dijous, de febrer 04, 2016

Archibald Motley, Art en temps de Jazz



There is nothing borrowed, nothing copied, just an
unraveling of the Negro soul. So, why should the
Negro painter mimic that which the white man is
doing, when he has such an enormous colossal
field practically all his own; portraying his people,
historically, dramatically, hilariously, but honestly.

— "The Negro in Art" de Alan Locke

 Mulatress with Figurine and Dutch Seascape, c. 1920. Collection of Mara Motley, MD, and Valerie Gerrard Browne

Archibald John Motley Jr (1891-1981) va ser un modernista audaç, altament original i un dels grans cronistes visuals de la vida americana del segle XX. va aconseguir fama a la dècada de 1920, durant els primers dies del Harlem Reinassance: El ressorgiment cultural a Harlem de l'art, la música i la literatura afroamericana, un moviment que es va escampar més enllà d'aquest barri de la ciutat de Nova York, sobretot va impactar a Chicago, on Motley va passar gran part de la seva vida. Motley amb una llarga carrera al seu darrera va gaudir de reconeixement pel seu treball des del principi, però també va passar per períodes de la lluita i foscor.

Motley va néixer a Nova Orleans, però la seva família es va mudar a Chicago quan era molt jove, i més tard es va convertir en un dels primers artistes negres que van assistir a l'Escola de l' Institut d'Art de Chicago. La seva formació va ser acadèmica, rigorosa i centrada en la figura humana, seguint la tradició europea. La seva comprensió de la variada història de l'art és deixa traslluir, especialment, en els seus retrats, però amb una nova visió desafiant que queda palesa a les estridents escenes de la vida urbana quotidiana.

Portrait of My Grandmother, 1922. Collection of Mara Motley, MD, and Valerie Gerrard Browne

 The Octoroon Girl, 1925. Michael Rosenfeld Gallery, LLC, New York

 Café, Paris, 1929.Collection of Mara Motley, MD, and Valerie Gerrard Browne

Mentre les escenes de la vida quotidiana d?Edward Hooper, Thomas Hart Benton, i Reginald Marsh van arribar a ser quasi unes icones i mundialment conegudes, Motley desenvoluparà els seus propis arquetips de llosc i de gents en aquest país, un món sense complexos, un món en que no caldrà demanar disculpes pel fet de ser afroamericà. Aquesta bigarrada realitat, plena de Jazz que conforma la realitat de l'obra de Archibald Motley, li dona no només un caràcter excepcional, si no que el fa mereixedor d'estar entre els grans modernistes americans. L'artista va crear un llenguatge visual molt més atrevit que molts dels seus contemporanis, fusionant la narració de fets amb una vertiginosa i discordant distorsió espacial produint la barreja de personatges de diversos orígens racials i diferents classes socials. Una obra que es mou entre serens i dignes retrats fins abrasives caricatures, tots un món pictòric per plasmar la intensitat, la bogeria, i la complexitat de la vida moderna .

 Tongues (Holy Rollers), 1929. Collection of Mara Motley, MD, and Valerie Gerrard Browne

Blues, 1929. Collection of Mara Motley, MD, and Valerie Gerrard Browne

 Portrait of a Woman on a Wicker Settee, 1931. Collection of Mara Motley, MD, and Valerie Gerrard Browne

Brown Girl After the Bath, 1931. Collection of the Columbus Museum of Art, Ohio

 Self-Portrait (Myself at Work), 1933. Collection of Mara Motley, MD, and Valerie Gerrard Browne

 Black Belt, 1934. Hampton University Museum, Hampton, Virginia.

Between Acts, 1935. Terra Foundation for American Art, Chicago

  Gettin’ Religion, 1948. Whitney Museum of American Art, New York

 Hot Rhythm, 1961. Collection of Mara Motley, MD, and Valerie Gerrard Browne

The First One Hundred Years, terminat al 1972. Collection of Mara Motley, MD, and Valerie Gerrard Brown

+ Informació:

http://www.nytimes.com/A Lesser-Known Modernism Inspired by African-American Culture
http://whitney.org/
http://nasher.duke.edu/motley/#!/black-belt

3 comentaris:

Enric H. March ha dit...

Magnífic! Però més enllà del valor artístic i estètic, com d'important és conèixer artistes com Archibald John Motley Jr. Ens falta aquesta mirada afroamericana en el nostre imaginari perquè massa sovint relacionem aquest grup social nord-americà amb unes arts molt concretes i poques vegades pensem que la pintura i la literatura, per exemple, també és seu.

Champy ha dit...

Oye como en cuanto anda algo así? Me gustó la morenita frente al espejo.

2046

Champy ha dit...

Oye como en cuanto anda algo así? Me gustó la morenita frente al espejo.

2046