dijous, de gener 24, 2013

Declaració de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya

"Declaració de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya"

Preàmbul

"El poble de Catalunya, al llarg de la seva història, ha manifestat democràticament la voluntat d'autogovernar-se, amb l'objectiu de millorar el progrés, el benestar i la igualtat d'oportunitats de tota la ciutadania, i per reforçar la cultura pròpia i la seva identitat col·lectiva.

"L'autogovern de Catalunya es fonamenta també en els drets històrics del poble català, en les seves institucions seculars i en la tradició jurídica catalana. El parlamentarisme català té els seus fonaments en l'Edat Mitjana, amb les assemblees de Pau i Treva i de la Cort Comtal.

"Al segle XIV es crea la Diputació del General o Generalitat, que va adquirint més autonomia fins actuar, durant els segles XVI i XVII, com a govern del Principat de Catalunya. La caiguda de Barcelona el 1714, arran de la Guerra de Successió, comportà que Felip V abolís amb el Decret de Nova Planta el dret públic català i les institucions d'autogovern.

"Aquest itinerari històric ha estat compartit amb altres territoris, fet que ha configurat un espai comú lingüístic, cultural, social i econòmic, amb vocació de reforçar-lo i promoure'l des del reconeixement mutu.

"Durant tot el segle XX la voluntat d'autogovernar-se de les catalanes i els catalans ha estat una constant. La creació de la Mancomunitat de Catalunya el 1914 suposà un primer pas en la recuperació de l'autogovern, que fou abolida per la dictadura de Primo de Rivera. Amb la proclamació de la Segona República espanyola es constituí un govern català el 1931 amb el nom de Generalitat de Catalunya, que es dotà d'un Estatut d'Autonomia.

"La Generalitat fou de nou abolida el 1939 pel general Franco, que instaurà un règim dictatorial fins al 1975. La dictadura va comptar amb una resistència activa del poble i el Govern de Catalunya. Una de les fites de la lluita per la llibertat és la creació de l'Assemblea de Catalunya l'any 1971, prèvia a la recuperació de la Generalitat, amb caràcter provisional, amb el retorn el 1977 del seu president a l'exili. En la transició democràtica, i en el context del nou sistema autonomista definit per la Constitució espanyola de 1978, el poble de Catalunya aprovà mitjançant referèndum l'Estatut d'Autonomia de Catalunya el 1979, i celebrà les primeres eleccions al Parlament de Catalunya el 1980.

"En els darrers anys, en la via de l'aprofundiment democràtic, una majoria de les forces polítiques i socials catalanes han impulsat mesures de transformació del marc polític i jurídic. La més recent, concretada en el procés de reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya iniciat pel Parlament l'any 2005. Les dificultats i negatives per part de les institucions de l'Estat Espanyol, entre les quals cal destacar la Sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, comporten una negativa radical a l'evolució democràtica de les voluntats col·lectives del poble català dins de l'Estat Espanyol i crea les bases per una involució en l'autogovern, que avui s'expressa amb total claredat en els aspectes polítics, competencials, financers, socials, culturals i lingüístics.

"De diverses formes, el poble de Catalunya ha expressat la voluntat de superar l'actual situació de bloqueig en el si de l'Estat Espanyol. Les manifestacions massives del 10 de juliol de 2010 sota el lema «Som una Nació, nosaltres decidim» i la de l'11de setembre de 2012 sota el lema «Catalunya nou Estat d'Europa» són expressió del rebuig de la ciutadania envers la manca de respecte a les decisions del poble de Catalunya.

"Amb data 27 de setembre de 2012, mitjançant la resolució 742/IX, el Parlament de Catalunya constatà la necessitat que el poble de Catalunya pogués determinar lliurament i democràticament el seu futur col·lectiu mitjançant una consulta. Les darreres eleccions al Parlament de Catalunya del 25 de novembre de 2012 han expressat i confirmat aquesta voluntat de forma clara i inequívoca.

"Per tal de portar a terme aquest procés, el Parlament de Catalunya, reunit en la primera sessió de la X legislatura, i en representació de la voluntat de la ciutadania de Catalunya expressada democràticament a les darreres eleccions, formula la següent: Declaració de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya."

