La Bodega de la Sociedad Agrícola de Rocafort de Queralt (Conca de Barberà)

 

Celler Cooperatiu de Rocafort de Queralt (Conca de Barberà)

Fachada principal del celler. 

Imagen: Josep Giribet

Por regla general cuando sentimos hablar de recuperación o restauración del patrimonio artístico tenemos la tendencia a pensar en cuadros, esculturas, palacios, iglesias, etc. Pocas veces o casi nunca pensamos en el patrimonio industrial, fábricas, colonias, naves, elementos que pensamos que no poseen este valor artístico que sí que damos por a todas las demás. Esto es un error que ha llevado a que buena parte de este patrimonio, en el momento que ha perdido su uso original, se haya malogrado o haya desaparecido, perdiendo de este modo parte de la historiografía y de la posibilidad de reconstrucción histórica, tanto social como arquitectónica y cultural. Muchas de estas construcciones eran no sólo la expresión del progreso económico y del enriquecimiento de la entonces potente burguesía catalana o de las sociedades cooperativas, que hacía una exhibición de poder sino un orgullo para las poblaciones donde estas edificaciones se levantaban, por lo cual grandes arquitectos del momento se hicieron cargo de su construcción.

Celler Cooperatiu de Rocafort de Queralt (Conca de Barberà)

Fachada lateral del celler. 

Imagen: Josep Giribet

La Bodega de la Sociedad Agrícola de Rocafort de Queralt es una de estas magníficas construcciones que han llegado hasta el nuestros días, y que gracias a la colaboración entre la Obra Social de la Caixa y el Departamento de Cultura acaba de ser restaurado dentro del programa "Bodegas Cooperativas" que llevan a cabo conjuntamente ambas instituciones antes mencionadas para recuperar edificios históricos de este tipo de gran valor artístico y patrimonial.

Celler Cooperatiu de Rocafort de Queralt (Conca de Barberà)

Cerámica de la fachada con la fecha de construcción. 

Imagen: Josep Giribet

Celler Cooperatiu de Rocafort de Queralt (Conca de Barberà)

Cerámica de la fachada. 

Imagen: Josep Giribet

La Bodega de la Sociedad Agrícola de Rocafort de Queralt del año 1918 significó el "debut" de uno de los grandes especialistas en construcciones agroindustriales de Cataluña, Cèsar Martinell, siendo una gran plataforma para su carrera.

Celler Cooperatiu de Rocafort de Queralt (Conca de Barberà)

Vista de los arcos parabólicos. 

Imagen: Josep Giribet

Celler Cooperatiu de Rocafort de Queralt (Conca de Barberà)

Vista de la nave, con cubierta de teja a doble vertiente, encaballada en madera. 

Imagen: Josep Giribet

Según palabras Joan Fuguet y Sans, doctor en historia del arte por la Universidad de Barcelona, la construcción de esta bodega "era la más importante y significativa que se producía en nuestros pueblos desde la construcción de los templos parroquiales del siglo XVIII" y como rasgo característico fue el único que recibió ayuda económica directa de la Mancomunidad de Cataluña a través de la Caixa de Crédito Comunal.

+ Información:

Joan Fuguet Sans, "El celler del Sindicat Agrícola de Rocafort de Queralt (Conca de Barberà): primera obra agrària de l'arquitecte Cèsar Martinell, 1918", a Aplec de Treballs, 8, CECB, Montblanc, 1988, p. 39-57.

Joan Fuguet Sans,"L'arquitectura dels cellers cooperatius a la Conca de Barberà (1900-1923)", a Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 18, Barcelona, 1989, p. 235-255.

