divendres, de novembre 11, 2016

Les múltiples cares de Francis Picabia



"Cada artista és un motlle. Aspiro a ser molts. Un dia m'agradaria escriure a la paret de casa meva: "Artista en tots els gèneres" 'Així es va definir Francis Picabia (París 1879- París 1953) en 1923, un any després d'haver protagonitzat una exposició extraordinària a les Galeries Dalmau de Barcelona. Hi havia penjat 47 obres d'estils diferents - des dels seus quadres abstractes "mecanomorphic" a tradicionals retrats de dones espanyoles púdiques i vergonyoses. Desconcertant a la crítica i al públic amb aquesta estranya combinació dels subjectes (la seva instal·lació incloïa catifes i gerros de flors acuradament col·locats). Picabia en el catàleg de l'exposició es proclamava: "L'home que ofereix el més gran canvi des de Picabia és Picabia".

 Francis Picabia, Efecte de sol a les ribes del Loing, Moret (1905). Philadelphia Museum of Art

 Francis Picabia, Edtaonisl (Eclesiàstic) 1913, The Art Institute of Chicago

 Francis Picabia, Udnie (Jove americana, La Dansa) 1913, Musée National d’Art Moderne, Centre Georges Pompidou, Paris.

Francis Picabia, Watch Out For the Painting-Wet Paint (1919), Moderna Museet, Stockholm

Francis Picabia, La Nit Espanyola (1922), Museum Ludwig, Köln Sammlung Ludwig

 Francis Picabia, Sense Títol (1922-24), Centre Pompidou, París

Francis Picabia, Volucelle (II) 1923, Col·lecció Privada

El canvi i la reinvenció van ser els ingredients essencials de l'obra de Picabia. Pintor, poeta, novel·lista, editor, redactor, guionista, escenògraf i compositor, amic de tota la vida de Marcel Duchamp, amb qui va col·laborar de forma ocasional, descriu la seva carrera com una "sèrie calidoscòpica d'experiències d'art [...] marcades per una forta personalitat". També li agradava jugar amb molts alter egos, escrivint i dibuixant sota almenys tres identitats diferents, incloent-hi "Saint Agustine", "Napoleon", i "Funny Guy".

Francis Picabia, Drinking Straws and Toothpicks (1923-24), Kunsthaus Zürich

 Francis Picabia, Mid-Lent (1924-26), Jeff and Mei Sze Greene Collection

Francis Picabia, Les Amoureux (Après la pluie) 1925, Musée d’Art moderne de la Ville de Paris

Francis Picabia, Idyll (1927), Musée de Grenoble.

 Francis Picabia, Untitled (Spanish Woman and Lamb of the Apocalypse) 1927-28, Col·lecció Privada 

Francis Picabia, Salomé (1930), Collection Broere Charitable Foundation

Francis Picabia, Portrait of a Doctor (1935-38), Tate Gallery

Per a alguns observadors aquesta activitat multifacètica era un signe d'una ment fora de qualsevol focus. Això és el que ens trobem quan fem un repàs de la seva obra, la impossibilitat de generar una adscripció clara, fins i tot sorprenent després de la seva marxa cap a la Riviera francesa, on es dedica a la bona vida, arribant a escriure "cada vegada m'agrada més aquesta atmosfera buida i malalta dels casinos". Aquest canvi ve acompanyat d'un nou gir a la seva obra, que passarà a reflectir la societat que l'envolta, una societat que admirava i alhora menyspreava, el 1932 va escriure "tipus nauseabunds que poblen aquesta regió", aquests sentiments contraposats el duran a la creació, de la que potser són les seves obres més curioses, les pin ups amb un marcat aspecte kitsch, pintades, sota la pressió del govern de Vichy durant la Segona Guerra Mundial.

Francis Picabia, Superimposed Heads (1938), Col·lecció Privada

Francis Picabia - Woman with Idol (1940-43), Col·lecció Privada

Francis Picabia, Femmes au bull-dog (1941), Centre Pompidou, París

 Francis Picabia, L'Adoration du veau (1941-42), Centre Pompidou, París

Francis Picabia, Spring (1942-43), Michael Werner Gallery, New York, London, and Märkisch Wilmersdorf

Francis Picabia, Danger de la force (1947-50), Museum Boijmans Van Beuningen, Rotterdam

Francis Picabia, Ultramarine (1949), Private Collection

Tot això és el que fa de Francis Picabia un artista genial, fora de mida, algú amb qui mai et pots aburrir, una força creadora sense límits.


2 comentaris:

Enric H. March ha dit...

Efectivament, Javier. Un artista inclassificable. Sembla fill d'èpoques diferents. Jo em quedo amb la sensualitat figurativa dels seus quadres.

El Deme ha dit...

Un artista extraño y profundo, visualmente impactante.