"D'acord amb la voluntat majoritària expressada democràticament per part del poble de Catalunya, el Parlament de Catalunya acorda iniciar el procés per fer efectiu l'exercici del dret a decidir per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin decidir el seu futur polític col·lectiu, d'acord amb els principis següents:

"- Sobirania. El poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà.

"- Legitimitat democràtica. El procés de l'exercici del dret a decidir serà escrupolosament democràtic, garantint especialment la pluralitat d'opcions i el respecte a totes elles, a través de la deliberació i diàleg en el si de la societat catalana, amb l'objectiu que el pronunciament que en resulti sigui l'expressió majoritària de la voluntat popular, que en serà el garant fonamental del dret a decidir.

"- Transparència. Es facilitaran totes les eines necessàries perquè el conjunt de la població i la societat civil catalana tingui tota la informació i el coneixement precís per a l'exercici del dret a decidir i es promogui la seva participació en el procés.

"- Diàleg. Es dialogarà i es negociarà amb l'Estat espanyol, les institucions europees i el conjunt de la comunitat internacional.

"- Cohesió social. Es garantirà la cohesió social i territorial del país i la voluntat expressada en múltiples ocasions per la societat catalana de mantenir Catalunya com un sol poble.

"- Europeisme. Es defensaran i promouran els principis fundacionals de la Unió Europea, particularment els drets fonamentals dels ciutadans, la democràcia, el compromís amb l'estat del benestar, la solidaritat entre els diferents pobles d'Europa i l'aposta pel progrés econòmic, social i cultural.

"- Legalitat. S'utilitzaran tots els marcs legals existents per fer efectiu l'enfortiment democràtic i l'exercici del dret a decidir.

"- Paper principal del Parlament. El Parlament, en tant que la institució que representa el poble de Catalunya, té un paper principal en aquest procés, i per tant s'hauran d'acordar i concretar els mecanismes i les dinàmiques de treball que garanteixin aquest principi.

"- Participació. El Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat han de fer partícips actius en tot aquest procés el món local i el màxim de forces polítiques, agents econòmics i socials i entitats culturals i cíviques del nostre país, i concretar els mecanismes que garanteixin aquest principi.

"El Parlament de Catalunya encoratja el conjunt de ciutadans i ciutadanes a ser actius i protagonistes d'aquest procés democràtic de l'exercici del dret a decidir del poble de Catalunya."



+Informació

http://www.lavanguardia.com/politica/parlament-catalunya-declaracion-soberania-catalunya.html
http://www.ara.cat/politica/El Parlament declara Catalunya sobirana per decidir el seu futur
http://ccaa.elpais.com/El Parlament aprueba por amplia mayoría la declaración soberanista
http://www.guardian.co.uk/catalonian-parliament-referendum-independence-spain

 



8 comentaris:

Leopold ha dit...

Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser
si no som lliures.
I cridi la veu de tot el poble: "Amén."

Florestán ha dit...

Un día histórico.
Simplemente pedimos, deseamos y queremos, poder votar en una consulta y que podamos decidir, introduciendo una papeleta en una urna, con la palabra SI o NO.....sencillo ¿no?...

Pero claro, a muchos que se le llena la boca de democracia, este sencillo acto, les da repelús..... Que no vayan a votar y punto....

Que tinguem sort......y Endavant....

Galderich ha dit...

A diferencia de Mas y compañia he sido independentista desde hace mucho tiempo. Cuando reclamaba lo que encontraba justo siempre se me comentaba que había de ser demócrata y aceptar que las urnas no daban opción a esta posibilidad y que el pueblo se autodeterminaba cada 4 años. En esos momentos para mi un estado federal hubiese sido una solución aceptable y digna para las aspiraciones que tenía.

Ahora, los mismos que me decían que había que aceptar la voluntad del Pueblo y que cada 4 años el Pueblo se autodetermina ya no lo dicen, sinó que son beligerantes con esa idea que tenían.

Como dijo Ovidi Montllor: "ja no ens alimenten molles, ja volem el pa senser" tanto a nivel de Sobiranía como social.

