dimecres, març 25, 2015

La Mirada de Gabriel Casas i Galobardes

1931, Autoretrat, Arxiu Nacional de Catalunya

Nova Visió (Neues Sehen o Neue Optik): Moviment artístic, relacionat amb els plantejaments de la Bauhaus, que es va desenvolupar durant la dècada dels anys 20 del passat segle. Per  La Nova Visió la càmera passa a ser un segon ull mitjançant el qual veiem el món, per tant té les seves pròpies lleis de composició i il·luminació. Aquesta nova forma de mirar cercarà enquadraments sorprenents, amb l'ús de plànols en picat i contrapicats, així com experimentarà amb el contrast entre la forma i la llum, tot cercant una nova forma d'expressivitat artística.


Doncs tot això és el que ens ofereix l'obra de Gabriel Casas i Galobardes (Barcelona, 21 de desembre de 1892, Barcelona 14 de novembre de 1973), un fotògraf bastant poc conegut, almenys fins ara, i un dels més insignes del període d'entreguerres, sobretot la que va de l'any 1929 al 1939, ja que després de la Guerra Civil seria inhabilitat per exercir el fotoperiodisme. El seu treball, per la forma com es va apropar tant als temes polítics com als socials, va significar la renovació de la narrativa fotogràfica, que ell també va aplicar per il·lustrar revistes com per crear cartells.

Octubre 1930. Empresonament de Lluís Companys per haver participat en actes de protesta amb motiu de l'expulsió de Francesc Macià. Presó Model, Barcelona, Arxiu Nacional de Catalunya

Novembre 1930, Bancs bolcats enmig de la Gran Via de les Cortes Catalanes de Barcelona, Vaga General, Arxiu Nacional de Catalunya

Novembre 1930, Barricades al carrer Princesa  Barcelona, Vaga General, Arxiu Nacional de Catalunya

 Abril 1931. Proclamació de la República. Barcelona, Arxiu Nacional de Catalunya

 1931-33, Francesc Macià a la Rambla, Arxiu Nacional de Catalunya

 1932-38, Ofrena floral a Rafael Casanovas, Arxiu Nacional de Catalunya

 1931-33, Macià entremig del seu poble, Arxiu Nacional de Catalunya

 1926, Joy-Joy, Teatro Cómico, Arxiu Nacional de Catalunya

 1928, Espectacle de revista "Charivari", Teatre Nou, Arxiu Nacional de Catalunya
 
 1930, La Criolla, al carrer del Cid, Barcelona, Arxiu Nacional de Catalunya

1930, Actuació musical a la sala de festes La Criolla, al carrer del Cid, al conegut popularment com a barri Xino. Barcelona. Arxiu Nacional de Catalunya

 1932, Bar Mirall, Barcelona, Arxiu Nacional de Catalunya

 1932-33, Pas de vianants, Arxiu Nacional de Catalunya

 1934, Accident d'avió a les rambles, Arxiu Nacional de Catalunya

1925-35, Josep Maria de Sagarra, Arxiu Nacional de Catalunya

1926-36, Enric Borràs, Arxiu Nacional de Catalunya

1930, Carles Soldevila, Arxiu Nacional de Catalunya

1930, Lluís Millet, Arxiu Nacional de Catalunya

1930, Pau Casals, MNAC

1930-30, Pompeu Fabra, Arxiu Nacional de Catalunya

"Gabriel Casas. Fotografia, informació i modernitat" fins al 30/08/2015 al MNAC

L’exposició reuneix 120 imatges d’un dels moments més importants en la producció del fotògraf: des de la inauguració de l’Exposició Internacional de Barcelona, el 1929, dins al final de la Guerra Civil espanyola, el 1939. A través d’un recorregut visual, s’explora la relació de Gabriel Casas amb la Nova Fotografia, amb els temes de la modernitat i amb les preocupacions socials i polítiques del seu temps.
Comissari:  Juan Naranjo
Organitzen i Produeixen:  Arxiu Nacional de Catalunya, Obra Social "La Caixa", MNAC

1929-39, Embarcacions de fora borda, Arxiu Nacional de Catalunya

 1930 Fotomuntatge inspirat en la Estació de França, MNAC

1930, Antena de radio Barcelona, Arxiu Nacional de Catalunya

+Informació:

Arxiu Nacional de Catalunya
http://www.gabrielcasas.cat/
http://museunacional.cat/ca/advanced-piece-search/17274


divendres, març 20, 2015

Hagadàs Barcelona. L’esplendor jueva del gòtic català.

 Séder de Pésaj, Hagadà de Barcelona. British Library.

