dimecres, de març 05, 2014

Salvador Puig Antich



(…) D'aquí a quatre hores, seràs només un nom.
El nom d'un mort flamant, reivindicable;
amb el que alguns polítics sense sang,
que es diuen esquerrans
i no han fet res per treure't el dogal d'una mort certa,
se'n faran pantagruèlica venjança
per els seus bruts, hipòcrites brams d'ase.

D'aquí a quatre hores passaràs a ser l'incòmode record
per la consciència d'alguns
que han fet veure que lluitaven,
i que el primer cluc d'ull que els ofereixin,
pactaran un seient al presbiteri,
amb els mateixos que, d'aquí a quatre hores,
vint-i-sis anys només, et mataran.

Josep Miquel Servià (Palamós) 2 de març de 1974



Je vais mettre en chanson la tristesse du vent

"Estimat Quim 
La nova és escueta: condemnat a mort. Seria molt difícil exposar els meus sentiments en aquests moments. Tal vegada i com afirmació del perquè he lluitat i que ara, moment de la gran prova, crec més fermament. Han portat a terme una venjança irracional. Fàstic, fàstic és el que sento
Fa ja molt temps que m'he preguntat què feia jo en aquest món on encara no hi ha lloc per a mi. Arribaré, sens dubte, i no em tractis de dogmàtic. La qüestió es presenta descarnada, és davant de tota aquella gent que estimo. És una prova massa dura per a vosaltres. Així, doncs, per no caure en divagacions metafísiques sobre la vida, accepta aquestes línies com a afirmació dels meus sentiments per a vosaltres (tu, Lee, Michele). Jo he trencat amb tot i accepto les meves responsabilitats, però no inútilment. Bé, xiquet, tot el que possiblement no diré és dins d'aquestes línies i en la tristesa del vent.
T'estima
Salut i anarquia."



"És projectant-nos en el futur,
sentint el pes del pressent,
on radica la nostra raó d’ésser..."
Salvador Puig Antich
La Model de Barcelona, desembre de 1973,
fragment d'una carta escrita per a la seva germana Marçona


+ Informació:

http://salvadorpuigantich.info/


5 comentaris:

David Hornero ha dit...

I com passa el temps...

Joaquinitopez ha dit...

No entiendo el catalán escrito, pero el recuerdo del crimen es ajeno al idioma y la ira ante él también.

Enric H. March ha dit...

Un més dels molts temes que resten oberts com ferides i que no han estat resolts mai. La Transició és una immensa estora on s'hi ha amagat part de la memòria d'aquest país.

Xavier ha dit...

Un record de pes.
Una entrada genial.

Moisés ha dit...

La historia de Salvador Puig Antich es tan triste que debe ser recordada por más años que pasen.

Bien por el homenaje.

Un abrazo.