dimarts, d’abril 08, 2014

Mequinensa!, un món condemnat. Fotografies de Jesús Moncada


"Pilans i parets mestres van esberlar-se bruscament; una fragor eixordadora en la qual es barrejaven el cruixir de jàsseres i bigues, l’ensulsiada d’escales, trespols, envans i revoltons, l’esmicolament de vidres i la trencadissa de maons, teules i rajoles, va retrunyir per la Baixada de la Ferradura mentre la casa s’esfondrava sense remei. De seguida, un núvol de pols, el primer dels que havien d’acompanyar la llarga agonia que començava aleshores, va elevar-se per sobre de la vila i es va esfilagarsar a poc a poc en l’aire lluminós del matí de primavera."

Fragments del comiat de Mequinensa de Jesús Moncada


Ara que estem suposadament instal·lats amb això que Zygmunt Bauman ha definit com la realitat liquida, aquesta mena de buidor, banalitat, absència d'exigència, inconsistència i insubstancialitat que ens assetja per tota arreu, ens conforta als descreguts que fugin d'aquesta mena de mon barroer i sense senderi trobar-nos amb realitats, no per desaparegudes, sòlides i compromeses.

L'escriptor Jesús Moncada (Mequinensa 1941 – Barcelona 2005) va fotografiar el seu poble, protagonista de bona part de la seva obra literària, poc abans que desaparegués sota les aigües del pantà de Riba-roja a principis de la dècada dels setanta. Aquestes imatges d'una vida condemnada a esvair-se es el que ara poden veure a "Mequinensa! Fotografies de Jesús Moncada" al Born Centre Cultural. L'exposició és una iniciativa de la germana de l'escriptor, Rosa Maria Moncada, i el director del Museu Etnològic de Barcelona, Josep Fornés.





Jesús Moncada i Estruga, un dels autors més importants de la seva època i un dels més traduïts de la literatura catalana, va néixer a Mequinensa (el Baix Cinca) el 1941, població en la qual va viure fins a la seva desaparició sota les aigües del pantà de Riba-roja d’Ebre. El topònim del seu poble natal és l’escenari principal de la seva obra literària.

"Camí de sirga" una de les seves grans obres, ambientada en el paisatge que el va veure néixer i créixer, ha estat traduïda a quinze idiomes, entre ells el japonès i el vietnamita. A "Camí de Sirga" Moncada rememora un món tràgicament condemnat a desaparèixer, un món on el riu que li va donar i el var convertir en el centre d'una important conca minera i d'un intens tràfec fluvial  acabarà per engolir-lo sota les seves aigües, a l'hora que el riu deixarà de ser riu.



"Camí de sirga", Jesús Moncada

ISBN -978-84-9930-056-6
codi: 10030189
editorial: La Butxaca
pàgines: 352
9,95 €

Prolífer a la seva tasca literària tant en el que concerneix al seu treball com a autor com en el seu vessant com a traductor. Moncada va traduir al català autors com Guillaume Apollinaire, Alejandro Dumas, Jules Verne i Boris Vian. Al llarg de la seva vida va rebre nombrosos premis com el Premi Ciutat de Barcelona, el Premi Joan Crexells de narrativa o la Creu de Sant Jordi l’any 2001, entre d’altres. Va morir el 13 de juny de 2005 a causa d’un càncer. El 9 de juliol se li va concedir a títol pòstum la distinció de "fill predilecte" de Mequinensa.




L’exposició Mequinensa! recull 36 fotografies en blanc i negre realitzades per Jesús Moncada del seu poble, com he dit abans que desaparegués sota les aigües, a principis de la dècada dels setanta, del pantà de Riba-roja. Aquesta exposició planejada i comissariada per la seva germana, Rosa Maria Moncada, i per l’amic de la família i director del Museu Etnològic de Barcelona, Josep Fornés en col·laboració amb l’Ajuntament de Mequinensa. Les imatges, mostren la mirada compromesa de l’escriptor amb la història del seu poble, alhora que esdevenen testimoni d’un paisatge ple de vida condemnat a desaparèixer i amb ell tota la seva historia, tots els records, com si mai res hagués succeït, com si a ningú l'importés el drama personal, l'amnèsia per decret, amb la desaparició de Mequinensa s'esborrà tot una forma de entendre i de viure la vida bora el riu, un riu que ja no és.


"Històries de la mà esquerra", Jesús Moncada

ISBN -978-84-92672-68-64
codi: 175042
col·lecció: Educació 62
pàgines: 256
11,50 €

La mostra, d’accés lliure, es pot veure fins al 28 d’abril al Born Centre Cultural.
Una suggerència personal seria acompanyar aquesta exposició amb la relectura tant amb "Camí de Sirga" com amb "Històries de la mà esquerra" recull de breus narracions que busquen recuperar els records d'infantesa i joventut de Jesús Moncada, una mirada cap a una manera de viure i de fer d'una zona concreta de Catalunya: la franja catalana d'Aragó.








"¡Si fos jove, encara rai! Un jove oblida, la sang li bull i té moltes coses per davant. Però els de la nostra edat ja tan sols vivim del passat; i tot el nostre passat és aquí, en aquestes cases que avui enrunen. ¿Què fotré jo allà a dalt, sense carrer Major, sense plaça de la Vila, sense perxis i sobretot sense riu? Perquè, desenganya’t, treu-t’ho del cap i fica-t’ho als peus, això ja no és un riu; un riu es mou, creix i meix, aquí fa torna, allà mossega la vora, ara s’emprenya i tenim riuada: un riu és viu. Aquest ja l’han fet malbé; és mort, és com un home capat. Si ara el poguessin veure els patrons que navegaven per l’Ebre d’abans amb els llaüts, la pena els sacsejaria els ossos!"

Crònica del darrer rom, dins Cabòries estivals, 25


"Poc abans del tancament de les comportes del pantà de Riba-roja, la pluja va despenjar-se amb violència sobre la vila demolida i deserta. Les barrancades de la serra del Castell es precipitaren amb fúria sobre els molls, trencaren les amarres podrides del cementiri dels llaüts i els dispersaren. A la deriva en un Ebre furiós que havia oblidat els solcs de les quilles i la cadència de les vogades, van sotsobrar per colls i pedrets. El Verge del Carme va asclar-se enfront de l'Illa dels Tretze Sants, la proa s'encallà entre els àlbers de la vora. Quan el riu va deixar, ningú no reconegué les restes de la nau; la rabior de la riada havia esborrat les lletres del tercer nom. El vell Neptú, avarat amb discursos, banderes i música al moll de les Vídues un dels dies esplendorosos de L'Edèn, era per sempre més una carcassa anònima de fusta morta."

"Camí de sirga", Jesús Moncada
pàg. 345-346


+ Informació

http://www.jesusmoncada.cat/
http://elborncentrecultural.bcn.cat/ca/node/677


3 comentaris:

Enric H. March ha dit...

Una excel·lent entrada per una exposició que és una pura meravella. Aquesta mena de fotografies m'emocionen molt. Els mons que ja no existeixen però que estan perpetuats a les fotografies i a la literatura em traslladen més que qualsevol viatge.

leopold estape ha dit...

Jesus Moncada va guanyar amb "Històries de la ma esquerra" el premi Jacme March a l'any 1980, a Gavà en anys en el que escriure en la nostra llengua era gairebé una heroïcitat. Segurament es al mon al que ens volen tornar contra la nostra voluntat.

Javier Arnott Álvarez ha dit...

Soc dels que pensa, i crec què no soc l'únic, què hem de mirar capa en davant però sense oblidar el passat. perquè té molt a explicar-nos.