"Aquest és el pa de l'aflicció que els nostres pares van menjar a la terra d'Egipte. Que tots els que sofreixen necessitats vinguin a celebrar el Pésaj. Aquest any ací, l'any que ve a la terra d'Israel. Aquest any ací, som esclaus; l'any que ve a la terra d'Israel, homes lliures".

Hagadà de Barcelona

 Varem ser esclaus, Hagadà de Barcelona. British Library.

 Rabís a Benei Braq, Hagadà de Barcelona. British Library.

El MUHBA reunirà i exposarà, al Saló del Tinell, per primera vegada vuit de les 14 hagadàs, llibres de la Pasqua jueva realitzats durant el segle XIV a Barcelona i el seu entorn. Es tracta de peces cabdals de la història jueva a casa nostra i de l’art gòtic. Molt valorades i conegudes mundialment, especialment per les seves il·lustracions que van sortir de Barcelona i de Catalunya fa més de 500 anys, arran de l’expulsió dels jueus el 1492.

Hagadàs en hebreu significa "relat", són petits llibres de relats que les famílies jueves utilitzaven per poder fer correctament el ritual del sopar pasqual. Les famílies que econòmicament podien els encarregaven i Barcelona va ser un centra d’irradiació d’aquests llibres especialment durant el primer terç del segle XIV.

 El fill savi, Hagadà de Barcelona. British Library.

El fill senzill, Hagadà de Barcelona. British Library.

A més, l’exposició suposa una oportunitat per explicar la història de la presència de la comunitat jueva a Barcelona i la seva implicació en la vida de la ciutat medieval, així com per destacar l’alt nivell de coneixement de les tècniques d’il·luminació de manuscrits, directament influenciades pel gòtic català.

la cinquena explicació, Hagadà de Barcelona. British Library.



El xai de Pasqua, Hagadà de Barcelona. British Library.

Increïblement il·lustrat amb gent, flors, ocells i criatures imaginàries, la Hagadà de Barcelona era, sense cap mena de dubta, tot un símbol d'estatus per al propietari. A diferència d'altres manuscrits, la Hagadà de Barcelona no té tot el cicle de narracions bíbliques que prologaven el text principal. Però per un altra banda, quasi tots els seus full són ricament il·lustrats, plens de miniatures amb els rituals Pasquals, aliments simbòlics, episodis bíblics i del Midraix ( mètode d'interpretació hermenèutica de la Bíblia, el terme també es refereix a la compilació completa dels ensenyaments de la Bíblia).
Una forma d'apropar-se més a aquests temes és, sense cap mena de dubte,  el bloc "Terres d'Edom" del filòleg Enric H. March.


El pa sense llevat, Hagadà de Barcelona. British Library.

Hagadà de Barcelona. British Library.

Hagadà de Barcelona. British Library.

El proper any a Jerusalem, Hagadà de Barcelona. British Library.


Prèviament:

Sarajevo Haggadah

 +Informació:

http://www.bl.uk/
http://museuhistoria.bcn.cat/ca/node/1023
http://enarchenhologos.blogspot.com.es/2012/04/les-haggadot-catalanes.html

dijous, març 12, 2015

"L’art mochica de l’antic Perú. Or, mites i rituals" al CaixaForum



Entre els anys 100 i 850 d.C es van desenvolupar a les valls i els deserts de la costa nord del Perú una sèrie de cacicats i regnes d’una gran complexitat cultural.

Les societats mochica ofereixen un cas veritablement singular de desenvolupament cultural, econòmic i polític, segles abans de l’expansió dels Inques. Van ser les primeres societats estatals a l’hemisferi sud, van inventar una de les metal·lúrgies i terrisseries més avançades del món, van construir autèntiques muntanyes de toves per dur a terme les seves pràctiques religioses, i amb ells hi va haver un enorme creixement de la població i de les seves capacitats productives.

Ampolla escultòrica que representa un cérvol captiu antropomorf. 100 - 800 d.C. Ceràmica.  Museo Arqueológico Rafael Larco Herrera de Lima, Perú

 Bol d'or i argent amb escena mitològica Chimu. 1100 - 1470 d.C.  Museo Arqueológico Rafael Larco Herrera de Lima, Perú

Aquesta exposició que podem gaudir al CaixaForum Barcelona formada per ceràmiques, joies i objectes cerimonials de metalls preciosos, tèxtils i objectes d’ús ritual de fusta, pedra, conquilla i os, en total unes 200 peces d’art mochica procedents del Museo Larco de Lima (Perú), ens ajuden a aprofundir en la manera d’entendre la organització i el món de les societats que van sorgir al Perú abans de la dominació Inca.


