dimecres, d’abril 30, 2014

10 Pintures Universals per representar Barcelona

Intentar reduir el patrimoni artístic de Barcelona a 10 pintures em sembla una cosa bastant esquifida, i si a sobre és per votació popular, que ningú s'ofengui, era cosa que feia una certa por. Però aquesta era la iniciativa duta a terme per l’Organització Capital de la Cultura Catalana amb motiu de la capitalitat cultural Barcelona 2014 amb l'objectiu de promocionar el patrimoni pictòric de Barcelona en l’àmbit nacional i internacional.
Les pintures devien estar ubicades dins el terme municipal de la ciutat de Barcelona, tant si havien estat realitzades a Barcelona com si per circumstàncies de la història, tot i no haver estat pintades a Barcelona, estan de manera permanent a la ciutat, dins dels museus, edificis oficials, esglésies, etc.

Es van presentar un total de 75 obres, escollides per ciutadans i institucions, ubicades al llarg de 15 espais diferents que van ser votades per 5.842 ciutadans, entre ells jo mateix, des de 447 municipis diferents, i el resultat és el següent, estan disposades per ordre cronològic, el número que figura al principi és la posició que han obtingut segons el número de vots:


1) "Absis de Sant Climent de Taüll", del Mestre de Taüll (1123), Museu Nacional d’Art de Catalunya
Aquesta és una de les obres mestres del romànic europeu. La seva genialitat resideix en la combinació d’elements de diferents visions bíbliques –les de l’Apocalipsi, Isaïes i Ezequiel– per presentar-nos el Crist del Judici Final. Aquest apareix des del fons i provoca un moviment centrífug de la composició, en la qual domina el sentit ornamental dels perfils i l’habilitat en l’ús del color per donar volums. Per la seva excepcionalitat i força pictòrica, l’obra del Mestre de Taüll s’ha projectat a la modernitat i ha fascinat artistes de les avantguardes del segle XX.


10) "Retaule del Conestable", de Jaume Huguet (1464), Museu d’Història de Barcelona
L’obra està a la Capella de Santa Àgata del Palau Reial Major de Barcelona, que actualment forma part del Museu d'Història de Barcelona. 550 anys més tard de la seva creació es conserva al mateix emplaçament. S’anomena “del Conestable” perquè fou un encàrrec del Conestable Pere de Portugal poc després d’haver estat proclamat rei (Pere IV de Catalunya) pel Consell del Principat, en el marc de la guerra civil catalana de 1462-72. També se l’anomena Retaule de l’Epifania. Destaca l’alta qualitat pictòrica d’aquesta taula de l’epifania, suficient per acreditar l’excel•lència de Jaume Huguet, el pintor més important i productiu entre els actius a Barcelona a la segona meitat del segle XV. El conjunt es considera una peça cabdal de la pintura gòtica catalana i presenta algun dels trets més característics de la pintura del segle XV: abundància de fons daurats, exuberància de les robes i els ornaments, gestualitat molt accentuada, expressivitat en els rostres, assajos de construcció en perspectiva de les escenes i detalls que denoten una observació atenta del natural, com també la intervenció d’ajudants de l’artista en alguna de les taules.


3) "La Vicaria", de Marià Fortuny (1870), Museu Nacional d’Art de Catalunya
Marià Fortuny va ser l'artista de l’Estat espanyol més important de la seva època, després de Goya, i va gaudir en vida de reconeixement internacional. Fortuny es va fer especialment famós per les seves pintures de gènere preciosista –l'anomenada «pintura de casaques»– fetes amb una habilitat tècnica prodigiosa, pròpia d’un virtuós, que representen temes ambientats en el segle XVIII. L'escena representada a «La vicaria» és la signatura d'un contracte de matrimoni, en la qual incorpora elements que mostren la seva enorme cultura i la seva fascinació i admiració per Goya. «La vicaria» tingué un gran èxit a París, on Fortuny es convertí en un dels artistes més cobejats pels col·leccionistes americans d’aleshores.


4) "La nena obrera", de Joan Planella (1882), Museu d’Història de Catalunya
La nena obrera és una obra que ha esdevingut emblemàtica dins el corrent artístic del realisme social del segle XIX. La pintura presenta amb molt detall una nena treballant en un teler i esdevé una imatge selecta del treball infantil femení en la industria tèxtil, sector predominant en la primera industrialització de Catalunya. Aquesta obra és una segona versió que, sobre el mateix tema, va realitzar Joan Planella i va ser premiada amb la tercera medalla a l’Exposició Nacional de Belles Arts de 1884 i va figurar a l'Exposició Universal de Barcelona de 1888 amb un gran èxit.


2) "Ramon Casas i Pere Romeu amb tàndem", de Ramon Casas (1897), Museu Nacional d’Art de Catalunya
Pintura singular i emblemàtica del modernisme català, representa el mateix Ramon Casas i Pere Romeu, bàrman de la famosa ceveseria Els Quatre Gats, que pedalegen en un tàndem amb la silueta de Barcelona al fons. La tela decorava l'esmentada cerveseria, que esdvingué lloc de trobada dels artistes i intel·lectuals que havien impulsat el moviment, així com els de la generació més jove, com ara Picasso, Mir o Nonell. La finalitat decorativa d'aquesta pintura, el seu to humorístic i l'estil acosta «el tàndem» a la tècnica del cartell, gènere en el qual Ramon Casas havia adquirit un gran prestigi. L'any 1900 es va substituir la tela per una altra que representava els mateixos personatges en cotxe.


