dijous, de juny 19, 2014

Kerry James Marshall. Pintura i altres coses



Dossier de premsa

Kerry James Marshall. Pintura i altres coses
De l'11 de juny al 26 d’octubre de 2014 | Fundació Antoni Tàpies

Kerry James Marshall. Pintura i altres coses és la primera gran exposició a Europa de l’artista Kerry James Marshall, artista nord-americà nascut l’any 1955 a Birmingham, Alabama, i considerat un dels més rellevants de la seva generació.
Aquesta mostra es presenta a l’Estat espanyol dividida en dues seus: d’una banda, la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona exposa l’obra pictòrica més recent del creador, en gran part inèdita a l'Estat, i els treballs realitzats en altres mitjans com ara la fotografia, el vídeo i la instal·lació; el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia de Madrid, de l'altra, se centra sobretot en la seva producció pictòrica.

Kerry James Marshall. Garden Party [Festa de jardí], 2003. Foto: Tom Van Endye. Cortesia de l’artista, de Jack Shainman Gallery, Nova York, i de Koplin Del Rio, California.

Kerry James Marshall. Nude (Spotlight) [Nu (Focus)], 2009. Cortesia de Defares Collection, Països Baixos.

Kerry James Marshall. Black Star [Estrella negra], 2011. Cortesia de Marilyn i Larry Fields, Xicago.

Kerry James Marshall. Untitled (Club scene), [Sense títol (Escena de Club)]. 2013. Foto. Tom Van Ebdye. Cortesia de l’artista, de Jack Shainman Gallery, Nova York, i de Koplin Del Rio, California.

L’obra de Marshall es caracteritza per una intensa revisió dels ideals de l’estètica occidental que han definit la història canònica de l’art. L’autor incideix en l'absència del subjecte negre en el cànon iconogràfic occidental, i planteja una reflexió sobre la invisibilitat en les representacions artístiques dels col·lectius marginals. Durant la seva joventut, l’artista va viure les revoltes socials i els moviments dels drets civils que van tenir lloc als anys 60 i 70 als Estats Units. Aquestes impressions primerenques i la seva intuïció sobre la “mancança en el banc d’imatges” del subjecte negre en la història de l’art van anar consolidant la idea que acabaria constituint el principi fonamental a partir del qual flueix tota la seva obra, és a dir, iniciar una reflexió sobre la "identitat" − nacional, de gènere i, sobretot, racial − en la representació artística occidental amb l’objectiu de contextualitzar l’experiència afroamericana en la situació sociopolítica actual. Com el mateix Marshall explica:

"El món que jo veig és filtrat per unes lents de cultura negra. No podria fer art des d’una perspectiva no negra encara que ho volgués. L'intent de fer art està determinat per la meva posició com a negre americà. El fet que això pugui ser formulat com un problema, com una possibilitat, surt de les experiències actuals i històriques dels negres als EUA."

La lectura per part de l’artista de la novel·la Invisible Man, de l’escriptor Ralph Ellison, que versa sobre la condició d’invisibilitat en la societat, el va influir en les nocions “d’ésser un no-ésser” i de “simultaneïtat de la presència i l’absència” en la societat. Marshall va decidir abandonar els treballs inicials de collage abstracte per impulsar la primera pintura figurativa, Portrait of the Artist as a Shadow of his Former Self  (Retrat de l’artista com una ombra del seu antic jo), 1980, on ja utilitzava la seva característica silueta negra amb fons fosc per aconseguir plasmar la presència i l'absència de manera simultània, i on era possible veure i no veure alternativament la figura al quadre.

Portrait of the Artist as a Shadow of his Former Self  (Retrat de l’artista com una ombra del seu antic jo), 1980

Alguns dels seus llenços evoquen les aspiracions de la dècada de 1960, obrint un espai imaginari en el qual la relació entre el passat i el present es converteix en tema per a tot un conjunt de possibilitats narratives. En aquest sentit, el propòsit de Marshall de compensar la “mancança” de la representació negra en la història de l’art l'ha dut a assumir el repte de bastir un corpus d’imatges icòniques. Com ell mateix explica:

"no havia vist mai un gran quadre de narrativa èpica amb figures negres, i aquest va ser el tipus de pintura que va començar a interessar-me fer".

