dissabte, de gener 23, 2016

Modern Scottish Women: Painters and Sculptors 1885–1965


 Charlotte Nasmyth, Pastoral Landscape, 1800s, National Galleries of Scotland

La història de l'art feminista ha sostingut durant molt de temps que no és suficient amb escriure sobre les dones que han estat excloses de la història de l'art. Hi ha d'haver una anàlisi més ampli de les desigualtats construïdes en la història de l'art, la cultura i la mateixa història. Aquesta és una feina pendent que ens demostra la quantitat de relats cultural i històrics que han de ser revisats a fons. De moment la Scottish National Gallery of Modern Art ha posat el seu granet de sorra per començar aquest canvi amb l'exposició "Modern Scottish Women: Painters and Sculptors 1885–1965"

Flora MacDonald Reid, Fieldworkers (c.1883). The Fleming Collection

 Bessie MacNicol, A Girl of the Sixties (c. 1900). Glasgow Museums Collection

 Mary Cameron, Les Joueurs, 1907. City of Edinburgh Council

 Norah Nielson Gray, Military Hospital Abbaye de Royamour, 1918. Argyll and Bute Council Collection.

 Eleanor Allen Moore, The Silk Dress c. 1918 (self-portrait). Private Collection

Dorothy Johnstone, Anne Finlay portrait (1920). Aberdeen Art Gallery & Museums

L'exposició  ens parla d'èxits innovadors i de desafiaments. Una tensió remarcada per la data triada com a punt de partida d'aquesta exposició. El 1885 Sir William Fettes Douglas, president de la Reial Acadèmia Escocesa, va afirmar que l'obra d'una dona era "com la d'un home però més feble i més pobre". L'acadèmia sembla haver compartit aquesta opinió fins a 1944, quan finalment una dona va ser nomenada membre de l'Acadèmia. (The Edinburgh Arts Club i el Glasgow Arts Club trigarien una mica més, 1982 i 1983, respectivament.)

Norah Neilson, Mother and Child (c. 1920s). Scottish National Gallery of Modern Art, Edinburgh

Gertrude Alice Meredith Williams. The Spirit of the Crusaders, c.1922

 Dorothy Johnstone, Rest Time in the Life Class (1923). City Art Centre, Edinburgh Museums and Galleries

Dorothy Johnstone, Belle Kilgour (Girl with Fruit) 1925. The Fleming Collection

 Doris Zinkeisen, self-portrait (c. 1929) Nationa Portrai Gallery, London

Isabelle Babianska Brodie self-portrait (1939)

La baixa presència de la dona en el món de l'art, es contradiu amb l'actitud més progressista de les escoles d'art. L'any 1848, a l'escola d'Art de Glasgow assistien tant dones com homes, mentre que la universitat d'Art d'Edimburg quedava oberta tant a homes com dones l'any 1908. Les dones van començar a viatjar a París aprofitant les oportunitats que la capital francesa oferia també per a la seva formació. Moltes de les artistes es van convertir en professores, tutores d'altres dones, i establiren una xarxa de connexions que es superposaven amb la familiar - moltes professionals procedien de les classes mitja i alta, amb famílies amb recursos que fomentaven la seva inclinació artística.

Anne Redpath, The Indian Rug (or Red Slippers), c. 1942. Scottish National Gallery of Modern Art

Doris Zinkeisen, Belsen April 1945. IWM (Imperial War Museum)

 Joan Eardley, Street-Kids (1949-51). Scottish National Gallery of Modern Art

Wilhelmina Barns-Graham, Glacier Chasm, 1951. The Barns-Graham Charitable Trust through the Art Fund

 Joan Eardley, Sleeping Nude (1955). Scottish National Gallery of Modern Art

Pat Douthwaite (1934-2002), Hogey Bear, 1960.Scottish National Gallery of Modern Art, Edinburgh

Joan Eardley, Catterline in Winter, 1963. Scottish National Gallery of Modern Art

El que sorprèn és com moltes dones van haver de renunciar als seus càrrecs docents a causa del matrimoni, ja que les normes  impedien que els matrimonis treballessin en la mateixa institució, i les que renunciaven eren elles.

+Informació:

https://www.nationalgalleries.org/whatson/on-now-coming-soon/modern-scottish-women/



1 comentari:

Enric H. March ha dit...

Un fantàstic i sorprenent recull, Javier!