dimecres, de gener 22, 2014

Recuperant a Josep Tapiró i Baró

Josep Tapiró en su estudio, 1900

Diuen que el temps tot el guareix i al final acaba posant a cadascú al seu lloc, Josep Tapiró i Baró (Reus, 7 febrer 1836 - Tànger 4 d'octubre de 1913) és un d'aquests casos. Insigne pintor orientalista, amic de Marià Fortuny i Marsal, reconegut i valorat en el mercat anglosaxó (USA i UK) aquí ha patit l'oblit durant anys. Un oblit al qual aquest any el M.N.A.C. pensa posar punt i final, resultaria bastant estrany que mentres la seva obra és cada vegada més valorada fora, aquí mantinguem el silenci.

En paraules de Jordi Carbonell, professor d'història de l'art a la Universitat Rovira i Virgili.

"A Catalunya, no se li ha fet justícia, ja que, tot i haver estat un dels pintors del vuitcents més interessants, és també un dels més oblidats de la historiografia"
"és un pintor de categoria que quan se'l descobreix crida molt l'atenció"
Realment no li falta raó, ja que Tapiró és un dels millors cronistes gràfics de la ciutat de Tànger, ciutat a la qual va residir durant més de 40 anys.

 1891, Bellesa de Tànger, Dahesh Museum, Nova York

 1895-1900, Parache, el ballarí de Marràqueix, Museo del Prado

 1895-1900, Santó darkawía de Tafilalt, Museo del Prado

 1895, Retrat de santó darcawi de Marràqueix, MNAC

 El Morabit, Col·lecció Particular, Barcelona

El canvi de segle i l'ascens de les avantguardes al costat de l'oblit de les qüestions marroquines, i aquest impagable catetisme cultural tan propi d'Espanya, jugarà en contra del pintor, el qual continuarà sent una figura de gran importància en el Tànger internacional de la primera meitat del s. XX. i per descomptat continuaria sent una figura reconeguda dins l'àmbit anglosaxó, tant nord-americà com britànic, on aniran a parar la majoria de les seves obres.

 1883, Núvia Berber, MNAC

 1913, Home Marroquí, ?

 ?, Musics africans, ?

 ?, Cap de negre, ?

?,  Home Marroquí. ?

Una depurada tècnica pictòrica li va valer a Josép Tapiró (1836-1913) tot tipus de guardons i reconeixements en vida, des de la medalla de l'Exposició Universal de París ( 1889 ), el mateix any que s'inaugurava la Torre Eiffel, a la condecoració del cercle de Belles Arts de París, el 1907.Al seu llorejat historial, però, hi ha una distinció molt diferent de la resta. Durant l'etapa a l'escola de belles arts de Barcelona, Tapiró, amic inseparable de Marià Fortuny, li va salvar la vida quan aquest estava a punt d'ofegar-se al port de Barcelona. El pintor va ser condecorat per aquest acte d'heroica camaraderia amb la Creu de la Beneficència. De fet, fins a la dramàtica mort de Fortuny l'any 1874, els dos artistes van tenir vides paral·leles: Es van formar amb els mateixos mestres a Reus i Barcelona, van compartir ofici a Roma, i el 1871 va ser Fortuny qui va descobrir a Tapiró la ciutat que li canviaria la vida. Instal·lat a prop del port de Tànger, el reusenc va aconseguir la plenitud artística com orientalista

 ?, Cap d'ancià, ?

?, Home amb barnús, ?

 ?, La guàrdia de la qasba, ?

 ?, L'encantador de serps, ?

 ?, Marroquí de perfil, ?

?, Preparatius del Casament de la filla del Xerif a Tànger, ?

 ?, Retrat femení, ?

 ?, Cap d'un marroquí, ?

 ?, La presentació, ?

 ?, Pati oriental, ?

?, Cap d'un vell, ?


+ Información:

Les mil i una nits de Josep Tapiró
http://www.artnet.com/artists/josep tapiro y baro
La visión de Marruecos a través de la pintura orientalista española

10 comentaris:

julianen ha dit...

nen, qué precioso post, cuanto detalle inutil para muchos, imprescindible para mi, media vida en Tangier, mmmmm
no era el único.

Galderich ha dit...

Uf, lo desconocía como tantas cosas. A pesar de ello, mis suegros que son pintores de Reus, siempre comentan que recibieron el Premio Tapiró! Su ciudad natal continua recordándole con la entrega de esta medalla a la pintura.

Uno ha dit...

Creo que nunca he visto sus obras al natural, siempre impresas. Quizá por eso las vi siempre mas próximas a la ilustración que a lo que se entiende por pintura. Son preciosas en cualquier caso e intentaré conocerlas de cerca.

David Hornero ha dit...

Injusto olvido, tan de estas latitudes. Fortuny me hace perder el sentido, asi que mira si te agradezco que me descubras a este otro "fortuny". Gracies, amic.

leopold estape ha dit...

Una magnífica troballa, sabia poc d'ell. Espero la expo que es prepara al MNAC ¡¡

Joaquinitopez ha dit...

La pintura en nuestra tierra ha dejado siempre maestros en todos los sentidos. Personalmente no conocía este autor a la altura o por encima de los más afamados orientalistas europeos. Magnífica selección de imágenes, como siempre, y gracias por descubrírmelo.
Un abrazo

Sébastien Paul Lucien ha dit...

Que maravillas ! me fascina desde siempre el pictoralismo exotico ! que colores y que humanidad! gracias

Moisés ha dit...

Preciosismo y orientalismo... qué dicha para este orientalista amateur!!! Gracias por el aporte. Se disfruta mucho.

Besos

Enric H. March ha dit...

Un auténtico desconocido que clama al cielo. Como la gran mayoría de artista orientalistas españoles. Existe una larga tradición píctórica ligada a las colonias españolas africanas, incluso en la Argelia francesa. Un mundo todavía por descubrir.

http://enarchenhologos.blogspot.com.es/2012/07/rafel-tona-lartista-desconegut.html

Reddis de Reus ha dit...

Me ha encantado el post, y agradado que alguien se acuerde de este pintor, de Reus como yo, y que por primera vez tiene en su ciudad una exposición retrospectiva, donde se puede observar la variedad de su obra. Casi toda ella es orientalista -al menos, la conocida, porque parece que hay obras en el extranjero que son desconocidas incluso para los estudiosos de ellas-, pero también pintó en Italia -vivió un tiempo en Roma- y de muy joven, a su familia y la zona donde vivía. Posiblemente, sea, junto a Fortuny, su amigo y vecino, uno de los pintores más interesantes del XIX español, aunque no sea todo lo conocido que merezca.