Per tal de desnaturalitzar la impressió visual de “raça”, Marshall juga amb l'ambivalència del significat del concepte “negre”, tot fent referència alhora al fenomen abstracte del color i a la realitat concreta de les identitats "racials" socialment construïdes.

Kerry James Marshall. Believed to be a Portrait of David Walker (Circa 1830), [Es creia que era un retrat de David Walker (Circa 1830)], 2009. Cortesia de The Deighton Collection, London.

A la Fundació Antoni Tàpies s'hi exposa l’obra Believed to be a Portrait of David Walker (Circa 1830) (Es creia que era un retrat de David Walker (vers 1830)), 2009. El retrat fa referència a David Walker, una figura clau en la lluita per l'abolició de l'esclavitud a Amèrica. Amb aquest retrat, Marshall tracta de proveir una imatge de qui no en va tenir cap.

Kerry James Marshall. Mementos [Records], 1998. Cortesia de Rennie Collection, Vancouver.

Kerry James Marshall. Mementos [Records], 1998. Cortesia de Rennie Collection, Vancouver.

Kerry James Marshall. Mementos [Records], 1998. Cortesia de Rennie Collection, Vancouver.

Les escultures i els gravats inclosos a la instal·lació Mementos (Records), 1998, són encara més declaratives que les pintures. Els eslògans que decoren aquests cinc gravats evoquen l'activisme de Langston Hughes, Stokely Carmichael (després Kwame Touré), Martin Luther King Jr i Malcolm X, i van acompanyats dels corresponents enormes segells, amb els coixins de tinta gegants recolzats contra la paret i de color vermell, negre i verd, els colors de la bandera panafricana. Un altre cas el tenim en l’obra Wake (Despertar, deixant), 2003, on es mostra un conjunt d'imatges al voltant de la transportació i transformació dels africans com a conseqüència del comerç transatlàntic d'esclaus. Dues fotografies amb llum ultraviolada presenten vaixells de càrrega que trafiquen amb esclaus des de l'Àfrica a Amèrica, i vint plaques rodones duen imatges que rendeixen homenatge als primers vint africans que varen ésser venuts com a esclaus en subhastes, a Jamestown, l’any 1619.

Kerry James Marshall. Tyla, 2012. Cortesia de l’artista, de Jack Shainman Gallery, Nova York, i de Koplin Del Rio, California.

Kerry James Marshall. Naomi, 2012. Cortesia de l’artista, de Jack Shainman Gallery, Nova York, i de Koplin Del Rio, California.

A la sèrie de fotografies Black light (Llum negra), 2002-2012, s’evidencia aquesta recerca en les imatges preses en la foscor, sota els efectes de la llum ultraviolada, de figures negres. Explora la idea de visibilitat i invisibilitat dels individus en la societat, i les condicions que emmarquen la percepció de l’altre. Així mateix, a la sèrie Pin-up, l’artista juga una altra vegada amb el fons i la figura negres per tractar les tensions d’identitat i de gènere, remodelant la idea clàssica de la pin-up com un objecte de desig.

Kerry James Marshall. Small Pin-up (Finger Wag) [Petita pin-up (Espetec de dits)], 2013. Cortesia de l’artista, de Jack Shainman Gallery, Nova York, i de Koplin Del Rio, California.

Kerry James Marshall. Small Pin-up (Lens Flare) [Petita pin-up (Resplendor de lents)], 2013. Cortesia de l’artista, de Jack Shainman Gallery, Nova York, i de Koplin Del Rio, California.

