diumenge, d’abril 21, 2019

"Les Set Últimes Paraules" (1898) per F. Holland Day


Del 1895 al 1898, Holland Day va dur a terme un projecte sense precedents: una gran sèrie, uns 250 negatius, que mostraven escenes de la vida de Crist, des de l'Anunciació a la Resurrecció, ell mateix va exercir el paper protagonista. El 1890, Holland Day havia viatjat a Oberammergau per veure la representació de la Passió i potser hauria vist una presentació multimèdia similar que va recórrer la costa est, incloent Boston. Per a la seva pròpia producció, Day es va morir de gana, es va deixar créixer la barba i va importar draps i una creu de Síria. El resultat va ser aquesta sèrie d’autoretrats: Les imatges més poderoses de tota la seva sèrie, son sense cap mena de dubtes "les set últimes paraules de Crist"

 Pater dimitte illis, non enim sciunt, quid faciunt (Lucas, 23: 34)

 Amen dico tibi hodie mecum eris in paradiso (Lucas, 23: 43)

 Mulier ecce filius tuus [...] ecce mater tua (Joan, 19: 26-27)

¡Elí, Elí! ¿lama sabactani?" - Deus meus Deus meus ut quid dereliquisti me (Mateu, 27: 46 i Marc, 15: 34).

 Sitio (Joan, 19: 28)

 Consummatum est (Joan, 19: 30)

Pater in manus tuas commendo spiritum meum (Lucas, 23: 46)

Edward Steichen va afirmar:

"Few paintings contain as much that is spiritual and sacred in them as do the ‘Seven Words’ of Mr. Day. . . . If we knew not its origin or its medium how different would be the appreciation of some of us, and if we cannot place our range of vision above this prejudice the fault lies wholly with us. If there are limitations to any of the arts, they are technical; but of the motif to be chosen the limitations are dependent on the man—if he is a master he will give us great art and ever exalt himself."


Resurrecció (1896/98), Library of the Congress, Washington
F.Holland Day (1864-1933)

+ Informació
https://artblart.com/
https://www.metmuseum.org/

diumenge, de març 03, 2019

La Grandiositat de la Dinastia Quing


 Espai ritual al Saló Principal del Palau de la Longevitat i la Salut. Beijing

La dinastia Quing, és la màxima representació de la grandiositat imperial de la Xina, una dinastia que es va caracteritzar per crear un estat multiètnic i multicultural. Fundada l'any 1644 per un petit grup del nord-est asiàtic anomenats "Manxús". Els seus governants van adoptar la Ciutat Prohibida a Beijing com a seu del govern i es diferenciaven del poble xinès per la llengua, la història i la cultura. Durant el govern Qing, els costums van canviar força ja que van prohibir la tradició d'embenar els peus i van animar a les dones a aprendre a caminar i caçar. En general, els manxús van gaudir de més llibertat i drets que les seves homòlegs xinesos.

Segell de l'emperadriu amb drac de doble cap amb caixa, safata, pany, clau i plaques. Taller Imperial, Beijing, període republicà, 1922, aliatge d'or amb borles de seda, Museu del Palau Beijing
Emperadriu XiaoSheng, 1751, per artistes anònims. Pergamí penjat, color sobre seda. 230,5 × 141,3 cm. El Museu del Palau, Beijing.

L'emperadriu Xiaoxian (1777), amb retocs del segle XIX [?]), Ignatius Sichelbarth, Yi Lantai i possiblement Wang Ruxue. Peabody Essex Museum, Salem, Massachusetts
Stupa que conté el cabell de l'emperadriu Dowager Chowqing i el Buda Amitayus. Taller Imperial, Beijing, període de Qianlong, 1777, aliatge d'or i plata amb corall, turquesa, lapislàtzuli i altres pedres semiprecioses i vidre; pedestal: fusta zitan, Museu del Palau, Beijing

