dijous, de setembre 03, 2015

Joaquim Mir, passió per la llum i el color.


Francesc Serra i Dimas: Joaquim Mir al seu estudi (1904)
"Només vull que les meves obres alegrin el cor i inundin de llum els ulls i l’ànima".
Joaquim Mir

Joaquim Mir i Trinxet (Barcelona, 6 de gener de 1873 – 27 d'abril de 1940, Vilanova i la Geltrú), si les matemàtiques no em fan una mala jugada, aquest mes d'abril s'han complert els 75 anys de la seva mort. Potser hagués estat bo i adient que amb aquest motiu s'hagués celebrat una gran retrospectiva de la seva obra. Una obra que per sobre de qualsevol altra consideració és una cant a la llum i al color.

La llum, el color són els autèntics protagonistes de l'obra d'en Joaquim Mir, jocs de colors de totes les intensitats generen un festí lumínic ple de vida que ens enganxa en la seva sensibilitat, tons suaus, tons intensos que ens fan descobrir paisanatges coneguts o nous, però sempre sota una nova mirada, plena d'intensitat i alhora de delicadesa.

"Mir no buscava la natura; la trobava, o millor dit, la creava. Ell creava el paisatge per la intensitat de la seva mirada, per la visió profunda que li provocava la llum"
Francesc Miralles

Que jo recordi, l'última antològica sobre Joaquim Mir va tindre lloc l'any 2009 al CaixaForum, "Joaquim Mir. Antològica 1873-1940", una selecció de 80 obres representatives de la seva trajectòria artística.

1896, L'hort del rector, MNAC

1897, La Séquia, MNAC

1901, La Cala Encantada, MNAC

1902, Or i atzur, MNAC

1903, El roc de l'estany, MNAC

1903, Posta de sol, Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma

1903, El rovell, Col·lecció privada

1907, Cel de trons, MNAC

1908-09, Camí de la Cova de Montserrat, Museu de Montserrat

1909, Poble Escalonat, MNAC

1911, La Vita, Esbós del vitrall La Vita, Casa Trinxet, Guaix sobre cartró. Col·lecció privada

1915, Vista de L'Aleixar, Bilboko Arte Ederren Museoa

1919, El rierol, Museo Nacional de Bellas Artes, Buenos Aires


+ Informació:

Joaquim Mir. Antològica 1873-1940



2 comentaris:

Enric H. March ha dit...

Quina pena que Picasso, Miró o Dalí omplin tan interessadament el panorama pictòric. Sense treure cap mèrit, evidentment, tots tres tenen institucions i museus que cal promocionar. Potser comença a ser hora de tenir una pinacoteca que posi els grans pintors on han de ser. I Mir estaria dalt de tot.

Galderich ha dit...

En Mir té aquella qualitat que pocs artistes aconsegueixen: una personalitat que la captes a la que veus un quadre d'ell.