dimecres, de maig 06, 2015

La Mirada de Dimitris Harisiadis



Dimitris Harisiadis (Δημήτρης Χαρισιάδης), 1911-1993

Descendent d'una família burgesa de Kavala. Va estudiar química a Laussane, i la fotografia va cridar ben aviat la seva atenció gràcies a una càmera que li van donar quan tenia 16 anys.

El punt de partida de la seva carrera fotogràfica va ser el front d'Albània (1940), quan Harisiadis, com a oficial de l'exèrcit i fotògraf militar, va captar la vida dels soldats i l'ofensiva de les tropes gregues al nord de l'Epir. Posteriorment, gràcies als seus coneixements de llengües estrangeres, serà traslladat a Atenes, lloc on captarà les dures condicions de supervivència durant l'Ocupació alemanya. Com a corresponsal de la premsa europea va fotografiar els "esdeveniments de desembre" i la Guerra Civil. Després de l'Alliberament, i per compte de les missions d'auxili estrangeres, va documentar fotogràficament l'arribada i distribució de l'ajuda americana al país. Més tard, per ordre del Ministeri de Reorganització va registrar la recuperació econòmica del país i les grans obres públiques.

1941, Guerra Greco-Italiana

Ocupació alemanya. Menjador  Neo Faliro, Atenes, desembre 1941

Un oficial grec interroga un presoner de guerra italià. Albània, 1941

Va estar entre els primers implicats en la fundació de la Societat Fotogràfica de Grècia en 1952. De 1956 a 1958 va mantenir la coneguda agència fotogràfica "DA Harisiadis" amb el seu col·laborador Dionisis Tamaresis. En el marc de les seves obligacions professionals registrar la industrialització del país, el desenvolupament de la indústria naval i l'extensió de l'arquitectura contemporània. Com a fotògraf del Teatre Nacional va aprofundir en la fotografia teatral.

Atenes, 1946

Període electoral, Atenes, 1946

Atenes, 1948

Santorini, 1949

 Estiu a Kalymnos, 1950

Casament rural. Bogiati (avui en dia Agios Stephanos ), Àtica, 1950

Kalymnos 1950

Però el seu interès fotogràfic estava en una altra banda. Ell mirava Grècia, els seus paisatges, les poblacions, la vida quotidiana al camp i les ciutats, és a dir, el devanir de l'ésser humà, de qui va arribar a dir que és "el tema més interessant que hi ha al Món". El que crida l'atenció de la seva obra és el caràcter seré i amable de les seves fotografies, l'absència d'exageració i afectació. Defuig de qualsevol mena d'èmfasis emocional, tan sols el passar de la vida. Una realitat no falsejada però això sí, vestida amb un nivell tècnic impecable, amb una molt acurada il·luminació i amb unes meravelloses composicions plenes d'humor i optimisme i en les quals tots podem trobar espais comuns.

Macedònia, 1951

A través de l'escletxa, 1952

Epifania, 1954

Monemvasia, Grècia, 1955

Míkonos 1955

Cafeteria durant les eleccions parlamentàries del 1956  Atenes

Plaça Síndagma, Atenes, 1956

Sifnos, Grècia, 1956

Escola de Belles Arts d'Atenes, 1957

Ajuda americana, 1957

Drapetsona, Grècia, 1959

Agioi Apostoloi, Attica, Grècia, 1960

Drassana Skaramagas, Grècia 1960

Meteora, Març de 1960

El reconeixement internacional del valor artístic de la seva obra va arribar ben aviat. Va ser l'únic grec que va participar en la gran exposició "The Family of Man" de Nova York en 1955. Igualment va prendre part en les exposicions: "Greece seen by elevin Greek Photographers" de Chicago en 1957, "The Pace of the European" de Munic en 1959 i moltes altres.

+Informació:

http://www.benaki.gr

3 comentaris:

Enric H. March ha dit...

És impagable la feina d'aquests fotògraf que es van dedicar a documentar un món, una gent i unes vides que se'ns escapen entre els dits.

marga ha dit...

Buenas fotografías.
Interesante.

El Deme ha dit...

Toda imagen de Grecia y, particularmente, las tabernas, me producen una profunda emoción.