A l'hora que fem aquest viatge al passat i desterrem la idea de que abans dels Incas i els Asteques no hi havia res, hem de tenir en compte que el que anomenem cultura mochica (pel riu Moche, que articula aquestes valls) no és un grup ètnic, sinó que és exactament això una cultura, una identitat generada, construïda i compartida pels pobles de la costa nord, una mena d'Estat corporatiu multiètnic.

Les huacas del Sol i de la Lluna en el complex El Brujo, i el nucli urbà de Moche prop de l'actual ciutat de Trujillo van ser grans centres productors d'ideologia polític-religiosa i també de cultura material d'elit. Un món que va col·lapsar i desaparèixer, i que no es va poder començar a reconstruir fins qu, al 1989 i posteriorment l'any 2006, van aparèixer intactes les tombes del Senyor de Sipán i posteriorment l'anomenada tomba de la Dama de Cao. Fins a les hores tant sol hi havia un munt de indicis desgavellat, productes de furts i tràfec il·legal d'obres d'Art.

 Corona d'or que representa la cara d'un jaguar flanquejat per guacamais. 100 - 800 d.C.  Museo Arqueológico Rafael Larco Herrera de Lima, Perú

La iconografia d'aquests adorns frontals es corresponen amb símbols de contacte entre els dos mons, el superior i l'inferior. En el cas d'aquest frontal, podem veure un rostre de felí que està coronat per una forma ganivet cerimonial o tumi, flanquejat per dues aus. El felí és l'animal que expressa el poder terrenal, i està flanquejat per guacamais, aus tropicals de bells colors, associades amb el món superior, però també amb el món humit, que és també concebut com el món interior, de baix o dels ancestres.

Corona d'or que representa un rostre humà flanquejat per felins rampants,  100 - 800 d.C.  Museo Arqueológico Rafael Larco Herrera de Lima, Perú

 Ganivet cerimonial o tumi i copa d'argent, 100 - 800 d.C.  Museo Arqueológico Rafael Larco Herrera de Lima, Perú
 
 Cultura Mochica, Màscara funerària amb la cara de Ai Apaec, Coure. Mochica, 100 - 800 d.C.  Museo Arqueológico Rafael Larco Herrera de Lima, Perú

 Nariguera d'argent que representa a un ancestre divinitzat sobre una estructura esglaonada Chimú, 1100 - 1470 d.C.  Museo Arqueológico Rafael Larco Herrera de Lima, Perú

 Indumentària imperial formada per una corona amb quatre plomes, un parell de orelleres, un collaret i un pectoral amb muscleres. Chimú, 1100 - 1470 d.C.  Museo Arqueológico Rafael Larco Herrera de Lima, Perú

Recipient cerimonial amb escena de combat, 100 - 800 d.C. Museo Arqueológico Rafael Larco Herrera, Perú

Huaco mochica amb escena eròtica, 100 - 800 d.C. Museo Arqueológico Rafael Larco Herrera, Perú

Recipient cerimonial amb representació d'espirals entrellaçades. Mochica, 100 – 800 d.C.  Museo Arqueológico Rafael Larco Herrera de Lima, Perú

Orelleres Au Guerrera Mochica, 1d.C - 800 d.C. Museo Arqueológico Rafael Larco Herrera, Perú

Collaret de quars, 100 - 800 d.C.  Museo Arqueológico Rafael Larco Herrera de Lima, Perú

 Recipient cerimonial amb representació d'una dansa ritual. Mochica, 100 - 800 d.C.  Museo Arqueológico Rafael Larco Herrera de Lima, Perú


 Recipient cerimonial amb la representació d'una cerimònia de sacrifici de guerrers captius i presentació de la ofrena de sang als déus majors, 100 - 800 d.C. Museo Arqueológico Rafael Larco Herrera, Perú


El cos d'una serp bicèfala divideix en dues l'ampolla cerimonial: En la secció inferior observem la realització d'un sacrifici humà. Dos personatges apropen les seves mans al pit de dos homes nus amb les mans lligades i asseguts d'esquena. Hi ha unes gotes que podrien ser de sang, i els dos primers porten uns bols que rebran l'ofrena als déus del món superior. Aquests déus estan representats en la secció superior de l'ampolla, sobre el cos de la serp bicèfala que subjecta amb les seves urpes un element que sembla ser el cor dels sacrificats.



