dimecres, d’octubre 22, 2014

El Misteri Casagemas


 De esquerra a dreta: Pablo Picasso, Ángel Fernández de Soto i Carles Casagemas en un terrat de Barcelona (1900), Fotografia de Manuel Pallarès

És un pèl complicat escriure qualsevol cosa al voltant de la figura més enigmàtica de l'art català, Carles Casagemas, un artista que va quedar engolit per la tragèdia de la seva curta vida i per la figura de qui va ser el seu gran amic, Pablo Picasso.
Ara estem a les portes de Novembre, i el MNAC l'hi dedicarà la primera exposició de reconeixement, un reconeixement que ha trigat una mica, però ha arribat i això és el bo de la situació.
La qüestió és què saben de Casagemas, en realitat ben poc, el pintor i poeta Carles Casagemas i Coll  neix a Barcelona, el 28 de setembre de 1880 i mor a París, el 17 de febrer de 1901 fill de Manuel Casagemas i Llabrós, natural de Granollers i la seva mare, de cognoms Coll i Vendrell, natural de Sitges.





El seu pare era cònsol general dels Estats Units d'Amèrica a Barcelona, i Carles fou destinat, d'antuvi, a la marina de guerra. Però amb el desastre de Cuba i Filipines, i a causa de la posició dels Estats Units en el conflicte, Carles fou rellevat d'aquesta obligació. En sortir de la Comandància de Marina, Casagemas va estudiar un cert temps a casa de l'escenògraf  Fèlix Urgellès.


A la dècada de 1890 Casagemas coneix a Pablo Picasso, a partir d'aquest moment ambdues figures romandran unides per sempre, però com ens explica Dolors R. Roig, aquesta serà una relació en totes dues direccions i no basada únicament en la fascinació de Casagemas per Picasso:

"Però és que Picasso també admirava Casagemas, i molt; si no, no s'hi hauria apropat. De seguida va veure que era diferent, que era especial. Eren dos artistes molt joves en construcció que van tractar temes i tècniques similars, que es van influir mútuament i que destacaven igual. Van ser amics inseparables durant gairebé dos anys. Tenien perfils, ambicions i caràcters antagònics, però es complementaven. “Casagemas no passava desapercebut i Picasso tampoc. Picasso va triar Casagemas i Casagemas va triar Picasso com a amic i company de taller. Tots dos desbordaven inquietuds i ganes d'observar i d'assimilar coses, però alhora es van diferenciar molt de manera interna i en la manera d'expressar-ho"

 Junts van fer el primer viatge a París, la tardor de 1900, Picasso aconseguiria l'èxit i Casagemas seria devorat pels seus dimonis. Quan Pablo Picasso tenia 19 anys, Casagemas, el seu gran amic, se suïcidà disparant-se un tret a la templa dreta dins d'un cafè del bulevard de Clichy perquè la seva núvia, l'enigmàtica Germaine Gargallo (amant de Picasso i posterior esposa de Ramon Pichot), l'havia abandonat. Un suïcidi fins ara lligat a una no provada impotència, fet que acabarà eclipsant tota la seva obra. Però potser també haurem de tornar a escriure els motius d'aquest tràgic final, ja que novament Dolors R. Roig ens dóna una nova visió dels fets:

"Una baralla entre Casagemas i Picasso el Nadal del 1900. Picasso es va endur el seu amic a Màlaga per intentar allunyar-lo dels fantasmes de París. Sobretot, de la seva obsessió per Germaine, que el rebutjava. Se sap per una carta que Casagemas va enviar als germans Reventós que una nit esbojarrada va buscar brega amb un grup d'andalusos, es va burlar d'ells i els va provocar tot proclamant el seu ideari independentista. “Podria ser que Picasso, irat, li confessés que se n'anava al llit amb Germaine.” Només és una suposició, matisa Roig. Però creïble. El que va passar després, el 17 de febrer del 1901 al cafè de l'Hippodrome, no n'és cap, de conjectura. Casagemas va fugir a París sense Picasso, que se'n va anar a Madrid, va reunir en un sopar els seus amics, entre els quals Manolo Hugué i Manuel Pallarès, i la seva estimada, va intentar assassinar-la sense èxit i va cloure la negra vetllada amb un darrer tret que li va esberlar el seu propi cervell".

Es troba enterrat al cementiri de Saint Ouen de París, segons una investigació de 2013 de Dolors R.Roig.




 Casa de Cites, MNAC

 Retrat de Germaine Gargallo

Picasso, que tan sol contava 19 anys queda profundament afectat, modifica la seva forma de pintar i inicia la "etapa blava". D'altra banda, li va dedicar diverses obres, ben conegudes, on es mostra el cadàver i enterrament de Casagemas:

La seva germana fou la compositora Lluïsa Casagemas i Coll.

+ Informació:
  
http://www.museunacional.cat/ca/carles-casagemas-lartista-sota-el-mite
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/Casagemas, l'artista ignorat


5 comentaris:

Galderich ha dit...

Haurem d'esperar a visitar aquesta exposició que per les fotografies que mostres té pinta d'apropar-nos molt a la primera etapa pictòrica de Picasso!

Leopold Estapé ha dit...

Una història espectacular, espero la expo del MNAC ja ¡¡¡

Enric H. March ha dit...

Les similituds amb Picasso són extraordinàries. Caldrà visitar l'obra d'aquest tràgic personatge.

El Deme ha dit...

¡Vivan los personajes secundarios del arte! Hay artistas con poco nombre pero que resultan muy interesantes, sobre todo si su vida también lo es.

Sébastien Paul Lucien ha dit...

Interesante, algo de Toulouse Lautec sin dudas y tambien muy personal.