Barret amb fènix. Probablement Taller Imperial, Beijing, segle XVIII o XIX, seda, vellut, fil de seda, perles, pedra d'ull de tigre, lapislàzuli, vidre, escorça de bedoll i metall amb daurat i ploma de martín, Museu del Palau, Baijing

Ventall lobulat amb grues, préssecs i roques. Període de Qianlong, 1736-95, tela de seda sobre gasa de seda, pigments; mànec: fusta i ivori, Museu del Palau, Beijing

Roba festiva amb ratpenats, lotus i el personatge de la longevitat. Probablement Manufactura Imperial de Seda, Suzhou (brodats) i Tallers Imperials, Beijing (sastreria), Jiaqing període, 1796-1820, Museu del Palau, Beijing
La cort imperial dels Qing era estrictament patriarcal i jeràrquica, però l'emperadriu dirigia el harem imperial i podia influir en l'emperador. Era considerada la "mare de l'estat" i un model per a totes les dones. Presidint els rituals de l'estat per promoure la producció de seda, i per la seva banda els empresaris honoraven el paper vital de les dones en la salut econòmica de l'estat a través de la producció tèxtil.


Tocat festiu amb fènixs i peònies. Probablement Taller Imperial, Beijing, Tongzhi o Guangxu període, probablement 1872 o 1888-89, Museu del Palau, Beijing

Roba festiva amb vuit dracs-fènix i dotze símbols imperials. Imperial Silk Manufactory, Suzhou (brodats) i Imperial Workshop, Beijing (sastreria), període Guangxu, al voltant de 1888-89, Museu del Palau, Beijing

"Bevent Te" de les dotze dones de Yinzhen. Pintors de la cort, Beijing, possiblement incloent-hi Zhang Zhen (finals del segle XVII i principis del segle XVIII) o el seu fill Zhang Weibang (aproximadament 1725-aproximadament 1775), període Kangxi, 1709-23, Museu del Palau, Beijing

"Mirant els albercoquers" de les dotze dones de Yinzhen. Els pintors de la cort, Beijing, possiblement incloent Zhang Zhen ( finals dels XVII i principis del segle XVIII) o el seu fill Zhang Weibang (aproximadament 1725-1775), període Kangxi, 1709-23, Museu del Palau, Beijing

Moblet vestidor amb mirall i mirall de mà. Període de Qianlong, cal el segle XVIII, amb reparacions posteriors, laca amb or i decoració policromada al nucli de fusta, fusta zitan, fusta suanzhi, mare de perla, os, metall amb daurat; mirall de fusta amb funda de seda brodada, Museu del Palau, Beijing

Tetera amb senyora i nen en jardí. Taller Imperial, probablement Beijing, període de Qianlong, probablement entre el 1760 o 1770, cloisonné i esmalt pintat, coure i aliatge d'or amb esmalt policromat i daurat, corall, turquesa i lapislàtzuli, Museu del Palau, Beijing

Emperadriu Dowager Cixi. Fotografiada per Yu Xunling (1874-1943), període Guangxu, 1903-05, imprès en placa de vidre, Smithsonian Institution, Washington

La veritat és que fins fa no gaire teníem una visió bastant esquemàtica d'aquesta era. Poc a poc es va obrint la llum i anem tenint una visió més concreta, i crec que no només d'aquesta era si no de tota la historia, art, cultura d'aquest estat que casi pot ser considerat un continet en si mateix, la Xina.

diumenge, de febrer 03, 2019

Valentí Fargnoli Annetta (1885 - 1944)


Processó dels patrons de Celrà. Sants: Cristo i Jou. 1919. Institut Amatller

Valentí Fargnoli (1885-1944)

Valentí Fargnoli és fill de pares italians, migrats a Catalunya. Va néixer a Barcelona, i després d'una breu estada de la família a Itàlia, es van traslladar a les comarques gironines per finalment establir-se a la ciutat de Girona. Primer en una casa al carrer de Santa Eugènia i posteriorment al carrer de la Sèquia.

