dissabte, de febrer 14, 2015

Madame Cézanne vista per Paul Cézanne


Dona jove amb els cabells solts. Paul Cézanne (ca. 1873-1874). Primer retrat de Hortense Fiquet, Col·lecció Privada 

Paul Cézanne i Hortense Fiquet es van conèixer l'any 1869, quan ella tenia dinou anys i treballava per a un enquadernador, i ell tenia trenta anys. El primer retrat de l'Hortense va ser pintat tres anys després. Potser podríem esperar que Paul Cézanne representés l'intel·lecte i la independència de l'Hortense, però ens trobem amb el retrat d'una noia que trobava Bonica. Un esbós a l'oli que la mostra amb els cabells llargs, quasi com un quadre de Paul Gauguin, nua amb tan sols un penjoll a tocar del seu pit. El resultat va ser que Paul Cézanne no va quedar satisfet. A partir de llavors, ella apareixerà amb els cabells recollits en un monyo i les seves mans unides .

 Madame Cézanne en una butaca vermella (c. 1877), Paul Cézanne. Museum of Fine Arts, Boston

Des de Pigmalió fins ara, la història de l'art està plens de muses que alhora han seduït i embogits els artistes que es van esforçar per captar la seva semblança. Aquest és el cas de Paul Cézanne i la seva eterna model i esposa, Hortense Fiquet. Un total de 29 retrats al llarg de les tres dècades que van estar junts, un reflexa de la profunditat de la unió entre l'artista i el seu model, i del vincle que els unia.


Madame Cézanne cosint (ca. 1877), Paul Cezanne. Nationalmuseum,  Estocolm

Retrat de Madame Cézanne amb un vestit a ratlles (1883-85), Paul Cézanne. Yokohama Museum of Art

Retrat de Madame Cézanne, (ca. 1885), Paul Cézanne.  Col·lecció Privada

Retrat de Madame Cézanne (1885-87), Paul Cézanne,  Musée d'Orsay, Paris

 Retrat de Madame Cézanne, (ca. 1885-88) Paul Cezanne. Musée d’Orsay, Paris.

Madame Cézanne és un tema constant que posa de relleu la infinita varietat de la creació artística de Cézanne, la seva capacitat d'experimentació tant amb la forma com amb el el color. Hortense, la seva dona, desapareix sota el pes acumulat dels retrats, deixant només Hortense la model, la aparença física es transfigura sota la percepció i el pinzell del pintor. Al s. XIX ser artista no era simplement replicar la realitat, sinó modelar la realitat com a forma de reflectir un geni individual.

 Retrat de Madame Cézanne (1886-87) Paul Cézanne.  Philadelphia Museum of Art

 Madame Cézanne amb un vestit vermell (1888-1890), Paul Cézanne. Metropolitan of N.Y.

Madame Cézanne en una cadira groga, (ca. 1888-90) Paul Cézanne. The Art Institute of Chicago

 Retrat de Madame Cézanne amb un vestit vermell, (ca. 1888-90) Paul Cézanne, Museu de Arte de Sao Paulo

Retrat de Madame Cézanne (1890) Paul Cézanne,  Musée de L'Orangerie, Paris

Madame Cézanne al Conservatori (1891), Paul Cézanne. Metropolitan of N.Y.

En aquest moment el Metropolitan de Nova York ha tingut la gran idea, de per primera vegada, reunir gran part d'aquests retrats i donar una visió de conjunt, què ens dugui a fer-nos la pregunta d'on està l'Hortense real davant Hortense model.

+ Informació:

http://www.cezannecatalogue.com/
http://www.metmuseum.org/


1 comentari:

Enric H. March ha dit...

És evident que l'art té molt d'obsessió! Amor o insatisfacció?