divendres, de juny 06, 2014

Veronese, Esplendor Venecià

1578, El Rapte d'Europa, Palazzo Ducale, Venècia
"From the deftly captured shimmer of a pearl, to the sweep and splendour of his architectural settings, Veronese’s mastery of colour, space and light, and his feeling for beauty, for opulence and grace, have captured the imagination of countless artists and art lovers ever since".

Nicholas Penny
Nascut a Verona, fill d'un paleta i de la filla il·legítima d'un noble anomenat Caliari, un nom que l'artista va adoptar en 1550. Ja era un artista expert quan Paolo Caliari (1528-1588), al voltant de 1550, es va traslladar a Venècia i acabaria conformant conjuntament amb Tiziano i Tintoretto la divina trinitat del Renaixement Venecià.

 1548, Conversió de Maria Magdalena, The National Gallery

 1550, La unció de David, Kunsthistorisches Museum Wien Gemäldegalerie

 1551, Comte Giuseppe da Porto i al seu fill Adriano, Florència, Galleria Pitti.

 1551, Livia da Porto Thiene i la seva filla Porzia, Walters Art Museum

 1555, El sopar d'Emmaús, Musée du Louvre

1563, Banquet de les noces de Canaan, Musée du Louvre

1573, Sopar a la casa de Leví, Galleria della Academia, Venecia

On realment podem observar tota la magnificència de l'obra del Veronese és als seus sopars, una barreja de religió, luxe, poder i magnificència com poques vegades s'ha donat al mon de la pintura. El banquet de les noces de Canaan és una obra de quasi 7 metres d'alt i 10 de llargària amb 132 figures, destacant el grup central de musics, grup conformat pels retrates de Tiziano, Tintoretto, Bassano i el propi Veronese. Però el máxim de monumentalitat arribarà amb el Sopar a la casa de Leví, una escena absolutament teatral, que li va ocasionar un autentic mal de cap, ja que la seva excessiva profanitat va dur a que els seus enemics el denunciessin davant de la Inquisició, cosa per la qual el nom del quadre va ser canviat, ja que el títol original era l'Últim Sopar.

1560-65, Retrat de Cavaller, The J. Paul Getty Museum, Los Ángeles

1560-65, Retrat de dona, conegut com la 'Bella Nani', Paris, Musée du Louvre

1565-67,  La família de Darius davant d'Alexandre, The National Gallery, London

L'art de retrate no va ser aliè a l'ascens social de Veronese dins de l'elit social del nord d'Itàlia. Pot ser les seves obres mes sorprenents siguin els retrats de Isepo da Porto amb el seu fill Adriano i el de Livia da Porto Thiene amb la seva filla Porzia, ambdós son retrates de cos sencer, un fet no gaire normal a aquella època i que serveixen per indicar importància i categoria de la persona retratada, axis com importància de les relacions patern-filials.

1565, El martiri de Sant Jordi, església de San Giorgio in Braida, Verona

1565-70, El matrimoni místic de Santa Catalina,Gallerie dell'Accademia, Venècia

1570-72, Descans en la fugida cap Egipte, Collection of The John and Mable Ringling Museum of Art, the State Art Museum of Florida

1573, L'adoració del Reis, The National Gallery

1575-80, El somni de Santa Elena, Musei Vaticani, Vaticà

 1580-82, Anunciació, MNAC, Barcelona

1580-85, Santa Caterina,  MNAC

Fins a la seva mort, als 60 anys, no abandonaria quasi mai la ciutat de la Llacuna. Sempre treballant de forma inspirada i prodigiosa, augmentant la seva fama no sols a la Sereníssima sinó arreu d'Europa. Veronese és la personificació de la sumptuositat de l'esplendor i per suposat de la Repubblica di Venezia. Bellesa, drama i impactant monumentalitat són les característiques sobreseient de l'obra del Veronese que han generat un gran impacte a la història de l'art, no podem oblidar que ha estat un dels grans pintors preferit pels pintors.

1575, Al·legoria de l'Amor, Unió Feliç, The National Gallery

1575, Al·legoria de l'Amor, Desdeny, The National Gallery

1575, Al·legoria de l'Amor, Infidelitat, The National Gallery

1575, Al·legoria de l'Amor, Respecte, The National Gallery

La seva fama pòstuma va ser immensa i constant, les seves obres mestres han estat admirades a través del temps pels mestres com Van Dyck, Rubens, Watteau, Boucher, Tiepolo, Carracci, Delacroix o Renoir. Els artistes sempre han admirat la capacitat del Veronese per representar les pells, la lluentor d'una perla, l'enrogiment de les galtes de les dones.
I ara tot aquest món ha desembarcat a Londres, a la National Gallery, amb sort un dia d'aquest també podrem gaudir d'aquesta magnificència a casa nostra. Si no es qüestió de recorre món.

1570-75, Mart i Venus enllaçats per l'Amor,  The Metropolitan Museum of Art, New York

1575-80, Perseu i Andròmeda, Rennes, Musée des Beaux-Arts

1580, Venus i Adonis, Museu del Prado, Madrid

1580, Mart despollant Venus amb Cupido i gosset, National Gallery of Scotland, Edinburgh

1580-85, Lucrècia, Kunsthistorisches Museum Wien Gemäldegalerie

+ Informació:

http://www.nationalgallery.org.uk/whats-on/exhibitions/veronese-magnificence-in-renaissance-venice
http://www.artcyclopedia.com/artists/veronese_paolo.html
http://eca.provincia.fe.it/ita/index.html
http://www.metmuseum.org/toah/hd/vero/hd_vero.htm
http://www.telegraph.co.uk/culture/art/art-reviews/10703766/Veronese-Magnificence-in-Renaissance-Venice-National-Gallery-review.html
http://www.apollo-magazine.com/review-veronese-national-gallery-london/



3 comentaris:

Enric H. March ha dit...

Malgrat que és evident la seva importància per a la història de la pintura i que la influència en pintors posteriors és gran, com molt bé expliques, des del punt de vista personal em quedo amb els retrats de cos sencer com com tu també indiques són tota una novetat. Però és que, a més, trobo que són d'una curiosa modernitat. Quan el Veronese abandona els temes històrics i mitològics deixa anar la mà i la ment.

Leo Natura ha dit...

Yo ya conocía el primer cuadro de Europa y el toro (Zeus). Me gusta mucho.

Sébastien Paul Lucien ha dit...

Que trabajo de investigacion ! Veronese fue un gran choqie estetico en Venezia, en la scuola di san Marco especialmente.Colores, expresiones, "morbidezza" en sus puntos extremos de intensidad !