diumenge, d’octubre 16, 2016

Mèxic 1900 - 1950. Més enllà de Rivera i Kahlo


 Tiburcio Sánchez de la Barquera, Retrato de la família Escandón Arango (1867) Museo Nacional de Arte, México, D.F

Després de la seva independència, l'any 1821, de la corona espanyola, Mèxic es converteix en un cas paradigmàtic de fugida i trencament dels seus lligams amb la fins aleshores potència colonial. I això es reflectirà en un esperit crític, enfrontat a l'immobilisme espanyol i un desitjo de modernitat i transformació. La pintura, l'escultura, l'arquitectura, l'urbanisme, la música, la literatura, el cinema i les arts aplicades reflectiran tot aquest desitjo forjant la identitat de Mèxic. Diego Rivera, Frida Kahlo,  José Clemente Orozco, Rufino Tamayo, són alguns dels artistes, els més coneguts que conformaran i donaran pes a aquesta identitat Mexicana.

Angel Zárraga, La femme et le pantin (1909) Colección Andrés Blaistein

 Diego Rivera, La mujer del pozo(1913) Museo Nacional de Arte, México, D.F

 Diego Rivera, Retrato de Adolfo Best Maugard (1913) Banco de México Diego Rivera Frida Kahlo Museums Trust, México, D.F

Diego Rivera, Retrato de Angelina Belof (1918)

 Amado de la Cueva, Retrato de de Guadalupe Marín de Rivera (1920) Museo Regional de Guadalajara

Roberto Montenegro, Retrato de Gabriel Ferná-Ledezma (1921) Colección FEMSA

 Dr. Atl. Gerardo Murillo, Retrato de Nahui Olin (1922) Colección Andrés Blaistein

Al mateix temps que es mantenien Informats de tot el que succeïa a Europa i de les diferents corrents artístiques, varen construir un imaginari propi i totalment independent. Els artistes mexicans van beure de les tradicions del segle XIX, però ho van fer completament seu, van omplir els corrents avantguardistes que arribaven en un esclat de color i motius ancestrals.

Jean Charlot, El baile de las Malinches (1926) Colección FEMSA

José Clemente Orozco, Las Soldaderas (1926) Museo de Arte Moderno de México, México D. F.

Ramón Cano Manilla, India de Oaxaca (1928) Museo Nacional de Arte, México, D.F.

 Rufino Tamayo, Mandolinas y ananás (1930) The Phillips Collection

 Diego Rivera, La canoa enflorada (1931) Museo Dolores Olmedo, Xochimilco

Ramón Alva de la Canal, El Café de Nadie (1931) Museo Nacional de Arte, Mexico D. F.

La Revolució Mexicana (1910-1920) es va convertir en el gran element cohesionador i un impuls definitiu per a la configuració d'un projecte artístic nacional. Rivera, Siqueiros, Orozco amb els seus murals aconsegueixen la catarsi del sentiment nacional mexicà. Curiosament dins un ambient marcadament masculí, les dones cobren força, ja que es va obrir el camí a diverses oportunitats: va permetre a les dones participar en l'esforç econòmic i les va encoratjar a fer-se un lloc en l'escena artística, com pintores o mecenes com per exemple: Frida Kahlo, Lola Álvarez Bravo, Tina Modotti i  Maria Izquierdo.

Frida Kahlo, El Marco (1938) Centre Pompidou, París

Frida Kahlo, Las Dos Fridas (1939) Museo de Arte Modeno, México D.F.

 Francisco Eppens, Constructores (1940) Museo Nacional de Arte, México D. F.

David Alfaro Siqueiros, el Coronelazo (1945) Museo Nacional de Arte, México D.F.

 Rosa Rolanda, Autorretrato (1952) Museo de Arte Moderno, México D.F.

+ Informació:

http://www.grandpalais.fr/

2 comentaris:

Leopold Estapé ha dit...

Molt bona entrada ¡¡¡

Enric H. March ha dit...

A vegades, la nostra mirada és molt reduccionista, sivint perquè no ho podem abstar tot. I Mèxic és d'aquets llocs que necessita una mirada àmplia perquè el seu món és molt divers. Bon apunt, Javier!