diumenge, de febrer 11, 2018

Josep de Ribera, L'art al servei d'una idea


Martiri de Sant Andreu, 1628. Museu de Belles Arts de Budapest

Martiri, sofriment, dolor, un món aspre, és el món de la Contrareforma a la que Ribera tindrà un paper destacat en la representació de totes les formes del dolor físic.

Ribera ha estat celebrada per les seves representacions del sofriment humà, un tema popular per als artistes durant la Revifada Catòlica. La violència a l'obra de Ribera no és producte d'un suposat sadisme ni de l'expressió d'un interès purament estètic, si no que impliquen un compromís artístic, religiós i cultural complex en el descripció del patiment corporal: desafiant-nos a mirar més enllà de l'impactant imaginari.

Martiri de sant Llorenç, 1620-24. National Gallery of Victoria, Melbourne

Sant Sebastià, 1636. Museu del Prado, Madrid

Martiri de Sant Bartomeu, 1644. MNAC, Barcelona

Martiri de Sant Sebastià, 1651. Museu de San Martino, Nàpols

Nascut a Xàtiva, València, Ribera va passar la major part de la seva carrera a Nàpols, al sud d'Itàlia, on va influenciar molts mestres napolitans com Salvator Rosa i Luca Giordano. Sovint és considerat hereu de Caravaggio pel seu dramàtic ús de la llum i l'ombra, i la seva pràctica de pintar directament del model.

Martiri de Sant Bartomeu, 1628-30. Palazzo Pitti, Florència

Apolo i Marsias, 1637. Museu Capodimonti, Nàpols

Martiri de Sant Felip, 1639. Museu del Prado

Estudi per St Sebastià, 1620, Ashmolean Museum, Universitat d'Oxford

Estudi per un rat penat i dues orelles, 1620-26. The Metropolitan Museum of Art, New York

 Estudi de nassos i boques, 1622. British Museum

La Inquisició, 1630. Museum of Art, Rhode Island School of Design

El martiri de Sant Bartomeu, 1634. National Gallery, Washington






diumenge, de gener 07, 2018

François I i els artistes dels Països Baixos


 1530, François I  Valois-Angoulême per Jean Clouet, Louvre

El gust de François I per l'art italià és força conegut; el seu patronatge és essencialment identificat amb la creació de l'escola italianitzant a Fontainebleau, però el seu regnat va estar igualment marcat per una vigorosa tradició d'artistes procedents dels Països Baixos que s'establiran a França.

 Grégoire Guérard, Retaule de l'Eucaristia, Autun, Musée Rolin

 Grégoire Guérard, Retaule de l'Eucaristia, Autun, Musée Rolin

Grégoire Guérard, Retaule de l'Eucaristia, Autun, Musée Rolin

Grégoire Guérard, La Transfiguració -al revers-Saint Laurent repartint almoines

Grégoire Guérard, La Transfiguració -al revers-Saint Laurent repartint almoines

Grégoire Guérard, La Transfiguració -al revers-Saint Laurent repartint almoines

Grégoire Guérard, La Transfiguració -al revers- detenció de Saint Laurent

 1515-20, Jan De Beer, Tríptic de l'adoració dels reis amb la Nativitat i la fugida cap a Egipte, Pinacoteca de Brera 

 Noël Bellemare, La Saviesa de Salomó, Paris, Església de Saint Gervais-Saint Protais

 Maître d’Amiens, La Mort de la Verge, Museum Mayer van den Bergh, Anvers.

Noël Bellemare, Davallada de la Creu, Anvers, Chouzet-sur-Loire, Mairie

 Grégoire Guérard, la Lamentació, Lille, DRAC, Hauts-de-France, Louvre

 1518, Jean Clouet, Retrat de François I com a Joan el Baptista, Louvre

Els artistes neerlandesos més coneguts i actius durant el regnat de François I són Jean Clouet (del que només hi ha al voltant de vint obre totalment reconegudes) i Corneille de la Haye, més conegut, aquest últim com Corneille de Lyon, tots dos especialistes en el món del retrat.

