dilluns, de maig 05, 2014

"EX UNGUE LEONEM" o L'importància de Quatre Caps

 Segon terç del segle XII, Mestre de Cabestany. Cap humà, Col·lecció Oleguer Armengol Junyent (Barcelona)

Que Sant Pere de Rodes és singular, ningú ho nega, que és una pena que no s'hagi conservat com s'han conservat Santes Creus, Sant Joan de les Abadesses o Poblet és una cosa que ningú pot posar en dubte, i que les seves runes posseeixen un influx magnètic tampoc, primer perquè la seva presencia, al capdamunt de la serra de Verdera, imposa, segon perquè tots tant sols veient la monumentalitat de l'església fem mentalment l'esforç d'intentar saber l'aspecte i la magnificència que va tindre.

Doncs ara, fins al 28 de setembre, recalen al Museu Nacional d'Art de Catalunya quatre caps de marbre esculpits pel Mestre de Cabestany i que formaven part de la porta occidental de l’església del monestir de Sant Pere de Rodes (el Port de la Selva, Alt Empordà). Un petit tast de l'aspecte que devia tindre aquesta porta d'accés a l'església.

 Segon terç del segle XII, Museu d’Art de Girona. Fons Generalitat de Catalunya (Donació del Sr. Joaquim Cusí i de la seva filla, Sra. Josefina Cusí, 1992)

EX UNGUE LEONEM

La reunió de quatre caps procedents de la desapareguda portada de Sant Pere de Rodes permet mostrar de nou al Museu Nacional l’obra d’un dels escultors més singulars i sorprenents del romànic, batejat pels historiadors de l’art com a Mestre de Cabestany.
La presentació d’aquest interessant conjunt d’escultures en marbre coincideix amb la celebració del Congrés Internacional de Romànic dedicat al tema dels promotors a l’època romànica (Romanesque Art. Patrons and Processes), que organitza el museu en col·laboració amb la British Archaeological Association.

"Ex ungue leonem", locució llatina, que es tradueix "per l’urpa (es coneix) el lleó", al·ludeix al fet que el fragment d’un conjunt ens en pot donar una imatge de la totalitat. Així, les peces de marbre que ha reunit el Museu Nacional, fragments dispersos conservats en col·leccions particulars, al Fitzwilliam Museum de la Universitat de Cambridge, al Regne Unit, i al Museu d’Art de Girona, ens donen una idea de com podia ser la portada del monestir de Sant Pere de Rodes, una de les obres mestres de l’art romànic.

Els quatre caps fragmentaris van ser realitzats pel Mestre de Cabestany probablement al segon terç del segle XII. Es caracteritzen per la seva geometrització, a manera de cubs, i per la seva gran força expressiva, un dels trets més singulars de l’obra d’aquest artista extraordinari. Els caps presenten uns trets de pòmuls angulosos, ulls en oblic, amb els globus oculars destacats i els seus extrems estan marcats amb cops de trepant, també a vegades aplicat al cabell.

Al Museu Nacional, les escultures es presenten a les sales de la col·lecció permanent, agrupades en una vitrina, amb l’objectiu de mostrar la força creativa, el fort sentit escultòric i el record de l’art antic que singularitza aquestes obres i el seu autor.

Durant un temps, la presència al museu d’aquestes peces permetrà omplir un buit de la col·lecció d’escultura romànica, que si bé compta amb obres de centres tan importants com Ripoll, Besalú o Barcelona, manca d’exemples d’un escultor tan singular. Aquest conjunt entra en diàleg amb les obres de la col·lecció permanent, on està instal·lat.

Segon terç del segle XII, Mestre de Cabestany. Cap humà, Fitzwilliam Museum, Cambridge (U.K.)

El Mestre de Cabestany

El nom donat a l’escultor i al seu taller prové d’una de les seves obres més representatives, el timpà de l’església rossellonesa de Cabestany. Va ser Josep Gudiol i Ricart el primer que va definir-ne l’estil i esbossar-ne l’abast de l’actuació, l’any 1944.
L’estil del Mestre de Cabestany és singular, fàcilment recognoscible i basat en una figuració contundent. La forta personalitat de la seva obra ha provocat nombrosos interrogants i hipòtesis sobre el seu taller i sobre la manera en la qual va vehicular la seva producció.

L’obra del Mestre de Cabestany està molt relacionada amb tallers com els de Toulouse, com queda ben palès a la capçalera de Sant Pere de Galligants o a Sant’Antimo, a la Toscana, on les parts atribuïdes al Mestre i al seu cercle conviuen amb altres d’innegable segell tolosà o llenguadocià. També podria entroncar amb l’escultura desenvolupada en centres de pelegrinatge. De fet, la major part de la seva producció es situa en centres benedictins i en punts vinculats amb les vies de peregrinació.

Una cronologia controvertida

Cronològicament, la relació amb Toulouse i el caràcter primerenc d’algunes de les seves obres fan pensar en datacions situades al segon terç del segle XII. S’han desenvolupat, però, hipòtesis que situen el conjunt en dates més properes al 1200, sobre la base de comparacions amb l’escultura de l’entorn de Pisa (també a la Toscana) i de Provença.

De la Toscana als Pirineus

L’obra d’aquest escultor i el seu taller s’ha localitzat a la Mediterrània occidental i els Pirineus, des de la italiana Toscana (on destaca el capitell de Sant’Antimo) fins a Navarra (Errondo). Les dues regions on es troba una major concentració d’obres són l’Aude (Llenguadoc), al voltant de Carcassona, amb peces magistrals com l’altar-sarcòfag de Saint-Hilaire d’Aude, i el nord-est de Catalunya on, a part de Cabestany i Sant Pere de Rodes, cal citar la portada del Voló (Rosselló) i Sant Pere de Galligants, a Girona.

Dins d’aquesta trajectòria, la portada del monestir empordanès va constituir el projecte més ambiciós que l’escultor i el seu taller van afrontar. Les seves formes, acurades, juguen amb les qualitats del marbre, material molt valorat que a la Catalunya del romànic és utilitzat només en punts molt concrets a Tarragona, Barcelona i l’Empordà, i més àmpliament al Rosselló.

Dossier de Premsa del MNAC

Segon terç del segle XII, Mestre de Cabestany. Col·lecció Particular


Organització i producció: Museu Nacional d’Art de Catalunya
Comissari: Jordi Camps
Dates: 4 d’abril - 28 de setembre de 2014
Sales d’Art Romànic

+ Informacio:

http://www.museunacional.cat/ca
http://www.monestirs.cat/monst/aemp/ae42rode.htm
Museu d'Història de Catalunya / Sant Pere de Rodes
http://www.romanicobert.cat/web/guest/fitxa/-/fr/mestre_cabestany
http://ca.wikipedia.org/wiki/Mestre_de_Cabestany

3 comentaris:

Galderich ha dit...

És curiós com el mestre de Cabestany va ser capaç -dintre de l'ortodòxia romànica- de crear un estil propi ben definit que el podem reconèixer sense problemes.

És tot un plaer veure i reconèixer obres d'ell i aquesta notícia ens "obligarà" a apropar-nos a la secció de romànic del MNAC a la que hi fa temps que no hi anem.

El Deme ha dit...

La historia se nos cae a trozos, pero siempre hay alguien que se preocupa de salvar los restos del naufragio.

Enric H. March ha dit...

A mi el que em fascina d'aquests caps és la força expressiva de les cares, poc habitual (segons el que sé)en obres d'aquesta època.