divendres, d’abril 06, 2007

Made in CataluNYa



Els poemes de Perejaume, Gimferrer, Blai Bonet, Joan Brossa, Maria Mercè Marçal, Maria Antònia Salvà, Narcís Comadira, Joan Margarit, Josep Palau i Fabre, Gabriel Ferrater, i Josep Carner van ressonar a Nova York en les veus de Patti Smith, Lou Reed i Laurie Anderson al Barishnykov Art Center de Nova York en col·laboració amb el Institut Ramón Llull coincidint amb l'exposició " Barcelona and Modenity : Gaudí to Dalí " al The Metropolitan Museum of Art, actes que coincideixen amb la retirada del més emblemàtic cantautor català, Lluis Llach, memòria en forma de poema i música de la història d'aquest país, emblema de la lluita per la llibertat "Sempre fidel al mateix gest / que em fa senyal d'un obsessiu camí. / Mai no em voldria esclau" ( Geografía 1988 ) ,  comiat que ha tingut lloc a la seva vila Verges.



Vull Somiar el demà

Vull somiar el demà
sense la nosa ni el pes
d'un vent caduc
que entela els ulls
i els lleva força i delit per lluitar.

Tot el que m'heu donat
és un espai de foscor
i el meu anhel
és clar i encès
com el desig que m'empeny a cantar.

No em vull negar cap demà
per una almoina
de llum del passat.

Crec en qui creu en mi
i en la promesa d'un temps
tan lluminós
com els colors
que dibuixen l'arc que em tensa
tant el temps com l'esperança.

No vull cantar i fugir
sóc el que sóc, i la por
mai no em farà
recular un pas
perquè amb les mans em vaig fent el destí.

L'arbre del meu desig
creix allunyat dels horrors
i estimo tant
el seu fullam
que la seva ombra m'acull dia i nit.

Cap vell encís
no m'és precís
per fer que vibrin
els llavis i els dits.

Vull compartir el recer
dels anys que tinc davant meu
amb gent de pau
vora del mar
perquè em gronxi tots els somnis
i em mantingui sempre el cor viu.

Cap vent no estimaré
com el gran vent que m'empeny
vers l'horitzó
ple de claror
que jo mateix amb esforç traçaré.

Pobres atribolats
plens de desfici i d'"estrès"
on anireu quan arribareu
al trist enlloc que entre tots heu creat.

Canto i cantant
vaig caminant
que amb la cançó
sempre miro endavant.

Vull somiar
el meu demà
ple de força
i el goig d'estimar.

Miquel Martí i Pol

3 comentaris:

@ELBLOGDERIPLEY ha dit...

Quina poèsia, noi. Toca."Crec en qui creu en mi", m'agrada. Crec en tu, Pe-Jota, espero poguer escriure bè aquestes petites paraules sense errors. Un abraç.

Senses & Nonsenses ha dit...

vaya tres...!!!

un abrazo.

pon ha dit...

Joer qué escalofrío.....