En la part superior de l'ampolla hi ha dos personatges principals (A i D), als qui podem identificar per la seva major grandària, i també per la seva ubicació, ja que ocupen posicions oposades en l'ampolla. A un costat, es troba un personatge amb rajos, amb un casc cònic de guerrer, i amb un ganivet cerimonial – l'anomenat tumi. A aquest se li apropa una àliga pescadora (B), au rapinyaire que així com vola alt cap al sol, també pot submergir-se en l'aigua de l'oceà per pescar, vinculant el món de dalt sec amb el món inferior i humit. És aquesta au qui li lliura la copa del sacrifici.

 Recipient cerimonial que representa un rostre humà transformant-se en un rostre de felí.Dualitat Cupisnique, 1200 a.C - 1 d.C.  Museo Arqueológico Rafael Larco Herrera de Lima, Perú

Recipient cerimonial format per dos rostres parcialment modelats: el mig rostre de la dreta és un rostre de felí, amb ullals; el de l'esquerra és un rostre humà, del nas del qual surt una serp, i l'orella es transforma en el cap d'un cérvol. El rostre del felí fa al·lusió al plànol terrestre, mentre que el rostre antropomòrfic està vinculat al món interior, tant per la presència de la serp, com pel cérvol, que és l'animal que representa la vida que pren el jaguar, i que s'ofereix en sacrifici.

Ampolla escultòrica que representa unes serps Cupisnique-200 - 100 a.C.  Museo Arqueológico Rafael Larco Herrera de Lima, Perú

 Recipient cerimonial amb dissenys escalonats i espirals. Mochica, 100 - 800 d.C.  Museo Arqueológico Rafael Larco Herrera de Lima, Perú

 Vas cerimonial xiuladora que representa una escena d'una cerimònia de consum de chicha, dansa i culte a l'ancestre. Chimú, 1100 - 1470 d.C.  Museo Arqueológico Rafael Larco Herrera de Lima, Perú

Recipient cerimonial que representa diversos episodis de combats de l'heroi mitològic Ai Apaec amb éssers marins. Mochica, 100 - 800 d.C.  Museo Arqueológico Rafael Larco Herrera de Lima, Perú

Gran got de ceràmica amb parets obertes, en l'interior de les quals es van pintar diversos episodis del cicle de l'heroi mitològic Mochica Ai Apaec.

Els dibuixos que es troben en aquest got corresponen a 5 grups de personatges involucrats en diferents accions. Un d'aquests grups està format per 3 personatges que vesteixen camises amb dissenys esgraonats, tenen el cabell descobert. Dos d'ells toquen l'antara i el tercer toca el tambor o tinya. L'antara, instrument que a l'àrea andina, en general es toca en parells, fa referència al vincle entre mons, estacions i forces. La tinya es toca en contextos de propiciació i celebració agrícoles. Aquests músics semblen joves versions de l'heroi mitològic Mochica Ai Apaec.

Als altres 4 conjunts participa Ai Apaec, recognoscible per la seva camisa amb motius esgraonats. En tres d'elles intercanvia alguns atributs amb els éssers amb els quals s'enfronta. És interessant notar les inversions de color que afecten la seva camisa i al ganivet que utilitza per combatre. També canvia de tocat de cap d'acord al context del combat.

En dues d'aquestes accions, Ai Apaec combat amb éssers antropomòrfics amb trets d'animals de l'àmbit marí: un peix globus i un eriçó marí. En aquests casos, el motiu esgraonat al voltant del coll es crema, i la resta de la camisa és vermella. Quan combat amb el peix globus i l'eriçó marí, Ai Apaec porta el seu típic tocat amb adorn en forma de felí i tocat de plomes, i el peix globus i l'eriçó porten un casc amb prolongacions en forma d'orelles de mussol. En una tercera acció, Ai Apaec es baralla amb un ser amb rostre d'un llop marí amb ullals, amb crestes al cap, i amb aletes posteriors, sembla que Ai Apaec ha pres el tocat que usaven els seus contrincants anteriors, però afegint-hi un rostre de felí a la part frontal de la corona. A la quarta acció Ai Apaec és subjectat per dues aus: un mascarell del Perú (au marina) i un voltor. L'esgraonat de la camisa és vermell, i la resta de la camisa és de color crema. Aquests quatre episodis de la saga d'Ai Apaec corresponen al seu ingrés al món dels ancestres.

Nariguera que representa un personatge amb una soga. Mochica, 100 - 800 d.C. Or i turqueses.  Museo Arqueológico Rafael Larco Herrera de Lima, Perú

Pectoral de conquilles i turqueses, 1250 a.C. - 1 d.C.  Museo Arqueológico Rafael Larco Herrera de Lima, Perú


+ Informació:

http://www.museolarco.org/
CaixaForum Barcelona
http://www.ancient.eu/Moche_Civilization/