9) "La Catedral dels pobres", de Joaquim Mir (1898), Museu Nacional d’Art de Catalunya
Aquesta obra, que data de l'època de joventut de Mir, quan formava part del grup la Colla del Safrà (per les tonalitats groguenques amb què pintaven els suburbis de Barcelona), va ser exposada primer a l'Exposició de Belles Arts de 1898 i després al cèlebre local del Quatre Gats. Mir va pintar la tela al mateix temple de la Sagrada Família i va composar l'escena en dues parts ben diferenciades: l'arquitectura al fons i la figura humana en primer terme, aconseguint així una fusió perfecta d'ambdues instàncies. A l'interès que té la pintura pels seus indiscutibles valors plàstics se li suma el valor iconogràfic de representar un dels edificis més emblemàtics de l'arquitectura catalana moderna poc després que es comencés a edificar.




5) "Pintures murals del Saló de Cròniques de l'Ajuntament de Barcelona", de Josep
Maria Sert (1929), Ajuntament de Barcelona
Conjunt format per dotze escenes de la història dels almogàvers a Orient a través de les cròniques de Ramon Muntaner i Bernat Desclot. Fou un encàrrec de l’Ajuntament arran de la reforma iniciada per a la celebració de l’Exposició Internacional del 1929. L’arxiver en cap Agustí Duran i Sanpere fou designat per ajudar Sert en l’elecció dels fets a narrar. El mateix Sert va dissenyar tots els aspectes complementaris del saló de Cròniques com el terra, els sòcols, la il·luminació, etc.


8) "L’Estel Matinal", de Joan Miró (1940), Fundació Miró
A final del 1939 esclata la Segona Guerra Mundial i Joan Miró es trasllada a Varengeville-sur-Mer, a Normandia. Miró sent el desig d'evadir-se de la realitat que l'envolta. La vida retirada afavoreix aquest procés d'introspecció, en el qual tenen un paper essencial el cel i la nit amb els seus astres. Les Constel·lacions, una sèrie formada per vint-i-tres aiguades damunt paper, semblen voler representar tot l'ordre del cosmos, amb figures ingràvides que fan referència a la terra i que comparteixen l'existència amb una multiplicitat de signes celestes.






6) "Les Menines", de Picasso (1957), Museu Picasso
“Las Meninas” és una sèrie de 58 quadres que Pablo Picasso va pintar el 1957 realitzant una anàlisi exhaustiva, reinterpretant i recreant diverses vegades Las Meninas de Diego Velázquez. La suite es conserva íntegrament al Museu Picasso de Barcelona, sent l'única sèrie completa de l'artista que perdura junta. Es tracta d'un estudi d'obra molt extens, que consta de 45 interpretacions de l'obra, 9 escenes d'un colomer, 3 paisatges i 1 Retrat de Jacqueline. El mateix Picasso entenia tota aquesta sèrie com un conjunt, i com a tal la va donar al museu barceloní el maig de 1968, en memòria de Jaume Sabartés, mort el mateix any.


7) "Les Quatre Cròniques", d’Antoni Tàpies (1991), Palau de la Generalitat
El mural de les Quatre Grans Cròniques d'Antoni Tàpies està ubicat a la Sala Tarradellas del Palau de la Generalitat de Catalunya. Escenifica el record d'un passat gloriós fet amb la cal·ligrafia moderna d'un dels grans artistes dels nostres temps, caracteritzada per l'austeritat, els materials senzills, les textures naturals i un humanisme ambiciós però conscient dels seus límits. Reflexiu i profund. Sota el testimoni d'aquesta pintura s'hi fan les reunions del Consell Executiu de la Generalitat, l'òrgan de govern de la primera institució catalana. Té unes dimensions de dos metres i mig d'alçada per sis de llarg.

Després de repassar el llistat és obvi que ens hi trobem amb el mateix vuit de sempre, el període comprès entre el final del Gòtic i l'esclat de l'Art Modern, un vuit que s'ha de solucionar donant a conèixer el patrimoni artístic que va del barroc al romanticisme, ambdós inclosos, és un desconeixement que amputa la història de l'art tant a Barcelona com a la resta de Catalunya i que no té cap raó de ser. Per altra banda, com qualsevol votació, el resultat pot ser discutit i encara mes si sols es poden votar deu obres. Si voleu conèixer el llistat sencer i numero de vots assolits per cada candidatura, a aquest enllaç el podeu trobar en format pdf: 10 pintures universals de Barcelona

+ Informació:

www.ccc.cat

6 comentaris:

Florestán ha dit...

Creo que me quedo con el retablo de Huguet, lo he visto varias veces, y siempre me sorprende tanta belleza, y sobre todo porque está el lugar para el que fue creado.

Espléndid treball
Petons

Enric H. March ha dit...

Es una representació a mitges i, com tu dius, es troben a faltar moltes obres, fruit del desconeixement general i dels tòpics.

leopold estape ha dit...

" El retaule del Condestable del Jaume Huget es ena obra mestre. Aquest falç i portuguès rei va voler aconseguir el cel en el poc temps que va estar a casa nostre, per fer.ho va iniciar una ferotge persecució dels sodomites catalans que va agradar poc a clergues i juristes barcelonins. El seu odi cap els homosexuals deixa curt al que van sentir els anomenats Reis Catòlics. Deu el va premiar amb una mort prematura,"

J. Bonell ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Moisés ha dit...

Me gusta La vicaría. Es un cuadro con mucho encanto, como casi todos los de Fortuny. Pero la mirada del Pantocrator de Tahull es insuperable...

Un abrazo.

Sébastien Paul Lucien ha dit...

Muy buenas elecciones, y esos dos ciclistas : estupendos !