diumenge, de setembre 04, 2016

Descobrint a Josep Balmes i Parramón

 Sense títol 1965(de la sèrie Santo Domingo), Col·lecció Privada

Josep Balmes Parramón (Montesquiu, Osona, Catalunya 20 gener 1927, Santiago de Xile 28 agost 2016) va ser un fill de l'exili. En 1939, després de la victòria feixista, Josep Balmes i tota la seva família, es veuen obligat a abandonar Espanya perquè el seu pare, Damià Balmes, era el batlle de Montesquiu i militant d'Esquerra Republicana de Catalunya. Esdevindran part dels 2000 refugiats que a bord del Winnipeg, el 3 de setembre de 1939, desembarcaran en Valparaíso (Xile).
Des d'aleshores desenvoluparà tota la seva trajectòria vital i artística a Xile, obtenint en 1947 la nacionalitat xilena. No obstant encara viurà un segon exili. Després del cop d'Estat contra Salvador Allende, Josep Balmes s'exiliarà a París, d'on tornarà el 1986.
 
La importància de Josep Balmes és cabdal dins el desenvolupament de l'art a Xile, ja que conjuntament amb la seva dona, Gracia Barrios, i altres artistes varen crear el grup informalista Signo, El seu principal propòsit va ser realitzar un art informalista que trenqués amb la representació figurativa, atorgant-li major importància a la matèria i la tècnica de les obres. A més d'això, el grup va tenir una gran importància en la presa de decisions per definir les directrius que prendria la Facultat d'Arts en uns temps en què es prenien decisions sobre el paper polític que havien de jugar la cultura i les arts a Xile. Van fer extensiva la seva influència a vàries generacions d'artistes xilens.

 Sense títol 1965 (de la sèrie Santo Domingo)+MAC, Santiago de Xile

Projecte per un retrat (1967), MNBA, Santiago de Xile

L'obra pictòrica de l'artista està motivada fonamentalment per l'esdevenir polític i social que forma part de la memòria col·lectiva xilena i llatinoamericana, ja que el seu compromís polític era un element fonamental de la seva creativitat. En la seva obra fa ús del gest pictòric com a mitjà d'expressió, vinculant-se en els seus començaments amb l'informalisme, el que va matisant, al llarg de la seva trajectòria, amb la incorporació d'imatges, la tècnica del collage i l'ús de materials diversos.

L'any 1999 li és atorgat el Premi Nacional d'Arts Plàstiques de Xile.

 Moment Nº6 (Vietnam ferit) 1969, MAC (Santiago de Xile)

No (1972)

 Bandera Xilena (1986)

 Calama (1986), MNBA, Santiago de Xile

 Acumulació nº 1 (1988)

 Calama (1993) Col·lecció privada

Dos Exilis (2012) Col·lecció privada


+Informació:

http://www.artistasvisualeschilenos.cl/658/w3-article-39918.html#biografia