dilluns, de gener 19, 2015

Lluïsa Vidal (1876 - 1918)


Lluïsa Vidal (1904) fotògraf: Francesc Serra

Si fa no gaire temps haguéssim sortit al carrer i preguntat, qui era Lluïsa Vidal?, suposo que la immensa majoria de la gent hagués contestat que no tenien ni idea. Ara crec que al menys a uns quants el nom lis sona, uns altres potser son capaços d'identificar una obra seva. I una minoria potser ens podrien donar una conferencia sobre l'oblit de la dona com artista i com pot caure el silenci més absolut sobre una de les retratistes més famoses del seu temps, una dona lluitadora que va voler ser pintora, en uns moments que això era vist quasi com un caprici de noi rica, perquè ella no volia ser la típica senyora que en el seu temps de lleure feia quadres, ella va voler ser pintora professional i com tal es va formar i va anar a Paris, i ho va aconseguir, encara que va tindre que lluitar contra tot i contra tots, ja que repassar la seva biografia és assistir a una cursa d'obstacles, quasi una gimcana, encara que de bon començament tingués el recolzament del seu pare, el famós ebenista Francesc Vidal.

 Sense títol (1890-1900)

 Autoretrat (1899) MNAC

 L'estudi (?)

Retrat de l'àvia (1900)

Desprès el silenci, un silenci que s'ha mantingut fins fa ben poc, l'any 2001 La Caixa recupera la seva figura en una exposició que va girar per Granollers, Vic, Lleida i Girona. Encara hauríem d'esperar fins a l'any passat, el 20014, perquè de la mà de Consol Oltra i el Museu del Modernisme Català, Lluïsa Vidal comencés a recuperar visibilitat a Barcelona.

 Damisel·la (1902)

En paraules de Consol Oltra, una característica essencial de la seva obra és el coneixement del món privat femení.

"No perquè fos feminista deixa d’exaltar la feminitat i li dóna valor, ja que la considera l’encarregada de transmetre el coneixement. Hauria pogut pintar dames al Liceu o a les curses de cavalls, com van fer altres, però va reflectir el món privat femení, on les dones no eren gerros, sinó persones actives"

1903, Retrat de Carlota Vidal, Col·lecció privada

Mestresses de casa (1905) MNAC

1906. Marcel Montoliu i Vidal, nebot de Lluïsa Vidal

 Retrat de Carlota Vidal (1908) MNAC

 Lo noi del gos (1907)

 Retrat de Ricard Canals (1907-08)

 Retrat de Marta Vidal Puig (1907-11) MNAC

 La Frasquita festejant (?)

 Retrat de Maria Condeminas de Rossich (1909)

Primera Comunió (1909-1918)

+ Informació:

http://www.nuvol.com/noticies/lluisa-vidal-una-pintora-modernista-en-el-context-del-noucentisme/
http://ca.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%AFsa_Vidal_i_Puig



1 comentari:

Enric H. March ha dit...

M'agrada la Lluïsa Vidal més costumista, tant d'interior com d'exterior. El retrat té moltes servituds, i és en la descripció de la quotidianitat on la Lluïsa s'allibera del tot. I dins d'aquest reflex de les coses quotidianes, l'espai femení, però també la mirada de la dona, prenen un paper important. "La Frasquita festejant" és sublim. I cal reivindicar-la també com a dibuixant i il·lustradora: "Lo noi del gos" és un magnífic exemple.

I per acabar i contradir-me una mica, una de les obres que més m'agraden, el retrat del seu nebot Marcel:

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/c4/Marcel_Montoliu_i_Vidal,_nebot_de_Llu%C3%AFsa_Vidal.jpg