dilluns, d’abril 14, 2014

Restauració i Nova Paternitat, Marià Colomer i Parès (Vic, 1743-1831)

Presentació al Temple.
Marià Colomer i Parés (1742-1831). Oli sobre tela.
4,60 x 3,60 m. Imatge CRBMC

L'any 1998 es va iniciar la restauració del primer dels quadres penjats als laterals de la nau central de l'església de la Mare de Déu dels Dolors de Girona, "La fugida a Egipte", que va ser presentat el 2002. El 2007 es va reprendre el projecte restaurant "Jesús entre els Doctors", i l'any 2008 "La presentació de Jesús al Temple" i el 2010  "L'enterrament de Crist".
El 4 d'octubre de 2012 es van presentat els dos quadres que restaven i "La crucifixió", quedant d'aquesta manera finalitzada la restauració del conjunt pictòric sobre tela de temàtica religiosa més grans de Catalunya.

Les pintures de finals del segle XVIII i principis del XIX, aproximadament entre 1743 i 1831, son un conjunt d’estil neoclàssic però amb una clara pervivència de tocs barrocs, representen diverses escenes dels dolors de la Mare de Déu.

La recerca feta per l’historiador Francesc Miralpeix, arran de la restauració del conjunt, ha permès atribuir l'autoria al pintor vigatà Marià Colomer i Parés (Vic, 1743-1831). Abans de la intervenció les pintures s’havien atribuït a l’artista Joan Carles Panyó i Figaró (1775-1840).

La Fugida a Egipte
Marià Colomer i Parés (1742-1831). Oli sobre tela.
4,60 x 3,60 m. Imatge CRBMC

Jesús entre els Doctors
Marià Colomer i Parés (1742-1831). Oli sobre tela.
4,60 x 3,60 m. Imatge CRBMC

Quan una obra d'art és restaurada, sempre hem d'esperar sorpreses, i amb aquest cas la sorpresa ha estat la paternitat del conjunt. Fins ara es considerava que l'autor era el mataroní Joan Carles Panyó (1775-1840), decorador i pintor, axis com un dels millors exponents del neoclàssic a Catalunya, però després de la consolidació i neteja de les obres, que tornen a lluir com el primer dia, la paternitat ha canviat, ja que segon la recerca feta per l’historiador Francesc Miralpeix ha permès atribuir l'autoria del conjunt al pintor vigatà Marià Colomer i Parés (Vic, 1743-1831).

Camí del Calvari
Marià Colomer i Parés (1742-1831). Oli sobre tela.
4,60 x 3,60 m. Imatge CRBMC

La Crucifixió
Marià Colomer i Parés (1742-1831). Oli sobre tela.
4,60 x 3,60 m. Imatge CRBMC

Segons l’historiador de l’art de la Universitat de Girona Francesc Miralpeix, que reconeix el conjunt com un dels últims grans cicles de la pintura barroca a Catalunya, i atès el context històric i artístic, un moment en què l’academicisme de Pere Pau Muntanya, Josep Bernat Flaugier o Francesc Pla "el Vigatà" s’havia anat estenent a tot el territori.

El 8 de març de 1732, els congregants dels Dolors de Girona varen decidir erigir el seu espai de culte al costat de l’església del convent de la Mercè. Onze anys més tard la nova església fou beneïda, encara que les obres d’ampliació, restauració i embelliment, entre les quals cal comptar-hi la construcció d’un espaiós cambril i un retaule esculpit per Josep Barnoia el 1760, continuaren fins a la fi del segle XVIII.

Passada la Guerra d’Independència, el retaule s’hagué de refer seguint un disseny nou, que José Grahit primer i més tard Ramon Grabulosa atribuïren al pintor i director de l’escola de dibuix d’Olot Joan Carles Panyó i Figaró. Tot i que no n’estaven del tot segurs, Grahit i Grabulosa li atorgaren també la paternitat de les 6 grans pintures a l’oli sobre tela amb la representació dels Dolors de Maria —el sisè Dolor correspondria al grup escultòric de la Pietat. No obstant això, la restauració al CRBMC ha posat al descobert l’empremta d’un pintor que s’allunya de les característiques estilístiques de Joan Carles Panyó i, en canvi, revela amb claredat el traç del pintor de Vic Marià Colomer i Parés (1742-1831), fins fa ben poc un autèntic desconegut.
I tenint en compte que s’han trobat pagaments a l’arxiu per al sisè (1803) i setè (1803) dolors de la sèrie, la lògica invita a pensar que el que ens ocupa, el cinquè, s’hauria fet amb anterioritat a aquestes dates.

Enterrament de Crist
Marià Colomer i Parés (1742-1831). Oli sobre tela.
4,60 x 3,60 m. Imatge CRBMC


+ Informació:

 http://premsa.gencat.cat Restaurades les 6 pintures de l'església dels Dolors de Girona
 http://art.aquiosona.com/pintura/colomer-pares-maria-vic-1743-1831/




2 comentaris:

Enric H. March ha dit...

Mira que m'agrada Girona i hi vaig sovint, però ara m'has fet pensar que tinc pendent una visita a aquesta església que no conec gens.

Javier Arnott Álvarez ha dit...

Dons ja hi som dos, aquesta entrada i aquesta descoberta ha sigut producte de la curiositat, ni coneixia el pintor ni l'església. A més és un període del art a casa nostra molt poc difós.