Guerau de Liost: "Avets i Faigs" 1908 - 1933

 Jaume Bofill i Mates (Guerau de Liost)

L'any 1908, Jaume Bofill i Mates (Guerau de Liost), publica el seu poemari "La muntanya d’ametistes" que va aparèixer prologat per Eugeni d’Ors, on per primer cop es perfila l'ideari Noucentista:

"En realitat sé dir-vos que representa aquest llibre l’acompliment d’una ben saborosa venjança... – Tots som impostos de com, entre les admirables obres, ja dutes a terme feliç o solament empreses, per la joventut catalana del Noucents, una de les cabdals i de les més riques en sava (sic) heroica, s’ha xifrat en sostreure la Poesia, Andròmeda per als nostres Perseus, del poder del Monstre, al qual les engelosides Nereides la destinaven, i el nom del qual és Caos o Satan, encara que els impius l’afalaguin amb la femenina apel·lació de Natura... –Tot allò que cau sota els rigors d’aquest monstre és forçat a dança (sic), en caòtica llicència; i dansant desordenadament així, perd la forma regular i devé matèria bàrbara i rústega-, Per mal de rusticitat era, doncs, deformada la nostra Poesia... En l’entretant, revenjant-nos de les aspríssimes hores de lluita, ens és grata cosa, per festa, sortir fora dels nostres ciutadans murs, i consumar en la carn del Monstre, i dins son cau mateix, agressions noves."

Eugeni d’Ors

Per una altra banda mostra les característiques que distingiran l’estil de Guerau de Liost i per extensió tot el moviment Noucentista: Una visió brillant però absent d'implicacions emocionals a causa del distanciament enfront del tema tractat, i per tant una observació detallista i precisa. Un món enfrontat al gran Satan que representava el Modernisme i als principis que defensava Maragall: Els poetes tenen una gran capacitat de meravellar-se i de retornar als mots la plena intensitat de sentit; per això han d'expressar l'emoció estètica sense el filtre de l'elaboració racional, com si fos dictada per la veu interior que experimenta el sentiment.

"AVETS I FAIGS"

El faig és gòtic com l’avet.
Mes l’avet puja fosc, aspriu,
sòbries les fulles, el tronc dret,
car és d’un gòtic primitiu.

Mentres el faig, trèmul, somriu
amb son fullatge transparent
on l’esquirol hi penja el niu
car és d’un gòtic floreixent.

L’avet és gòtic com el faig.
Són les agulles dels cimals
on de la llum s’hi trenca el raig.

Són les agulles sobiranes
de les eternes catedrals,
immòbils, pàl·lides, llunyanes.

La muntanya d’ametistes (1908)

Si els principis del moviment Noucentista ja són presents al poema original del 1908, aquests es veuen reforçats a la reelaboració que Guerau de Liost farà l'any 1933.

"AVETS I FAIGS"

Gòtics semblant el faig, l’avet,
puja, segur, l’avet ombriu,
rígid de fulles, d’aire fred,
car és d’un gòtic primitiu.

Amb son fullatge trèmul, net,
ben altrament, el faig somriu,
més joguinós que massa dret,
car és d’un gòtic renadiu.

L’avet és gòtic com el faig.
Són les agulles del bagueny
on de la llum es trenca el raig.

Són les agulles sobiranes
que, en les altures del Montseny,
del vent concerten les campanes.

La muntanya d’ametistes (1933)

Ismael Smith, la genialidad de un Dandi

Ismael Smith i Marí (Barcelona, 1886 - White Plains, Nueva York, 1972) es sin lugar a dudas uno de los artistas españoles más peculiares de finales del Modernismo. Smith, era una persona inquieta, sobre todo le gustaba experimentar, esto le hizo destacar en campos tan variados como la escultura, el dibujo, el grabado y la ilustración. Incluido, de forma un tanto forzada, por Eugeni de Ors dentro del Noucentistes catalán puesto que su obra, estilísticamente influenciada por el modernismo inglés y centroeuropeo así como por el decadentismo de Aubrey Beardsley y la Secesión vienesa, está más relacionada con el último modernismo de cariz expresionista.

Ismael Smith, Mariano Andreu y Nestor Torre

París 1911

Ismael Smith, desarrolló una intensa actividad en el campo del grabado, realizando personalmente los grabados, y sobresaliendo en la técnica del aguafuerte. El artista iluminaba posteriormente algunas de las piezas. La realización del ex-libris, técnica que aprendió de Alexandre de Riquer, es realmente una maravilla.