La dona d'Small Pin-up (Finger Wag) (Petita pin-up (gest amb els dits)), 2013, s'adona d'ésser el punt de mira de l'espectador, i fa un gest de rebuig. A Small Pin-up (Lens-Flare) (Petita pin-up (resplendor de lents)), 2013, la figura ja dóna directament l'esquena i el seu braç rebutja la típica visió de les dones en la imatgeria eròtica. Una lent resplendent en la imatge, a més, obstaculitza a l’espectador la capacitat de veure amb claredat l’escena, jugant, una vegada més, amb la idea d’invisibilitat, de veure i no voler ser vist.

Baobab Ensemble, cortesia de l'artista, Jack Shainman Gallery, NY, and Koplin Del Rio, CA .

L'obra Baobab Ensemble (Grup baobab), 2003, una instal·lació amb seients fets d'objectes trobats, incloent-hi caixes, troncs, objectes de rebuig i catifes cobertes de plàstic i coixins. La instal·lació també utilitza fotografies de zones de seients localitzades sota arbres, fent al·lusió als llocs tradicionals de congregació en Baobabs africans. O la sèrie de còmics titulats Dailies (Diaris), 1999-en curs, on Marshall compensa la manca de superherois negres en la cultura de massa. Els Dailies poden ser vistos com una síntesi de moltes realitats i conceptes de constant recurrència a l'obra de l’artista: el que és quotidià, l'orgull negre, el desavantatge econòmic i la invisibilitat social, així com tradicions d'art folk africanes i afroamericanes, totes posicionades contra les jerarquies de la història de l'art occidental i els mitjans de massa contemporanis.

The Art of Hanging Pictures (L’art de penjar quadres, 2002) cortesia de l'artista, Jack Shainman Gallery, NY, and Koplin Del Rio, CA .

The Art of Hanging Pictures (L’art de penjar quadres, 2002) és una instal·lació que consta d’una sèrie de fotografies emmarcades. Fetes principalment per l’artista al South Side de Chicago, les imatges mostren carrers buits i camps esportius, vehicles d’emergència, una paret de maó, nombroses esglésies i un cigne ornamental kitsch, així com retrats de parelles i familiars. L’obra té un caràcter fragmentari.

Kerry James Marshall. Vignette, 2008. Cortesia de l’Art Institute of Chicago.


La sèrie Vignette (Estampa), 2005-2008, presenta des de diversos punts de vista una escena idílicament romàntica protagonitzada per personatges afro-americans. El títol i l'estil de la sèrie fan referència a l'estil Rococó, amb el seu tractament elegant i fluid de les composicions. Marshall, que va estudiar el període Rococó, incloses les obres de Fragonard (1730-1806) que incorporen aquestes imatges de plaer i d'excés, fa ús de la paròdia estilística per tal de representar la vida emocional hipotètica del subjecte negre, com si també hagués pogut dur una vida d'harmonia romàntica i pastoral.

La instal·lació de vídeo Laid to Rest (Estirada per descansar), 1998, aborda les experimentacions de Marshall amb la imatge en moviment. És una instal·lació en què es projecten tres canals amb muntatges animats d'imatges estereotipades del comportament “negre”, com per exemple persones involucrades en actes fragmentaris, aleatoris de violència (furts o tiroteigs des d'un cotxe). A sota, hi trobem una nina estirada en un taüt envoltat per corones funeràries. L'espai, semblant a un mausoleu, està clausurat, i les imatges projectades només poden ser vistes si s’observen de prop a través de forats petits a la paret.

Comissari: Nav Haq | Organització: Museum van Hedendaagse Kunst Antwerpen, Anvers; Kunsthal Charlottenborg, Copenhaguen; Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid; Fundació Antoni Tàpies, Barcelona.

Calendari: del dimecres 11 de juny al diumenge 26 d’octubre del 2014.

Web: www.fundaciotapies.org

+ Informació:

 http://ensembles.mhka.be/actors/kerry-james-marshall


2 comentaris:

Enric H. March ha dit...

El vaig conèixer l'altre dia quan en van parlar a la tele. És sens dubte una mirada molt peculiar del món. D'aquestes que et fan reflexionar i trencar tòpics.

Sébastien Paul Lucien ha dit...

Muy simpaticas las imagenes y contundente la propuesta del artista ! gracias