El seu treball com a fotògraf s'inicia al voltant de 1910 i exerceix en diferents especialitats. Com és sabut, la major part de la seva obra la va difondre a partir de postals fotogràfiques (9x14 cm) que exposava i venia a l’aparador de diversos comerços, com ara la farmàcia Pérez-Xifra, a Girona; l’hostal de ca l’Orench, a Maçanet de la Selva; a la sastreria de Begur o mitjançant el mateix capellà, al santuari de Rocacorba (Canet d’Adri, Gironès).

Fargnoli sempre va ser un fotògraf ambulant. Potser per vocació, però segur que per obligació. Mai no va estar al seu abast l’esforç econòmic que suposava la creació d’un estudi-galeria fotogràfic, i sembla improbable que la naturalesa del seu caràcter l’hagués permès d’exercir d’ajudant subaltern en algun laboratori.
Afortunadament, la seva professionalitat i el seu ventall de registres li van permetre donar resposta a multitud d’encàrrecs, que van molt més enllà de la fotografia patrimonial i abracen l’àmbit del retrat, individual i col·lectiu, la fotografia publicitària o el reportatge social.

Fargnoli no es va estar de participar, i amb èxit, en un gran nombre de concursos fotogràfics, que juntament amb el prestigi, li reportaren uns ingressos econòmics gens negligibles. Les seves fotografies il·lustraren mitja dotzena de publicacions, tres de les quals eren signades per Carles Rahola.

La Diputació de Girona i l’Ajuntament de Girona també li varen fer diversos encàrrecs. Aquest darrer, el 9 de gener del 1925, va aprovar l’adquisició de «hasta cinco ejemplares, de todas y cada una de las que se refieran a vistas de paisajes, edificios y objetos artísticos y arqueológicos de la Ciudad, para formar un album de propiedad del Ayuntamiento y poder otorgar concesiones análogas que en lo sucesivo se soliciten».

Valentí Fargnoli traspassà a la ciutat de Girona el 7 d’abril del 1944, cinc dies abans de complir 59 anys. No se sap amb certesa què va passar amb el seu arxiu. Avui, però, també podem dir que l’Arxiu Mas, a Barcelona, custodia més de dos mil cent negatius de Fargnoli, fruit de la seva col·laboració en el Repertori Iconogràfic.

*Extracte Dossier Premsa: Conveni col·laboració entre la Fundació Ametller i l'Ajuntament de Girona


Castell-Palau de Bellcaire, 1918. Institut Amatller

Retrat de dona i tres nenes a Banyoles, de 1915

 Cor Germanó, 1916

Coral, Vilopriu, 1916

Una dona a la cuina de Can Prat, a Sant Feliu de Pallerols (1918), Arxiu Mas

 Pescadors netejant les xarxes a l'Estartit, cap a 1920, Col·lecció Mascort

 Pescadors a la platja del Port Bo de Calella, datada l'11 febrer 1921, Arxiu Mas

 La Principal de L'Escala, 1923, Col·lecció Família Sala-Puig

La Principal de L'Escala, 1925, Col·lecció D. Hereu.

La principal de L'Escala, 1926,  Col·lecció D. Hereu.

 Llorà, 1938, Col·lecció Mascort

 Pont d'en Gómez, Col·lecció Mascort

 Col·lecció Mascort

 
Interior de la cuina del Mas Segú de Sant Privat d’en Bas, amb pastera per preparar el pa, Col·lecció Mascort

Vista de l'arribada de barques de pesca a la platja de l'Estartit, Col·lecció Mascort

Membres de la secció dramàtica de la Societat Obrera l’Amistat camí del santuari dels Àngels, 1925.

 Col·lecció Mascort

 La sala de necròpsies de l'Hospital de Santa Caterina de Girona

Tossa de Mar, pescadors de l’Estartit i processó festiva amb l’Àliga de Girona, entre el 1918 i el 1923. Institut Amatller.
 

+Informació:
http://www.inspai.cat/Inspai/ca/patrimoni-fotografic/21/fons-valenti-fargnoli
https://www.fundaciomascort.com/