Ismael Smith

Primera Vanidad, 1909

Ismael Smith 

Lord George Bryan, Beau Brummell, 1911-13

Ismael Smith  

Ready, 1912

M.N.A.C.

Ismael Smith 

El descanso, 1915

Galeria Francesc Mestre

Ismael Smith 

El baile, 1916

Ismael Smith 

Ex-Libris, Tortola València, 1919

Ismael Smith 

Ex-libris, Señor Ismael Smith, 1919

Biblioteca Nacional de Catalunya

Ismael Smith 

Ex-libris Samuel T Shaw Nova York, 1920

Biblioteca Nacional de Catalunya

Ismael Smith 

 

Ismael Smith 

Atravesado, 1921-23

Galería Francesc Mestre

Ismael Smith 

Ex-libris, ADH

Ismael Smith 

Ex-libris, 1918

Ismael Smith 

Ex-libris Michel Fokine

Ismael Smith 

Flora, 

Galeria Francesc Mestre

Ismael Smith 

Pareja besándose, 

Galería Francesc Mestre

Ismael Smith 

Súplica, 

Museo Abelló, Mollet del Vallès

+ Información:

http://www.bnc.cat/Fons-i-col-leccions/Cerca-Fons-i-col-leccions/Smith-i-Mari-Ismael
http://www.artnouveau.eu/ca/author.php?author=67
https://es.wikipedia.org/wiki/Ismael_Smith

 

Recuperant a Hermen Anglada Camarasa

Desbordament de llum i intensitat dels seus personatges és el resum de l'obra d'aquest recuperat pintor, Hermen Anglada Camarasa. Ha hagut de ser una subhasta i el valor de l'obra subhastada la que hagi impulsat de nou a la llum l'obra d'aquest artista que va aconseguir la glòria en vida. Artista de referència a Itàlia, Rússia, Llatinoamèrica i Estats Units per després anar quedant en un dolç oblit, sempre present però sense ocupar el lloc que li tocava.

L'element més significatiu d'aquesta exposició és l'Anglada col·leccionista, element que ens apropa a la intimitat de l'artista, aquells objectes i obres d'art que conformaven el seu entorn i que va ser col·leccionant des de la seva època de París, unes delicioses estampes japoneses, mobiliari oriental, teixits coloristes i un conjunt d'indumentàries populars valencianes, ens fan aquesta exposició diferent, en ajudar-nos a comprendre els gustos personals de l'artista.

D'altra banda és remarcable l'esforç de representar les diverses èpoques del creador, des de l'època catalana representada per paisatges rurals.




Les seves dues èpoques parisenques, les que personalment més m'han agradat, la primera representada per la seva visió del món frívol i dissolut de la capital francesa, amb un estil sumptuós i curvilini de clara influència postimpressionista i modernista. I la segona etapa de forta influència folklòrica i espanyola, és en aquesta època quan la seva fama s'intensificarà i figuraran entre els seus admiradors gents com: Kandinsky i Diaghilev.




Amb la Primera Guerra Mundial es traslladarà a Mallorca, començant la seva etapa mallorquina i centrarà la seva obra en els paisatges de la illa, sempre des d'un punt de vista molt decoratiu.

És després de la Guerra que el seu nom comença a decaure en produir-se l'entrada de les noves avantguardes. Durant la Guerra Civil i la postguerra, en trobar-se a Barcelona i no poder retornar a Mallorca, es refugiarà a Montserrat, centrant la seva obra en l'estranya orografia del massís.


Podem afirmar que aquest gran artista que va entendre l'art com una joia, va ser víctima dels esnobs que consideren que tot allò que no és avantguarda ha de ser arraconat, quan són ells els que haurien de ser desplaçats de molts dels llocs que ocupen.


Podemos afirmar que este gran artista que entendió el arte como una joya, fue victima de los snobs que consideran que todo aquello que no es vanguardia debe ser arrinconado, cuando son ellos los que deberían ser desplazados de muchos de los puestos que ocupan.