Jean Clouet, Retrat a cavall de François I, Louvre

 1520-25, Joos Van Cleve, Lucrècia, Erich Lessing, Viena

 1530-35, Jean Clouet, Retrat d'home portant un llibre de Petrarca, Royal Collection, Londres

 1530-35, Joos van Cleve, Henry VIII, Royal Collection, Londres

 1531-4, Joos Van Cleve, Retrat d’Eleonora d'Àustria, Royal Collection, Londres

 1534, Corneille de Lyon, Retrat de Pierre Aymeric, Louvre

 Corneille de Lyon, Béatrice Pacheco, comtessa d’Entremont, Grand Palais (Château de Versailles)

 François Demoulins, Le Livre du Fort Chandio, BNF

 Jean Clouet, Retrat de Claude de Lorraine duc Guise, Gallerie degli Uffizi

 Jean Clouet, Retrat de Jacques Ricard, anomenat Galiot, Senyor d’Assier en Quercy, Londres, British Museum 
 Jean Clouet, Retrat de Louis de Clèves, comte de Nevers, Fondazione Accademia Carrara, Bergamo.

 Maître de Dinteville (Bartholomeus Pons), Tres homes baixant tonells, Städel Museum

  Félix Chrétien (Bartholomeus Pons), Retrat d'home a l'antiga, Louvre

Wilhelm de Pannemakersobre el dissenys de Pieter Coecke van Aelst, Detenció de Sant Pau, KBC Bank, Louvain


A més de París, Normandia, Picard, Xampany i Borgonya van ser arrossegats per una onada d'influències nòrdica, des d'Amberes, Brussel·les, Leiden, Haarlem, aniran arribant artistes que destacaran en l'art de la il·lustració de manuscrits, els retrats i la pintura religiosa. Investigacions recents han anant revelat poc a poc els noms de tots aquesta artistes que injustament havien caigut a l'oblit: Godefroy el Batave, Noël Bellemare, Grégoire Guérard i Bartholomeus Pons són només alguns dels artistes que van destacar en els mitjans tan diversos com la il·luminació, la pintura, el vitrall, el tapís i l'escultura. François I va realitzar extenses adquisicions de tapissos, objectes d'art d'or i plata, i pintures flamenques i no només italianes, tot això ens dona una nova dimensió del monarca que representa el Renaixement a França.

dimarts, de desembre 26, 2017

Edvard Munch, Autoretrat: Entre el rellotge i el llit


"Self-Portrait Between the Clock and the Bed" (1940-43), Munch Museum

L'artista noruec Edvard Munch (1863-1944) al principi de la seva carrera va aconseguir fama amb les representacions de l'ansietat humana. Tema que va revisar regularment amb una renovada intensitat i inspiració. Autoretrat: Entre el rellotge i el llit (1940-43) va ser un dels seus treballs finals i ens hi serveix com a objecte per revaluar l'obra de Munch.
No hi ha el menor dubte que "The Screem" (El Crit) és una icona del món de l'art i de la cultura, al mateig nivell que la "Gioconda", però de la mateixa manera, la fama d'aquesta obra ha generat una immensa ombra sobre la resta de l'obra de Edvard Munch, i estem parlant de seixanta any de treball continuat i de aproximadament 1.700 obres.

"The Sick Child" (1907), Tate Gallery, London

"Self-Portrait with cigarette" (1895), Nasjonalgalleriet, Oslo

"Sick Mood at Sunset, Despair" (1892), Thielska Calleriet, Stockholm

"Despair" (1894), Munch Museum

"Moonlight" (1893), Nasjonalgalleriet, Oslo

Self Portrait in Hell (1903), Munch Museum, Oslo

"Weeping Nude" (1913-14), Munch Museum, Oslo

"At the Deathbed" (1895), Art Museums of Bergen

The Artist and His Model" (1919-21), Munch Museum, Oslo

"Starry Night" (1922-24), Munch Museum, Oslo

"Ashes" (1925) Munch Museum, Oslo

"The Dance of Life" (1899-1920) Nasjonalmuseet, Oslo

"The Night Wanderer" (1923-24), Munch Museum, Oslo

"Self-Portrait With Bottles" (1938), Munch Museum