dimarts, de setembre 20, 2016

Louis-Ferdinand Céline. "Viatge al Fons de la Nit"



"Durant el període més rabiós de la història de França, puc enorgullir-me d'haver aconseguit almenys la unanimitat dels francesos en un punt: el meu assassinat"
Louis-Ferdinand Céline

(Courbevoie, 27 de maig de 1894 – París, 1 de juliol de 1961)

"Fer art amb el Mal és el gran art, l'únic. Consisteix a saber que el Mal no es liquida, com creuen els homes de l'antivisió política, sinó que l'obra és l'únic lloc on el Mal pot transformar-se inversament en Bé."

Philippe Muray


"La gran desfeta, en tot, és oblidar, i sobretot allò que t'ha fet dinyar, i dinyar-la sense comprendre mai fins a quin punt els homes són uns cabrons". (Pág. 31)

"Quan l'odi dels homes no comporta cap risc, la seva estupidesa de seguida es deixa convèncer, els motius vénen tots sols".
(Pàg. 123)

"(...) em preguntava si jo no corria cap risc personal, si no m'esllavissava per una mena de complicitat en no prendre de seguida l'actitud de reprovar la seva empresa. Fins hauria hagut de denunciar-lo i tot. De la moral de la humanitat, a mi se me'n fot, enormement, igual com a tothom, d'altra part. Què hi puc fer? Però hi ha totes les històries brutes, els bruts muntatges que remou la Justícia al moment del crim únicament per divertir els contribuents, aquests viciosos... Llavors, ja no saps com sortir-te'n. Jo ho havia vist, això. Misèria per misèria, encara preferia la que no fa soroll a tota la que s'exhibeix als diaris". (Pág. 317)

"El dolor s'exhibeix, mentre que el plaer i la necessitat fan vergonya." (Pàg. 361)

Céline, Louis-Ferdinand. "Viatge al fons de la nit" (1932)

Per què llegir "Viatge al fons de la nit" de Louis-Ferdinand Celine ? Perquè és un llibre escrit des de les entranyes, un llibre demolidor, un obús al mig de la societat benpensant. Una obra on el menyspreu i el fàstic són una reacció constant davant del que es veu i, la ironia es converteix en l'únic vehicle que té el personatge per comunicar la seva frustració. Perquè l'home comú segueix sent esclau del poder, perdent la dignitat sense ni tan sols adonar-se compte.


+Informació:

http://louisferdinandceline.free.fr/
http://www.celine-etudes.org/


2 comentaris:

Florestán ha dit...

Hola Xavier

Florestán ha cambiado de casa y me gustaría seguir contando con tu amistad.

Un petó del Florestán

https://florestanbcn.wordpress.com/

Enric H. March ha dit...

Un personatge incòmode, no tant pel que escriu -que és demolidor-, sinó pel que era i pensava. El salva la literatura (o l'art), que és aquell territori que acceptem perquè funciona amb lleis pròpies.