Xim ha dit...

Que bien, entonces ¿quiere eso decir que los mallorquines podremos ser por fin mallorquines y ya no nos tratarán más como catalanes?, y de funcionar (que no funcionará) ¿qué será lo siguiente: un nuevo estado soberanista vasco, un nuevo estado soberanista gallego, un nuevo estado soberanista andaluz, un nuevo estado soberanista manchego, un nuevo estado soberanista canario, un nuevo estado soberanista balear?, etc... porque obviamente si cuela uno cuelan todos... SaLu2 del mallorquinista de la general

senses and nonsenses ha dit...

Mare de Deu! qué dios nos coja confesaos...
después de tantos años de críticas y agresiones (y estoy hablando de nuestro caso) puedo entender la desafección, pero ¡vaya lío!
no, no será fácil de solucionar. pero nunca ha habido mejor momento que éste para intentarlo. ahora que estamos descubriendo quiénes son los que de verdad vivían por encima de sus posibilidades...
yo apostaría más por una república federal como forma de Estado, no soy independentista. porque hasta ahora la res-pública parece que se la han repartido entre unos cuantos, los de siempre, una casta que se retroalimenta y que son los responsables de toda esta decadencia que vivimos.
tienen nombres y apellidos.

Justo ha dit...

Admiro y quiero a los catalanes y a su cultura, que tiene una personalidad muy específica -qué voy a decir, mi película favorita de este año es catalana, por ejemplo-. Una cultura que, como todas, se ha ido forjando con elementos muy propios y con aportaciones de los diferentes pueblos que han ido llegando. Por eso querría que se quedaran, que os quedaráis -te hablo como catalán, aunque sea adoptivo-, con nosotros, egoístamente, porque sois una aportación importantísima para el conjunto.

Dicho esto, esta situación está enquistada y entiendo que se esté pidiendo ese referendo, hay mucha gente que lo demanda y necesita -también quienes no son partidarios, por qué no-.

Lo que no me agrada es que ese sentimiento haya crecido tanto -o eso parece- justo ahora que lo estamos pasando tan mal. Preferiría que este impulso hubiera tenido lugar en tiempo de bonanza, no de dificultades. Y habría que diferenciar entre el sentimiento legítimo y puro de tanta gente y la manipulación nauseabunda que del mismo han realizado los actuales dirigentes de la Generalitat -y que ya tuvo su castigo en las urnas, aunque ganaran-.

En fin, espero que se deje opinar a la gente, y que se respete la decisión del pueblo. Y que pase lo que pase catalanes y el resto de españoles nos miremos y entendamos: ¡y queramos! Si es tan fácil... ya lo venimos haciendo tantos durante muchos años, aunque no lo parezca escuchando según qué medios.

David Hornero ha dit...

Totalmente de acuerdo con Justo. Yo no lo hubiera sabido explicar pero asi lo siento tambien. Un abrazo a todos.

Javier Arnott Álvarez ha dit...

España padece un importante déficit democrático, tanto en sus usos como en sus conceptos. Un pueblo no sólo ha de ser un grupo heterogéneo de gentes que cada cuatro años va solícita y mansamente a votar y después se olvide de todo. La democracia nace de la participación de la sociedad y de la involucración de esta en el gobierno, para lo cual ha de tener los cauces necesarios para expresarse y el referéndum es tal vez el más importante, aquí hay miedo, miedo a oír y a escuchar por eso se ciegan todas las puertas, listas cerradas elecciones cada cuatro años, ninguna consulta, oídos sordos a la sociedad, todo por miedo a perder esa especie de patente de corso que los políticos se han arrogado y eso es lo que está matando el espíritu de la democracia.
Considero que no hay nada más fácil y democrático que oír y en este caso oír al pueblo soberano, oír al pueblo catalán y saber cual es su decisión, si continuar con un matrimonio mal avenido o divorciarse y doy estas dos opciones porque no he observado que haya voluntad, por parte de los partidos estatales, de dialogar y dar solución a un problema que se arrastra desde hace demasiado tiempo, aún más, teniendo en cuenta lo sencillo que sería de solucionar.