miércoles, noviembre 12, 2008

Mamá África (Miriam Makeba)

Paul Simon & Miriam Makeba "Under African Skies"


Josephs face was black as night
The pale yellow moon shone in his eyes
His path was marked
By the stars in the southern hemisphere
And he walked his days
Under african skies
This is the story of how we begin to remember
This is the powerful pulsing of love in the vein
After the dream of falling and calling your name out
These are the roots of rhythm
And the roots of rhythm remain

In early memory
Mission music
Was ringing round my nursery door
I said take this child, lord
From tucson arizona
Give her the wings to fly through harmony
And she wont bother you no more

This is the story of how we begin to remember
This is the powerful pulsing of love in the vein
After the dream of falling and calling your name out
These are the roots of rhythm
And the roots of rhythm remain

Josephs face was black as night
And the pale yellow moon shone in his eyes
His path was marked
By the stars in the southern hemisphere
And he walked the length of his days

Miriam_Makeba ( Mark Oppenheimer )


Icona de la lluita contra l'apartheid al seu país, Sud-àfrica, Makeba va ser marginada durant més tres dècades pel règim racista. Compromesa amb la lluita pels drets civils i contra el racisme, així com entregada a la defensa i respecte de les persones més vulnerables, màximes que van guiar la seva vida fins a l'últim moment, la converteixen en tot un exemple de solidaritat.

Miriam Makeba - Pata Pata

14 comentarios:

Vulcano Lover dijo...

Además, murió en un escenario, en Nápoles, tras un concierto en favor del escritor Roberto Saviano y por la lucha contra la camorra... una pena.

Vulcano Lover dijo...

NO me había fijado en el primer vídeo... Yo tenía ese disco de Paul Simon en el que intervenía ella... uf, lo escuchaba mucho en otra época, me lo sé de memoria...

pon dijo...

Un poco huérfanos de madre nos hemos quedado.

underneath dijo...

I find it quite touching that she passed away after a concert... in her right element.

Xavier dijo...

La mort………………, la que sempre arriba s’endu aquest cop part de la veu d’Africà.
Aquesta gran dona va viure i va fer arribar la seva veu ,el nom d’Africà per tot el mon, lluitant per la igualtat de drets de tots el seus pobladors.
Primera dama sud-africana de la cançó i amb el ben merescut nom de !Mama Africà”.
Tal com va dir Nelson Mandela “Era la mare de la nostre lluita per la nostre jove nació.”
El mon sense es una mica mes orfe.

Xavier dijo...

Pe-jota, ¿ que ha passat amb l’altre entrada ?

Santi dijo...

Qué potita la primera canción; y qué dramón lo que cuenta el volván; ¡ni yo habría sido capaz de tanto drama escénico..! Igual antes... si es que la vida cuando se pone a escribir dramones, no se priva de ná; hasta muerte en el escenario... I like it :)

Y seguro que a ella también; morir cantando si eres cantando; morir escribiendo si unes palabras...

Besos por la jota

@ELBLOGDERIPLEY dijo...

Excelente Makeba, un mito y una voz de Africa...Qué curioso que se fuera en un Concierto en defensa de Saviano, qué parecidas todas las causas justas y universales.
Petons.

Xavier dijo...

La Vanguardia te oberta l’entrada “gratuïta” durant un dies a la seva hemeroteca.
Es interessant.
Recordes l’entrada de la Raquel Meller que deia que sortíem a la portada d’aquest diari ?
Puesssssssssssss, la he trobat !!!!!! el dia 28 de Juliol del 62. La meva germana de cara amb una cinta als cabells , l’avia i el meu caparro, just davant del segon fanal.
Hòstia tió, quina gracia. Llàstima que la imatge no es gaire bona.
Aquest comentari no te res a veure amb la teva entrada, però m’ha fet gracia compartir-ho.

senses and nonsenses dijo...

pata, pata...
sin conocer ,ucho su obra, me encantaba su voz. qué bonita la canción con p.simon. un referente de la lucha por los derechos humanos. una gran pérdida. su muerte, muy simbólica.
encantado con que te haya dado por el black power, no puedo evitarlo...

un abrazo.

Justo dijo...

Confieso que no la conocía mucho.. y no es mi estilo de música favorito, lo cual no quita para que sienta un gran respeto hacia su vida y trayectoria artística.

Pilar M Clares dijo...

Luchadora y grande
No hay nada más subversivo que el arte puesto al servicio de una idea. Chinchín por ella, que dejá rastro.

Abrazos

João Baptista dijo...

GRANDE MIRIAM FAZES CÁ FALTA

Strawberry Roan dijo...

Personas insustituibles que se van, pero de necesario relevo.