dimarts, de juny 09, 2015

Les Pintures de Santa Caterina de la Seu d'Urgell


  "Disputa i arrest de santa Caterina", MNAC, Barcelona

El conjunt de santa Caterina és un exemple tardà però extraordinari de pintura mural romànica catalana. Varen ser descobertes darrere d’un retaule barroc, que les va treure de l’anonimat però a l'hora va provocar la seva dispersió.

"El martiri de santa Caterina", Fundació Abegg-Stiftung, Riggisberg, Suïssa

El conjunt pictòric està integrat per tres parts. "Disputa i arrest de santa Caterina", conservat al MNAC, que mostra el triomf dialèctic de la santa contra els pagans. "El martiri de santa Caterina", al fons de la fundació Abegg-Stiftung, on les interpretacions semblen que van encaminades a mostrar la mort dels màrtirs dominicans a mans dels defensors de l'heretgia càtar. "El Sant Sopar", del fons del MEV, recull el moment de l'eucaristia. La importància del conjunt pictòric de Santa Caterina de la Seu rau, segons Castiñeiras, en dos moments 'importants' de la historia del patrimoni català: El segle XIII i el segle XX. La primera perquè l'obra tot i ser del període final de l'art romànic també és el 'primer ressò' de la pintura gòtica a Catalunya. A més l'obra també mostra la crítica religiosa que hi havia cap als càtars a Urgell.

"El Sant Sopar", MEV, Vic (Osona)

Durant el s.XIII, i especialment durant el govern del bisbe Ponç de Vilamur (1230-1257), varen entrar en conflicte el bisbat d’Urgell i els grans senyors feudals del seu entorn, els vescomtes de Castellbò i els seus aliats, els comtes de Foix. L’Església acusava aquests nobles de protegir l’heretgia càtara, identificant així els seus enemics polítics amb els enemics de la fe cristiana. I aquesta capella serà la glorificació de l'ortodòxia i el triomf davant l'heretgia. Així la disputa de la santa amb els filòsofs pagans es pot llegir com un reflex dels debats i controvèrsies entre els càtars i els frares dominics. L'escena del martiri, podria recordar la mort del predicador fra Ponç de Planès, enverinat a la vila de Castellbò el 1237-1238, i la presència del Sant Sopar és una referència directa al sagrament de l’Eucaristia, el valor dogmàtic de la qual els càtars negaven explícitament. Aix`doncs ens trobem davant d'un conjunt que no solament decorava una capella, sinó que complia amb una doble funció, per una banda educar en la fé cristina i per altra servir com vehicle de propaganda de l'Església enfront els seus enemics. I a tot això hem d'afegir el fet de reflectir un conflicte que estava tenint lloc en aquell moment, és a dir, funcionen com testimoni històric.

+Informació:

http://www.museuepiscopalvic.com/laprincesasavia/cat/exposicio.htm

5 comentaris:

Galderich ha dit...

Més que romànic són pintures del que anomenem gòtic lineal.

Enric H. March ha dit...

Més enllà de tota racionalitat, m'emociona el romànic.

Leopold Estapé ha dit...

Com m'agrada el evangelista de "El Sant Sopar",

Xavier ha dit...

com sempre, l'home ilustrat. m'agrada.

El Deme ha dit...

La pintura románica era la manera que se tenía en la iglesia para explicar historias a la gente. Son maravillosas y durante la historia han sido olvidadas, mal cuidadas o simplemente destruídas. Las que muestras aquí son fascinantes.