Foto: Nickolas Muray
Com un enorme torrent de força i vitalitat, així és com sempre he vist a aquesta fascinant dona, dona torturada, dona trencada, travessada i esbocinada, oberta en canal, triturada i sempre viva, sempre donant més, mostrant-nos el seu interior sense secrets, mai un artista ens ha donat tant. Va donar-nos les seves entranyes, ens les va exposar en les seves obres, mentre en els seus diaris va analitzar, va disseccionar i ens va lliurar el que quedava d'ella, els seus sofriments, els seus somnis, els seus anhels.
Una vida sense secrets, com deessa asteca que es presenta davant els seus súbdits sense pudor, ensenyant les cicatrius de la vida.
Diva i reina indiscutible, des de la seva casa "La Casa Azul" de Coyoacán dominarà el món, ella centre i eix de Mèxic, ella com "Temazcalteci", rebrà a pintors, cineastes, escriptors i actors.
Magdalena Carmen Frida Kahlo i Calderón va néixer en Coyoacán, al sud de Ciutat de Mèxic, el 6 de juliol de 1907. Malgrat això a Frida li agradava dir que havia nascut en 1910, coincidint amb l'inici de la Revolució Mexicana
La seva vida quedarà marcada pel sofriment físic que començarà amb la pòlio contreta en 1910 i va continuar amb diverses malalties, lesions, accidents i operacions. Aquesta primera malaltia li va deixar una seqüela permanent: la cama dreta molt més prima que l'esquerra.
Però el fet que marcarà per sempre la seva vida es produirà el 17 de setembre de 1925. Quan amb 18 anys viatjava en un camió - que s'usava com a transport públic en aquella època- al costat del seu amic Alejandro Gómez Arias tornant a Coyoacán després d'haver assistit a la celebració de la independència mexicana d'Espanya. Un tramvia envesteix al camió per la meitat, corbant-se aquest més i més fins a esclatar en molts trossos mentre el tramvia seguia avançant, fruit d'això sofrirà lesions permanents com a conseqüència del fet que la seva columna vertebral va quedar fracturada i gairebé trencada, així com diverses costelles, el coll i la pelvis, el seu peu dret es va dislocar i va quedar desfet, la seva espatlla es va desllorigar i un manillar la va travessar des de l'estómac fins a la pelvis. La medicina del seu temps la va torturar amb operacions quirúrgiques (32 al llarg de tota la seva vida), cotilles de diferents tipus, i diversos mecanismes d'estirament. En aquest moment, i fruit de l'avorriment per la llarga convalescència, Frida comença a pintar, enfrontant-se a si mateixa, creant un ex-voto sobre l'accident en l'estil tradicional mexicà.
L'altre fet que marcarà la seva vida serà la decisió, malgrat la seva coneguda bisexualitat, de contreure matrimoni amb Diego Rivera, 20 anys major que ella, aquesta relació tant apassionada com tempestuosa durarà malgrat les anades i vingudes tant d'un com de l'altre, les pressions, un divorci i unes segones noces, així com la impossibilitat de Frida per concebre fills, Frida arribarà a dir.
" Sufrí dos graves accidentes en mi vida........Uno en el cual un tranvía me arrolló y el otro Diego "
I serà la seva vida el que marcarà l'eix central de la seva obra, l'exposició sincera i punyent, tant amb els seus retrats com en els diversos temes que tocarà, com el punyent "Hospital Henry Ford" commemoració de l'avortament que gairebé li va costar la vida. Però no hi ha morbositat en, només constatació, mireu-me, jo els estic veient però mai sabran el que sento, Frida ens envia missatges des de les seves obres, igual que els enviava a les persones a les quals anaven destinats, missatges subtils, només cal saber mirar.
"La Vida callada...
dadora de mundos.
Venados heridos
Ropas de tehuana
Rayos, penas, Soles
ritmos escondidos
"La niña Mariana"
frutos ya muy vivos,
la muerte se aleja,
líneas, formas, nidos,
las manos construyen
los ojos abiertos
los Diegos sentidos
lágrimas enteras
todas son muy claras
Cósmicas verdades
que viven sin ruidos
Arbol de la Esperanza
mantente firme."
Frida Kahlo