dijous, d’octubre 29, 2015

"Incòlume. Natures mortes del Segle d’Or" al MNAC


Antonio Ponce. El mes de maig, cap a 1635-1640

Incòlume. Natures mortes del Segle d’Or presenta un conjunt extraordinari i en la seva majoria inèdit de natures mortes i gerros de flors d’artistes del segle xvii.

Les 19 pintures, procedents d’una col·lecció privada, ingressen al museu en dipòsit per cinc anys. Una vegada finalitzada l’exposició s’incorporaran a la nova presentació de la col·lecció d’art del Renaixement i barroc que s’inaugurarà el 2016

Aquestes obres enriqueixen d’una manera extraordinària la col·lecció de natures mortes del Museu Nacional, i completen llacunes, fent que guanyi en qualitat artística, en subgèneres, tipologies i en varietat d’autors, tot ajudant a completar una visió panoràmica de la pintura del Segle d’Or.
L’exposició presenta obres de set pintors que fins ara no estaven representats a la col·lecció: Juan de Arellano, Antonio Ponce, Juan de Espinosa, Tomás Hiepes, Agustín Logón, el Mestre de Stirling-Maxwell i el Mestre de les vanitas escrites, a més de Pedro de Camprobín i Juan van der Hamen, de qui el museu ja comptava amb altres obres.

Juan van der Hamen. Card amb panera de pomes, pastanagues, poncem i taronges penjades , 1622

En els quadres podem observar la disposició de productes naturals i artificials ordenats de forma agradable a la vista, és a dir, una natura domèstica per l’acció humana. Des del rebost rústic d’una casa de pagès, que pretén informar de la vida senzilla de la gent humil, fins a una taula parada amb representació minuciosa dels objectes, per a una clientela selecta que volia mostrar el seu aixovar. També hi ha lloc per al subgènere dels gerros amb flors, amb el seu vessant decoratiu i simbòlic, així com una vanitas que reflexiona sobre el caràcter transitori de l’existència. Es tracta d’un món on el temps sembla que no ha passat, perquè la composició ha quedat inalterada, intacta, quieta, morta. La vida s’ha aturat, i la bellesa ha restat incòlume.

Juan van der Hamen. Natura morta amb cistella de fruita, cap a 1622-1623

Les natures mortes realitzades durant el Segle d’Or estan estretament relacionades amb el pensament, la poesia i el teatre de l’època, i no sorgeixen únicament de l’experiència estètica de la pintura. Són la culminació de les tendències realistes del nord d’Europa i fruit de l’humanisme renaixentista.

Es caracteritzen per la seva austeritat i sobrietat, i per presentar composicions organitzades de manera simètrica. Fins fa poques dècades eren considerades com a simples elements de decoració i, sovint, eren ignorades a la història de la pintura. Però més enllà de la representació dels aliments d’una cuina o dels quadres de flors amb què s’ornaven els altars, aquestes obres transcendeixen el context quotidià i esdevenen obres amb un fort missatge simbòlic, relacionat amb el context històric i moral en què foren creades.

Cada element, els diferents tipus de fruites i flors, té un significat simbòlic, i les diferents composicions al·ludeixen a temes com el Carpe diem, el pas del temps i la mort amagada a la bellesa. Són una experiència estètica basada en la contemplació d’allò quotidià que apel·la no només a la vista sinó també a la resta dels sentits, especialment al gust i a l’olfacte, així com també a la memòria.

Natura morta amb cistella de fruites, carabassa i raïm, Mestre de Stirling-Maxwell, 1615-1625

Una de les natures mortes més tradicionals és el rebost d’una casa de pagès. Una composició agradable a la vista on es disposen una sèrie de productes de la natura, ja sigui de manera ordenada o mig improvisada. Al darrere d’aquestes escenes s’amaga el missatge, sovint mitificat, de la vida senzilla i tranquil·la que duien els camperols.

Natura morta de fruites i gerra, Juan Van der Hamen, 1626

Una versió modernitzada del concepte del rebost rústic són les lleixes graonades de Van der Hamen. Una novetat potser produïda amb l’arribada a Madrid de l’erudit Cassiano dal Pozzo, l’any 1626, qui coneixeria els comentaris de Plini el Vell sobre obres similars de l’antiga Roma.

Natura morta amb fruita i gerro de flors, Tomás Hiepes, 1645-1650

En una altra variant de natura morta, el rebost passa a la taula i, juntament amb els aliments, es representen rics objectes de l’aixovar domèstic, de vegades, fins i tot, gerros de flors. Un subgènere que respon al gust d’una clientela amb poder adquisitiu que amb aquesta mena de pintures vol mostrar-lo al món.

Natures mortes circulars, Tomás Hiepes, 1649

Un format innovador per a la pintura espanyola de mitjan segle xvii són les natures mortes on un paisatge atmosfèric serveix de teló de fons per a fruites i verdures. Derivats del món flamenc i italià, foren usuals en els anomenats bodegons de temporada, vinculats a les estacions de l’any.

Vanitas, Mestre de les vanitas escrites, 1650

La vanitas il·lustra una reflexió sobre la fugacitat i vanitat de la vida mitjançant la representació d’objectes que al·ludeixen al caràcter transitori de l’existència humana. Hi apareixen símbols relacionats amb el desig de ser lloat (per la riquesa, el poder o el coneixement) i d’altres referits als plaers terrenals o els vicis.


Plat de figues, Pedro de Camprobín, 1656

Les pintures de petit format on veiem un plat o una panera amb fruita rarament són obres autònomes. Habitualment, acostumen a ser un esbós preparatori o un retall d’una natura morta (o d’un episodi historiat) de mides més grans; per tant, constitueixen un detall enfocat d’una composició superior

Cistella de flors, Juan de Arellano, 1670

Un subgènere important i comercial fou el dedicat als gerros de flors, amb pintors especialitzats en aquest àmbit. Són obres que descriuen amb detall tant les plantes com el recipient que les acull, amb un clar vessant decoratiu. Sovint també s’hi poden amagar algunes interpretacions simbòliques.


+Informació:

http://www.museunacional.cat/ca

2 comentaris:

Enric H. March ha dit...

Les natures mortes no han estat mai sant de la meva devoció- Tot i que reconec que aquesta barreja de simbolisme i costumisme té el seu interès, artísticament no acabo de connectar sensiblement amb elles. No coneixia aquests artistes.

El Deme ha dit...

Personalmente las naturalezas muertas son cuadros que me deprimen. Son frutas olvidadas, vasijas arrinconadas, mesas sin organizar. Sé que es un estilo pictórico muy apreciado. Y que hay pintores estupendos, pero es un arte que me incomada.