divendres, d’agost 15, 2014

Josep Mir i Llussà (Solsona, 1701/1704 - Madrid, 1764)



De nou un gran artista oblidat que ara recuperem, de nou estem al segle XVIII i novament ens trobem amb un creador exquisit que hauria de formar part del nostre repertori clàssic. Aquesta vegada es tracta de Josep Mir i Llussà, nom que s'uneix als dels germans Pla (Joan Baptista i Josep Pla i Agustí), Josep de Campderrós, Domènec Terradellas, Antoni Soler i Ramos, Carles Baguer i Mariner, Francesc Valls i Galan, etc...que en molt poc temps han canviat la percepció cultural i històrica que teníem de Catalunya, cobrant una inusitada vitalitat.

1702-1710, La Xocolatada, Autor: Desconegut, Origen: Finca del Marquès de Castellbell (Alella). 
Actualment al Museu del Disseny de Barcelona.

Poques dades biogràfiques però una obra meravellosa. Josep Mir i Llussà (Solsona, 1701/1704 - Madrid, 1764) compositor català nascut a Solsona, i mestre de capella a la Seo de Segòvia (1731-1741) i més tard a la Seo de Valladolid (1741-1751) i al convent de l'Encarnació,  Madrid (1751-1764). Poc se sap sobre la seva vida, però les seves obres van ser tocades freqüentment en palaus privats juntament amb les de Manuel Pla.


Mir es va relacionar amb els músics més influents de la cort: José de Nebra, Jaume Casellas, José Ripa i els italians Francesco Corselli i Nicola Conforto. Va desenvolupar una intensa activitat musical a Madrid, sent la seva tasca principal la composició de música religiosa, materialitzada en un extens catàleg d'obres disseminades al llarg de la geografia espanyola, algunes d'elles es conserven al Real Monestir de l'Encarnació,  i en arxius americans.

Prèviament:

http://bajoelsignodelibra.blogspot.com.es/Domenec Terradellas
http://bajoelsignodelibra.blogspot.com.es/Antoni Soler i Ramos, Mestre del Clavicèmbal

+ Informació:

http://www.arkivmusic.com/classical/Namedrill?name_id=235464&name_role=2&rewr=1

3 comentaris:

Enric H. March ha dit...

S'ha parlat tant dels segles de decadència a Catalunya que ens ho hem acabat creient. Entre els uns i els altres, una part de la tradició cultural del país se'ns ha ocultat, en molts casos per pura ignorància.

Javier Arnott Álvarez ha dit...

Lo pitjor el compleix d'inferioritat i la manipulació de la història.

leopold estape ha dit...

Ho escolto amb els pels en punxa, una meravella. Gràcies per apropar-nos a aquest solsoní ¡¡¡