades a principis del segle XX per Bosch Gimpera, les troballes aïllades de restes humanes en contextos urbans de l’edat del Ferro, tant a la banda peninsular com als oppida del sud-est francès, s’han succeït amb comptagotes.



A Catalunya, el primer es va localitzar a principis del segle XX al peu de la muralla del poblat de Puig Castellar de Santa Coloma de Gramenet i els altres dos van aparèixer en sitges, en el transcurs d’una campanya d’excavacions al Puig de Sant Andreu d’Ullastret l’any 1969. Totes elles integren el fons del Museu d’Arqueologia de Catalunya, i configuren una col·lecció sense paral·lels a la resta de la península Ibèrica.

"Els Caps Tallats d'Ullastret, violència ritual al món Iber", fins al 31 de Maig al Museu d'Arqueologia de Catalunya - Ullastret.


  reconstrucció volumètrica en 3D d'un del cranis enclavats.



+ Informació:

"Actes de Violència en el Període Iber. El Cas d'Ullastret i altre Poblats Catalans". Bibiana Agustí i Aurora Martín

Museu d'Arqueologia de Catalunya


dijous, novembre 27, 2014

Johannes Vermeer i la Música


 1662-1663, Dona amb un llaüt prop d'una finestra, Metropolitan, Nova York

La música va ser un dels temes més populars de la pintura holandesa, i va portar a moltes i diverses associacions. En els retrats, un instrument musical o una partitura podrien suggerir l'educació o la posició social del retratat; en escenes de la vida quotidiana, pot actuar com una metàfora de l'harmonia, o un símbol de la fugacitat.

1662–1663, La lliçó de música, The Royal Collection (Londres)

1669-1670, La carta d'amor, Rijksmuseum Amsterdam

1670-1672, Dona jove asseguda davant del virginal, Col·lecció Privada

Johannes Vermeer (1632-1675) és sens dubte l'artista holandès més conegut del segle XVII, sobretot per la ja icònica "Noia de la perla" (c. 1665). Però aquesta entrada s'endinsa en la intimidat de les retratades, dones joves soles jugant majoritàriament amb el virginal, amb l'excepció de "La lliçó de música" i "La carta d'amor". Elegants i misterioses, que criden la nostra atenció amb les seves mirades, conservant el just punt de reserva per fer-nos sentir que les hem interromput.

1670-1672, Dama dreta davant el virginal, National Gallery (Londres)

1672, La Guitarrista, Kenwood House (Londres)

1673-1675, Dama asseguda davant el virginal, National Gallery (Londres)



divendres, novembre 21, 2014

La Mirada de Gaudenzio Marconi (1841-1885)


Gaudenzio Marconi (1841-1885) Fotògraf Suïs d'origen Italià que desenvoluparà el seu treball a França. A finals de la dècada de 1860, s'inscriu a "l'École des Beaux-Arts" de París, jugant un paper molt important en el desenvolupament de la fotografia i de les arts, ja que les seves fotografies van servir de base i model per a artistes plàstics de l'època, entre ells Rodin, no obstant això no ha estat conegut com un pioner de l'incipient art fotogràfic sinó que ha estat classificat, a causa del caràcter classicista de la seva obra com un acadèmic de les arts, ja que els seus models ens plantegen una mirada basada en les pintures i escultures del passat.









L'any 1870 es va traslladar a Brussel·les, on va continuar el seu treball i va obrir la botiga-estudi "Photos des Beaux Arts Marconi" comercials al número 53 de les Gallerie du Commerce.









+Informació:

http://www.artnet.com/artists/gaudenzio-marconi/past-auction-results

dijous, novembre 13, 2014

"Maximin: ein Gedenkbuch" de Stefan George



Maximin: ein Gedenkbuch (Un Llibre Memorial) és un himne d'amor a un jove poeta, mort a la flor de la vida, de part d'un altre poeta, Stefan George (1868-1933), publicat l'any 1907. El "Maximin" que dóna títol al llibre va ser Maximilian Kronberger (1888-1904) qui al voltant dels 14 anys va conèixer a Stefan George; qui a les hores tenia 34 anys. Pel que sembla, George es va enamorar del noi, i va quedar devastat quan dos anys més tard va morir de meningitis. Maximin: ein Gedenkbuch és el resultat del seu dolor, una col·lecció de poemes tristos, que va ser il·lustrat per Melchior Lechter. La memòria de Maximin esdevindria en una obsessió quasi religiosa per a George, que va acabar fent de Maximin una mena de bíblia del culte homosocial.




Sorprenentment aquest llibre no danyaria la seva reputació de Stefan George, fins i tot entre els nazis que més tard venerarien la seva poesia. George, contemporani d'Oscar Wilde, tenia un caràcter oposat al del dramaturg britànic, ja que era posseïdor d'un fred esteticisme la qual cosa li preserva de les pulles dirigides a Wilde i altres.




Maximin: ein Gedenkbuch pot ser consultada o descarregada a la Universitat de Heidelberg

+ Informació:

http://www.johncoulthart.com/feuilleton/maximin ein gedenkbuch by stefan george
http://www.nthuleen.com/papers/711George.html